El joc de les cadires d’un Parlament que canvia sense eleccions

Podem ha perdut tres escons i el PP, un; la renovació dels grups, una constant

El ple del Parlament d’aquesta XIX legislatura que es dissoldrà el 2019, abans de les eleccions del maig, serà totalment diferent del que prengué possessió el 2015, després que la nova majoria d’esquerres s’apoderàs dels escons i fes fora l’expresident José Ramón Bauzá. El pas de la Cambra cap a diferents executius, ja siguin insulars, autonòmics o de l’Estat i les diferències internes als grups ha fet que hi haguessin una sèrie de canvis més o menys significatius que, en alguns moments, no han estat simplement estètics o puntuals i han condicionat la dinàmica parlamentària i informativa. En aquest context, els grups més estables han estat el d’El Pi i MÉS per Menorca, que no han patit cap canvi en tota la legislatura.

En virtut dels Acords pel Canvi, Podem obtingué la presidència del Parlament. L’ocupà Xelo Huertas, que era la número 2 de la llista del partit a l’illa de Mallorca. Més tard, però, ella i la menorquina Montse Seijas acabarien fora del partit i del grup. La crisi va començar el desembre de 2016 i s’allargà fins ben entrat el 2017. Podem va expulsar del partit Huertas, Seijas i un altre dirigent, Daniel Bachiller. Segons afirmaven les dues diputades amenaçaren de votar en contra dels pressupostos autonòmics per a 2017, si no preveien finançament per al laboratori científic de Bachiller. El seu vot no era imprescindible, la resta de diputats del Pacte en garantien l’aprovació, però la situació fou insostenible. Aquesta crisi s’acabà traslladant a la institució, que quedà paralitzada pel conflicte entre el partit morat i dos dels seus càrrecs electes.

Tot i els entrebancs, Podem aconseguí mantenir la presidència de la mesa i hi situà Balti Picornell. Així doncs, Huertas ha ocupat tres cadires diferents a l’hemicicle: la de la bancada de Podem, la de la Presidència i, finalment, un escó del grup mixt a la part dreta de la Cambra. De la seva banda, Seijas passà de seure amb els excompanys de Podem a seure al costat de Huertas, també al grup mixt. Picornell, en canvi, es mogué per ocupar finalment la cadira de president.
Huertas i Seijas no són les dues úniques diputades que ha perdut Podem aquesta legislatura. El diputat eivissenc Salvador Aguilera va abandonar al juny el partit per iniciativa pròpia i entre dures crítiques a la formació per la qual va ser elegit: “Les disputes internes, les famílies i els personalismes han acabat amb Podem”, assegurà. Així doncs, Podem, que començà la legislatura amb deu diputats sent el tercer grup de la cambra, l’acabarà amb set: els mateixos que suma el grup mixt i dos menys que els que sumen MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca.


MÉS, en rotació constant

Un altre dels grups que més canvis ha patit aquesta legislatura és el de MÉS per Mallorca, tot i que, a diferència de Podem, el nombre de diputats no ha minvat. La primera a anar-se’n fou Margalida Capellà, l’octubre de 2017. La professora de la UIB, que fitxà per MÉS com a independent, no podia compaginar la tasca parlamentària i la de docent i decidí abandonar la Cambra. La substituí Josep Ferrà, que més tard seria nomenat portaveu parlamentari. El març de 2018 arribà la renúncia de David Abril. Diputat des de 2013, l’inquer era un dels més experimentats del seu grup i, a més, exercia de portaveu de parlamentari, una tasca que ara recau en Josep Ferrà. Abril va dir que se n’anava per motius personals i de salut després d’una etapa intensa i complicada per a ell i per al partit, després d’haver esclatat el cas Contractes i el viatge de Biel Barceló al Carib. L’encarregada de substituir Abril fou Agustina Vilaret, que formava part de la llista de MÉS i que s’integrà al grup, però és membre d’Esquerra Republicana.
Per altra banda, Biel Barceló ha canviat de cadira sense canviar de grup dues vegades. Mentre va ser vicepresident, compaginà el càrrec de diputat amb la seva responsabilitat al Govern i deixà de seure amb els seus companys de grup per ocupar els llocs de l’Executiu, molts dels quals no són diputats. En dimitir com a vicepresident, tornà a seure amb els companys de MÉS. L’actual vicepresidenta, Bel Busquets, va fer el mateix camí en sentit contrari: sense deixar l’acta de diputada es va moure un parell de files més endavant fins a col·locar-se al costat d’Armengol. Més tard, Busquets decidiria abandonar la tasca com a diputada perquè la substituís el nouvingut Miquel Gallardo, que fou nomenat el juliol i fa poques setmanes s’ha estrenat com a orador.
En el cas de MÉS, la rotació de càrrecs no ha afectat només els parlamentaris, sinó també els consellers, que, al cap i a la fi, també seuen a la sala de plens. L’exconsellera de Cultura Esperança Camps, una independent proposada per MÉS per Menorca, perdé el suport dels partits del Pacte i fou substituïda per Ruth Mateu, que viu a Mallorca i participa a MÉS per Mallorca, tot i que també és d’origen menorquí. Amb la sortida de Camps, el Pacte aprofità per reestructurar el Govern. Tanmateix, després del cas Contractes i la ruptura dels menorquinistes amb l’Executiu, Mateu hagué de deixar el càrrec com la seva predecessora i fou substituïda per la independent eivissenca afí a MÉS i actual consellera de Cultura, Fanny Tur.


De l’escó al càrrec

Els dos grans grups de l’hemicicle, el popular i el socialista, també han patit canvis en els seus ‘rosters’ parlamentaris. José Ramón Bauzá, que el 2015 era cap de llista de la formació conservadora, abandonà l’escó quan fou elegit senador autonòmic. A més, Maria Salom, que d’ençà que fou elegida en aquesta legislatura exercia de vicepresidenta segona a la mesa, deixà el Parlament per ser delegada del govern espanyol a les Balears. Als seus llocs entraren com a diputats Rafel Nadal, primer, i Mabel Cabrer, després.

L’únic diputat que ha deixat el PP i no ha canviat de càrrec és Álvaro Gijón, que fou expulsat del partit per la implicació en el cas Cursach i que, des de llavors, és membre del grup mixt. Gijón ni assisteix als plens ni vota, però el fet de continuar sent membre del Parlament li permet ser aforat.
Al grup socialista, els canvis també han estat molts i tots relacionats amb l’obtenció de càrrecs en altres institucions. La consellera de Territori del Consell de Mallorca, Mercedes Garrido, i el conseller d’Educació del Govern, Martí March, abandonaren els escons per centrar-se en els seves altres tasques. Amb el Govern nomenat, la llista socialista corregué i botà a Iago Negueruela, conseller de Treball, i a Rosario Sánchez, llavors directora general de Coordinació i ara delegada del govern. Finalment, assumiren les actes de diputats Jaume Garau i Conxa Obrador. Després de la formació del govern de Pedro Sánchez, la llavors diputada Bel Oliver deixà el càrrec per convertir-se en la nova secretària d’Estat de Turisme. La substituí Juli Dalmau, tot i que, abans que ell, hi havia altres noms a la llista que hi renunciaren perquè tenien altres ocupacions. Eren Pere Joan Pons, diputat al Congrés; Patricia Gómez, consellera de Salut i els directors generals Francesc Josep Dalmau i Rafaela Sánchez.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF