Una inspectora del Consell de Mallorca: "És impossible posar fi a l'oferta turística il·legal"
Les dificultats en la lluita contra aquesta activitat il·lícita frustra els treballadors del departament
Palma"És impossible posar fi a l'oferta turística il·legal". Així de contundent es mostra una inspectora del Consell de Mallorca, que demana l'anonimat, en conversa amb l'ARA Balears. Coneix de primera mà la feina que fan els 26 inspectors d'aquesta institució insular, que vigilen tant l'oferta reglada com la no reglada. Segons el relat d'aquesta font, és molt més senzill detectar infraccions en els propietaris en llicència que sancionar els que actuen al marge del sistema. "No és gens fàcil provar que hi ha oferta il·legal", apunta: "Van molt vius". En aquest sentit, adverteix que, encara que s'han endurit les multes, la seva percepció és que "moltíssims procediments prescriuen".
Segons les darreres dades oficials, publicades l’agost del 2025, el 39,5% dels pisos turístics que s’ofereixen en plataformes no estan registrats ni disposen de número de llicència en els registres oficials. De la mitjana de 20.204 immobles analitzats cada mes durant un any pel Consell, 7.978 eren il·legals, la qual cosa representa 42.342 places turístiques. El passat 10 d'abril, el president del Consell, Llorenç Galmés, va anunciar que enguany Airbnb ha retirat prop de 8.000 anuncis de lloguer turístic il·legal a Mallorca. Amb tot, aquesta inspectora insisteix que "no es pot posar fi al lloguer turístic il·legal" estrictament des del control institucional: "Fan de tot per botar-se'l".
Com és el procés habitual d'inspecció? La Llei de turisme de les Illes estableix les funcions dels inspectors. En el cas dels establiments reglats, han de passar per una visita de supervisió d'inspecció per obtenir el permís. Com que estan registrats, fer un seguiment del seu compliment de la normativa és factible. En canvi, aquesta font, que treballa sobre el terreny, insisteix que els immobles que s'ofereixen sense llicència són difícils de rastrejar. "Els cercam a través de denúncies, o veient anuncis d'estades turístiques que no ens consten al registre", explica.
Una vegada localitzat un possible pis turístic il·legal, els inspectors s'organitzen per visitar-lo. Des del 2025, ho fan de dos en dos. Amb tot, els seus propietaris "coneixen de sobres totes les passes", assevera: "D'entrada, costa identificar de quin pis es tracta exactament, perquè els anuncis no ho concreten". Així, toca personar-se a la finca i intentar parlar amb el president de l'escala o bé localitzar si hi ha turistes entrant i sortint d'un pis.
Els inspectors tenen un horari flexible per poder ser més efectius. "Hem arribat a fer visites de matinada", assenyala aquesta font. En aquest sentit, assegura que els propietaris "fan de tot" per esquivar els controls. Segons el seu relat, pengen els anuncis en horaris estranys, "com al vespre o els caps de setmana". "De vegades, si hi ha una denúncia per possible activitat, hem arribat a cercar l'anunci al vespre", assenyala. A banda de les plataformes tradicionals, cada vegada es pengen més anuncis a les xarxes socials o a pàgines web que no són espanyoles: "Darrerament, es fa molt a Facebook".
En cas que s'identifiqui un pis i que operi sense registre, llavors s'aixeca una acta per infracció i es passa al departament sancionador. A partir de llavors, els inspectors perden el control del procediment. "La Llei del procediment administratiu diu que no som interessats en el procés", exposa. Amb tot, diu que li consta que el procés és "molt garantista" i, per això, sovint prescriu. Tal com va explicar l'ARA Balears, el Consell de Mallorca va cobrar tres milions d'euros en sancions interposades per lloguer turístic il·legal entre el 2024 i el 2025, mentre que el total de les multes que la institució ha imposat en aquests dos anys superen els 10 milions d'euros.
"No hi ha comunicació amb el conseller"
Segons explica aquesta font, "no hi ha comunicació" amb el conseller insular de Turisme, Guillem Ginard, encara que admet que es va reunir amb els treballadors del departament a finals d'any. Consultades per aquesta capçalera, fonts de la Conselleria insular declinen fer cap comentari sobre aquesta informació i insisteixen que es tracta d'una percepció personal que no representa el departament en conjunt.
D'altra banda, aquesta inspectora reclama més mitjans per dur a terme la seva feina. "El programa de monitoreig que ens varen donar [de l'empresa Talk & Code] funcionava al principi, però ara menys, ja que sovint es limita a detectar l'oferta reglada que incompleix la normativa, però no tota la il·legal", assenyala. En el mateix sentit, considera que cal una inversió en tecnologia per detectar fraus potencials. Pel que fa a fórmules com la contractació de detectius privats, ho considera poc efectiu, perquè "no poden aixecar l'acta d'infracció, i la visita dels inspectors s'ha de fer igualment".