Finances públiques

Catalunya va rebre un 35% de la inversió pressupostada, enfront del 184% de Madrid

L'Estat va destinar 308 euros per ciutadà a la comunitat de la capital, el triple dels 95 euros per cada català

4 min
L'Estat ignora les prioritats de la Generalitat en infraestructures

MADRIDL'execució pressupostària del govern espanyol a Catalunya es va tornar a quedar a mig camí el 2021. L'any passat, Catalunya va rebre el 35% de la inversió real territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat. En total, a Catalunya van arribar 739,8 milions d'euros, segons dades publicades aquest dilluns pel ministeri d'Hisenda. La xifra, doncs, dista molt de la inversió estimada que es recollia als comptes públics de l'Estat, que era de 2.068 milions d'euros (segons les últimes dades actualitzades d'Hisenda). Això es traduïa en una inversió per càpita de 270 euros que ara s'ha quedat en una tercera part. En concret, l'Estat ha invertit a 31 de desembre del 2021 uns 95 euros per càpita.

D'aquesta manera, Catalunya torna a rebre menys diners dels compromesos. A més, del total de la inversió que es podia regionalitzar Catalunya va rebre només el 9%, xifra molt inferior al seu pes al PIB espanyol. “Davant d’aquestes xifres inacceptables, cal que la ministra de Transports, Raquel Sánchez, doni explicacions immediates a la ciutadania de Catalunya”, ha assenyalat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, via Twitter. El conseller d’Economia, Jaume Giró, en declaracions als mitjans després de conèixer l’execució, havia indicat: “Són dades molt tristes, molt decebedores i sorprenents. No em creia que l’Estat executés unes inversions a Catalunya només per valor del 35% del pressupostat quan la mitjana de l’Estat és del 67%”.

Giró: "De tots els territoris de l'Estat, on menys s'ha executat la inversió prevista és a Catalunya"

En canvi, Madrid no només ha rebut la quantitat de diners previstos als comptes públics, sinó que els ha doblat. Si bé la comunitat havia de rebre 1.133 milions, finalment l'Estat ha executat en aquesta comunitat 2.086 milions d'euros; és a dir, un 183,9% del previst, segons dades del ministeri d'Hisenda. La inversió per càpita se situa en els 308 euros. Així doncs, la inversió per ciutadà a la Comunitat de Madrid gairebé triplica la de Catalunya, malgrat que a Catalunya la inversió pressupostada era superior. Fonts del ministeri d'Hisenda vinculen aquesta desorbitada xifra amb el rescat de les carreteres radials a la Comunitat de Madrid i afegeixen que aquest 2022 "la reversió de l'AP7 farà que es dispari l'execució a Catalunya".

Per arribar a aquestes xifres cal sumar les diferents partides desglossades que es recullen al document publicat aquest dilluns per la Intervenció General de l'Estat, un òrgan que depèn del ministeri d'Hisenda. En concret, són xifres que s'obtenen de sumar les execucions d'inversió real del pressupost de l'Administració General de l'Estat (AGE); dels organismes autònoms i entitats que depenen de l'AGE; del sector públic administratiu, i, finalment, del pressupost del sector públic empresarial i fundacional per a les comunitats autònomes.

Lentitud d'Adif

Ara bé, en el cas català aquesta inversió real per sota del previst no és cap sorpresa. La tònica de les últimes dècades ha sigut que l'Estat no executava el total de la inversió que es recollia per a Catalunya als comptes públics, com han criticat en reiterades ocasions tant la Generalitat com els sectors empresarials. Un dels motius que expliquen aquest baix ritme d'execució de la inversió pressupostada és el desplegament de les partides vinculades amb les empreses públiques i, en particular, les vinculades a les infraestructures, com és el cas d'Adif, apunten fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA.

A tall d'exemple, dins la carpeta de les empreses públiques –d'on surt el gruix de la inversió que va a parar a les comunitats i on punxa Catalunya–, Adif recollia una inversió estimada per a l'alta velocitat de 492 milions d'euros que s'ha quedat en 22 milions. També hi ha una partida vinculada a "infraestructures ferroviàries" amb una inversió real de 707 milions que es va quedar en 169. Amb tot, segons un estudi de la Cambra de Barcelona de l'any 2020, s'estima que des del 2001 i fins a aquella data l'Estat ha deixat d'invertir a Catalunya el 25% del que hi havia pressupostat. Fonts d’Adif apunten a l’ARA que l’increment dels preus l’any passat va “alentir” l’execució d’algunes obres i assenyalen que, precisament, és l’execució d’obra el que té un pes més elevat en la inversió. Amb tot, des del ministeri de Transports sostenen que les xifres són baixes perquè al 2021 es va produir una licitació d'obres molt gran, com també sosté Adif, i això provoca que la inversió real (executada) arribi tard, és a dir, aquest 2022.

Desigualtat territorial

Per territoris, qui també surt mal parat és el País Valencià. L'Estat només ha executat a la comunitat el 42% del previst, és a dir, no ha arribat a la meitat de la inversió prevista. Tampoc ha complert amb Andalusia (41%), Galícia (67%), les Illes Balears (77%) o Extremadura (69%). En canvi, a part de Madrid també han rebut més diners dels estimats Castella-la Manxa (119%) i l'Aragó.

L'Estat va invertir l'any passat un total de 12.759 milions d'euros, segons les dades publicades aquest dilluns per a la Intervenció General de l'Estat, que després del tràmit parlamentari es va situar en uns 19.028 milions d’euros. Així doncs, l’Administració de l’Estat ha fet el 67% de les inversions previstes. D'aquests diners, 8.194 milions formen part de la inversió regionalitzable.

Amb tot, aquests registres s'han conegut quan el govern espanyol ja comença a treballar en els pressupostos públics de l'any 2023. La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha confirmat que "aviat" presentarà el sostre de despesa, és a dir, el tret de sortida per l'elaboració dels comptes, que s'estima que sigui un pèl superior al del 2022 tenint en compte l'arribada dels fons europeus.

stats