Les vies jurídiques per intentar revocar el veredicte del Suprem

Les defenses presentaran un incident de nul·litat i, si no funciona, acudiran al TC i a Estrasburg

[Segueix en directe l' última hora de la sentència al Procés amb totes les reaccions]

Un cop coneguda la sentència del judici del Procés, el primer que faran les defenses dels acusats és posar-se a treballar per revocar el veredicte judicial. Com que la resolució ha estat emesa pel Tribunal Suprem, la sentència és ferma i ja no hi caben recursos de caràcter ordinari, però els advocats dels condemnats plantejaran un incident de nul·litat al mateix Suprem i, en cas de ser denegat, recorreran al Tribunal Constitucional. Un cop esgotades les vies internes de l'Estat -en les quals els condemnats no confien-, els presos polítics tindran llum verda per acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, on han dipositat les esperances. 

Les defenses basaran les seves al·legacions en que el procediment s'han vulnerat de forma "flagarant" els drets fonamentals. 

El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició

Incident de nul·litat davant al Tribunal Suprem

Fonts de les defenses expliquen a l'ARA que el primer pas després de conèixer la sentència és presentar un incident de nul·litat contra el veredicte judicial davant el mateix Tribunal Suprem. La llei orgànica del poder judicial habilita les parts a demanar per escrit que es declarin nul·les les actuacions basades en qualsevol vulneració d’un dret fonamental, sempre que no es pugui posar un recurs ordinari o extraordinari contra la resolució -és el que passa en el cas del Suprem, perquè la sentència serà ferma-. De fet, a l'inici del judici de l'1-O, en les qüestions prèvies ja es van al·legar vulneracions de drets fonamentals durant la instrucció per declarar nul el judici i no es va aconseguir. En aquella ocasió, les defenses van al·legar que s'havien vulnerat les llibertats d'expressió, ideològica i de manifestació en el procediment, afirmant que els acusats estaven sent jutjats per exercir "drets fonamentals". 

Un judici sobre els drets fonamentals: els eixos dels arguments de les defenses

De fet, en aquest punt, les defenses podran utilitzar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que ha demanat la llibertat immediata dels Jordis i de bona part dels exconsellers. En l'informe sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els experts de l'ONU conclouen que són a la presó de resultes de l’“exercici” de drets fonamentals d’opinió, llibertat d’expressió i manifestació, i que no han detectat elements de violència en la conducta dels acusats, a pesar del processament per rebel·lió. 

En les qüestions prèvies, les defenses també van posar sobre la taula el que consideren "irregularitats" en la investigació, com el fet que la causa del Suprem s'hagi alimentat de la investigació del jutjat d'instrucció número 13, on no estaven personats els acusats o la "parcialitat" dels informes de la Guàrdia Civil. 

Consulta aquí les penes que ha imposat el Suprem a cadascun dels dirigents de l'1-O

Recurs al Tribunal Constitucional

En cas que això no tiri endavant i el Suprem tombi la petició de nul·litat de la causa -tal com va fer amb les qüestions prèvies-, els condemnats ja només podran acudir al Tribunal Constitucional. L'alt tribunal no revisarà les proves que s'han abordat durant el judici, sinó si durant el procediment s'han vulnerat els drets fonamentals recollits a la Constitució com a tals. El procediment per accedir-hi, doncs, serà un recurs d'empara davant el TC. En aquest punt és clau que s'al·legui la vulneració de drets fonamentals que també es vol portar a instàncies internacionals en cas que el Constitucional no els doni la raó. 

Blindatge policial a Sants i l'aeroport del Prat per la sentència de l'1-O

No serà el primer cas relacionat amb el judici del Procés que arribarà al TC. L'alt tribunal està estudiant des de fa més d'un any recursos contra la presó preventiva, les suspensions dels diputats empresonats o la denegació de permisos per poder ser investits al Parlament -en el cas de Sànchez o Jordi Turull-. De fet, els presos de JxCat van iniciar una vaga de fam l'hivern passat per denunciar el que consideraven un "bloqueig" del Constitucional als seus recursos, ja que els ha admès tots a tràmit, però encara no ha emès sentència -normalment el percentatge d'admissió és d'un 2%-. 

Sedició i rebel·lió: en què es diferencien els dos delictes i quines penes comporten

Arribar a Estrasburg

Des de l'inici del procediment judicial, la majoria de defenses han dipositat poca confiança en la "imparcialitat" del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, afirmant que el procediment judicial era "polític".  És per això que esperen poder recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) si no els dona raó ni el Suprem ni tampoc el Constitucional. Els requisits per accedir al tribunal d'Estrasburg, garant del respecte dels drets recollits al Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), són els següents:

  • Un cop el TC inadmeti o desestimi el recurs, els presos tindran un màxim de sis mesos per presentar la seva demanda davant del TEDH. 
  • Només podran impugnar la vulneració de drets que ja ha estat al·legada davant el Tribunal Constitucional i que reculli el Conveni Europeu de Drets Humans. En aquest cas estableix la llibertat d'expressió i opinió; el dret a un judici just; o a ser jutjat pel jutge determinat per llei, un fet que les defenses també creuen que ha estat vulnerat perquè la competència per jutjar el Procés no era el Tribunal Suprem sinó del Tribunal de Justícia de Catalunya. De fet, conscient que la demanada a Estrasburg es basarà en això, la sala de Manuel Marchena dedica unes 200 pàgines -d'un total de 493- a negar aquesta vulneració de drets fonamentals per blindar la sentència. 
  • Podrien sol·licitar mesures cautelars per aixecar l'empresonament mentre no hi hagi sentència. En aquest cas, TEDH hauria de resoldre en 48 hores. Els experts sempre han mantingut que només es concedeix en situacions molt extremes - Oriol Junqueras les va demanar per poder assistir a la sessió constitutiva del Parlament i se li va negar.

La resolució que emeti Estrasburg és vinculant per als tribunals espanyols, de manera que si revoqués la condemna haurien d'iniciar la seva revisió. L'any 2015 es va introduir la reforma a la llei orgànica del poder judicial per tal d'establir en una norma com es procedia a executar una sentència del TEDH. Les parts afectades haurien d'interposar un recurs de revisió davant el Tribunal Suprem per tal de complir amb el que hagi dictat Estrasburg. 

De la rebel·lió a la sedició: crònica gràfica d'una sentència

Després de la condemna, s'obre, doncs, un nou camí judicial fins a instàncies europees. Un camí que els advocats assumeixen que durarà anys.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF