L’any polític arrenca sense novetats: amb el Govern pendent de Vox
L’inici de l’activitat parlamentària dona el sus a mesos clau per a l’habitatge, la saturació i les lleis més ideològiques condicionades per la relació amb l’extrema dreta
PalmaL’any polític arrenca dimarts al Parlament amb una sensació de déjà-vu. El Govern va deixar deures importants pendents el 2025, però es troba en la mateixa situació des que Marga Prohens va arribar al poder el 2023: Vox tornarà a ser la clau imprescindible per tirar endavant qualsevol decisió rellevant. El PP ha començat l’any amb el mateix argumentari que va activar l’endemà de les eleccions: governa en minoria i està disposat a arribar a acords amb tots els partits. Però el vicepresident de l’Executiu, Antoni Costa, ja ha deixat clar que el soci natural per pactar iniciatives és l’extrema dreta. I després del torcebraç amb la Llei de memòria democràtica –s’havia de derogar, després no, i finalment, sí–, l’esquerra no està en disposició de fer de crossa a cap mesura del Govern popular.
Per la seva part, Vox continuarà atacant en dos fronts principals, migració i llengua, als quals se suma l’habitatge, amb la liberalització de sòl com a gran aposta. “Continuarem sent durs amb els temes que el PP no compleix”, va assegurar la portaveu de la formació d’extrema dreta, Manuela Cañadas, després de la primera reunió de l’any de la Junta de Portaveus del Parlament. Cañadas va recordar que el Govern no va poder aprovar els pressupostos perquè Vox hi va retirar el suport i va acusar els populars d’incomplir els pactes per investir Prohens. “Vostès no són de fiar, ens han enganat diverses vegades”, va proclamar la portaveu de Vox el 2 de desembre, el dia que el Parlament va tombar el sostre de despesa de l’Executiu.
“En qüestions sobre memòria i llengua, el nostre vot serà el que teníem acordat”, va deixar clar el portaveu del PP, Sebastià Sagreras. D’aquesta manera, la Llei de memòria democràtica té les hores comptades. Caldrà veure com afronten els populars les exigències de Vox per arraconar (encara més) el català a l’escola –el PP no va permetre que tiràs endavant la modificació de la Llei d’educació de Vox.
Habitatge: una emergència sense fi
Les mesures del Govern en matèria d’habitatge no han funcionat fins ara: només una seixantena de pisos s’han incorporat al programa Lloguer Segur; el canvi d’usos de locals i l’increment d’altures dels edificis no han donat els fruits esperats; i la construcció d’habitatge públic està aturada. Si la liberalització de sòl que ha posat en marxa l’Executiu no funciona, el 2026 acabarà tal com va començar: amb un nombre desmesurat de famílies en situació precària. Una comparació serveix per il·lustrar la situació: el juny de 2023, hi havia 4.638 persones a la llista d’espera de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi), mentre que l’octubre de 2025 ja eren 9.296 persones. El doble en poc més de dos anys i sense cap aposta per l’habitatge públic a l’horitzó.
Un dels àmbits que més afecta l’habitatge és el turisme. El cas és que el Govern no té la competència d’ordenació turística, però sí que l’esquitxa la manca de contundència del Consell de Mallorca en la lluita contra el lloguer turístic il·legal, el qual impacta del tot en la manca de pisos de lloguer i en l’alça constant dels preus.
Tampoc no es veu la llum al final del túnel de la saturació. Dues notícies contraposades del 21 de gener en resulten explicatives: mentre que el Govern es felicitava a Fitur pel canvi de tendència i la desestacionalització que, sense cap mesura efectiva, diu que s’està assolint, també anunciava que l’any passat les Balears varen rebre 19 milions de turistes –Prohens parlava d’un turisme “excessiu” en 2024, quan valorava els 17,8 milions de visitants de l’any anterior. Malgrat les bones intencions, l’Executiu tindrà molt complicat apujar l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) enguany, perquè el seu soci natural no està disposat a passar per aquí.
Quant a l’esquerra, haurà de fer feina per no perdre del tot la seva capacitat d’incidència amb un Govern que aposta per mantenir el suport de Vox per damunt de tot –la derogació de la Llei de memòria n’és una mostra. De fet, ni el PSIB ni MÉSper Mallorca –els dos partits progressistes amb grup propi– han sabut capitalitzar un malestar social que va ser fort al començament de la legislatura, però que ara està diluït. A hores d’ara, la desconnexió entre el carrer i l’activitat parlamentària és total.
Els partits progressistes també hauran de gestionar i consolidar els seus lideratges interns, perquè aquest és el darrer any complet abans de les eleccions autonòmiques. Si la polarització política ha estat una de les tòniques de la legislatura, el compte enrere l’intensificarà i les formacions s’hauran de rearmar ideològicament.
