Colau revalida l’alcaldia en el ple més trist

Aixeca la vara amb els vots de Valls i en una sessió marcada pel retorn fugaç de Forn a l’Ajuntament

Ada Colau sosté la vara d'alcaldessa després de ser investida. Manuel Valls l'aplaudeix de fons / PERE VIRGILI

“No és un dia exactament feliç”. No són les paraules que s’esperen d’algú que, contra tot pronòstic, ha revalidat l’alcaldia i acaba d’aixecar la vara que ho acredita. Però són les que una Ada Colau amb cara de circumstàncies va escollir per definir el que s’estava vivint al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. En la sessió més trista que es recorda. Trista perquè els guanyadors no van fer un discurs ple d’èpica com el de fa quatre anys, quan es reivindicaven com els activistes que venien a canviar-ho tot. I trista també perquè suposava el retorn fugaç de qui va ser tinent d’alcalde durant el mandat de Xavier Trias i ara encapçala la llista de Junts per Catalunya, Joaquim Forn. Ell, el protagonista indiscutible del ple, va ser rebut amb crits de “llibertat” i va acabar la sessió sense poder travessar la plaça de Sant Jaume, com la resta de regidors, per saludar el president de la Generalitat. Forn havia de tornar a la presó i, de fet, la seva presència va comportar el blindatge policial de tot l’entorn del consistori.

La plaça de Sant Jaume, que fa només quatre anys va ser un bany de masses per a Colau, ahir li era un lloc més aviat hostil. Hi havia seguidors dels comuns, però hi havia, sobretot, ciutadans independentistes que volien donar suport a Forn i, al mateix temps, escridassar-la a ella per haver pactat amb el PSC i haver acceptat els vots de la formació que encapçala l’ex primer ministre francès, Manuel Valls, per revalidar l’alcaldia.

La principal incògnita del dia va quedar resolta amb la lectura dels vots que els regidors electes van dipositar a l’urna. Tot i que les negociacions havien estat més que estranyes, perquè Colau va assegurar i reiterar que no havia pactat res amb el grup de Valls, els números van quadrar. Els comuns van revalidar l’alcaldia amb els vots dels vuit regidors socialistes, amb qui tenen el compromís de formar ara un govern paritari, i amb els tres vots dels regidors independents de Barcelona pel Canvi-Cs. Els tres que militen a la formació taronja, en canvi, van votar en blanc. Però Colau ja tenia els 21 vots que feien que Ernest Maragall (ERC), el més votat el 26-M, perdés tota opció de ser investit. El republicà va obtenir el suport dels seus edils i també dels cinc de la llista de Forn, que en la seva intervenció va acusar Colau d’haver “comès un gran error”. El dos regidors del PP van votar el seu candidat.

Colau, un cop investida, va començar el seu discurs admetent que havien tingut una tria “difícil” i explicant que la seva formació havia apostat sempre per un tripartit d’esquerres que no ha sigut possible. “No hi renunciarem mai”, va defensar, i va fer una crida a superar la política de blocs. Però no va amagar que si torna a ser alcaldessa és perquè ha arribat a un acord amb el PSC i “gràcies al vots del senyor Manuel Valls”. Uns vots, va dir, que els incomoden: “No és la manera com ens hauria agradat arribar a l’alcaldia”. Asseguren que han prioritzat tenir quatre anys més de “polítiques valentes”.

Colau, en un context marcat pel retorn de Forn i després que Valls -que acabava de votar a favor d’ella- assegurés que a “Espanya no hi ha ni presos polítics ni exiliats”, va defensar que als comuns no se’ls pot acusar de “neutrals”. “Com a alcaldessa, el meu compromís és amb la teva llibertat”, li va dir a Forn i li va garantir un contacte regular per parlar de la ciutat: “Et reconeixem com a regidor de ple dret”. “No seré alcaldessa independentista ni antindependentisa”, va defensar Colau, que va tenir, en el moment més encès del seu discurs, paraules per a les nenes i les dones de la ciutat: “Ocupo l’alcaldia amb tot l’orgull, sense demanar permís, perquè les dones també hem vingut a manar”. I es va comprometre, altra vegada, a “deixar-hi la pell” per la ciutat.

“L’estranya parella”

Abans de la seva intervenció, Maragall, que divendres encara intentava fer els últims moviments buscant un pacte de govern, va assegurar que els republicans havien arribat fins aquí per “governar” i que ho farien des de l’oposició, “des d’on Valls i Collboni -a qui va definir com «l’estranya parella»- han decidit”. Les relacions entre els comuns i els republicans prometen ser complicades. Per això, ahir, tot i que Colau va reiterar la seva voluntat d’arribar-hi a enteses i va mantenir l’oferta del tripartit, Maragall li va negar aquesta mà estesa. “Avui no”, va dir.

El socialista Jaume Collboni, al seu torn, va defensar la “legitimitat democràtica” del govern que sortirà de la investidura: “¿O és que el president de la Generalitat va guanyar les eleccions?” Va lamentar la situació de Forn i va demanar “respecte mutu, a les lleis i a la neutralitat de les institucions” per poder tirar endavant. Valls, amb un protagonisme no esperable amb els resultats del 26-M, va justificar els seus vots a Colau per la necessitat d’evitar que hi hagués un alcalde independentista. “La política és escollir i evitar el pitjor. No s’ha de defugir la responsabilitat”, va remarcar. “Sense la nostra decisió coratjosa i sense Collboni i el PSC, avui vostè no seria alcaldessa”, li va recordar a Colau, a qui va allargar la mà per a decisions importants de Barcelona.

El moment emotiu el va firmar Forn, que va arribar al Saló de Cent entre ovacions, i va prometre el càrrec “amb lleialtat al mandat democràtic i al poble de Catalunya”. El regidor va recordar que tornava al consistori dos anys després del seu comiat: “No ho faig com hauria volgut, en llibertat, com qualsevol ciutadà. Però m’acompanya el sentiment i la satisfacció del deure fet”. Forn va acabar fent una crida a superar barreres per arribar a acords.

Josep Bou, del PP, va avançar en el seu discurs -que va acabar amb un fort “visca Barcelona, visca Catalunya i viva España!”- que el seu partit treballarà per “la lliure elecció de la llengua” o “el marc constitucional”. Els regidors del PP van evitar trobar-se amb Torra. Valls sí que hi va anar, però en una maniobra estranya li va negar la mà.