El lloguer turístic il·legal, la pedra a la sabata de Llorenç Galmés

PalmaEn tres anys de legislatura, el PP només ha apartat un càrrec institucional pels resultats de la seva gestió: el conseller insular de Turisme a Mallorca, Marcial Rodríguez. El motiu? La seva incapacitat per frenar el lloguer turístic il·legal i el desgast polític que això li va comportar. La presidenta del Govern, Marga Prohens, va encomanar als consells insulars la lluita contra aquesta activitat, però a Mallorca el conflicte s’ha cronificat. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha rellevat el responsable –ara Guillem Ginard està al capdavant de la Conselleria– i ha pressionat Airbnb perquè retiri anuncis de pisos sense llicència. Però Galmés s’encamina a les eleccions vinents amb aquesta pedra encara a la sabata.

En els darrers dies, Galmés ha posat en valor els avenços assolits en aquesta matèria. Segons les darreres dades oficials, publicades l’agost del 2025, el 39,5% dels pisos turístics que s’ofereixen en plataformes no estan registrats ni disposen de número de llicència en els registres oficials. De la mitjana de 20.204 immobles analitzats cada mes durant un any pel Consell, 7.978 eren il·legals, la qual cosa representa 42.342 places turístiques. En una roda de premsa aquest divendres, el president del Consell va anunciar que enguany Airbnb ha retirat prop de 8.000 anuncis de lloguer turístic il·legal a Mallorca. Segons el dirigent popular, aquests anuncis corresponen a una capacitat teòrica de prop de 40.000 places, tot i que fonts de l’àrea de Turisme admeten desconèixer quantes d’aquestes han desaparegut definitivament del mercat.

Què s’ha fet aquesta legislatura? El PP ha seguit el camí marcat pel Consell d’Eivissa, on el partit governa des de l’anterior legislatura i ja havia aplicat mesures contra el lloguer turístic il·legal. Des del 2025, els consells tenen una eina nova: la Llei contra l’oferta il·legal, que prioritza la inspecció, endureix les sancions i permet clausurar habitatges.

Sense dades sobre les sancions

Però a la pràctica, el Consell ha trobat dificultats. Segons el conseller insular de Turisme, en el darrer any s’ha ampliat el cos d’inspectors, de 20 a 26 treballadors. Mentre que els tramitadors –els tècnics que gestionen les denúncies– han passat de tres a quinze. El 2023 es varen fer 1.128 inspeccions i es varen aixecar 400 actes. El 2024, se’n feren 3.569, i s’aixecaren 504 actes. Mentrestant, el 2025 la xifra d’inspeccions es va reduir fins a les 2.638, perquè dos tècnics varen començar a visitar cada pis. L’objectiu és, asseguren fonts del departament, que les actes es tramitin amb més garanties i després no s’arxivin per motius tècnics. Encara no tenen la xifra de les actes aixecades l’any passat. La Conselleria tampoc ha respost a la pregunta de quantes sancions han imposat fins ara, ni quantes multes han cobrat.

Amb tot, el departament ha donat més dades en resposta a preguntes específiques formulades al llarg del darrer any pel PSIB. El novembre del 2025, l’àrea de Turisme havia ordenat el cessament de l’activitat de 165 habitatges que oferien lloguer turístic il·legal. Amb data d’octubre del 2025, el departament també va especificar que no havia enviat cap expedient a la Fiscalia per incompliment d’una ordre de cessament.

El conseller Ginard va fer un balanç “positiu” de la feina duita a terme fins ara pel seu antecessor. Tot i admetre que el Govern insular encara és lluny del seu objectiu de posar fi al lloguer turístic il·legal, la situació ha “millorat cada any”, va dir. Així, va atribuir la situació actual a l’anterior Govern d’esquerres. “Amb les competències recentment rebudes i transferides de manera tan desastrosa, estam parlant d’un dèficit brutal de recursos econòmics i humans, i d’un desequilibri molt gros entre la part inspectora i la sancionadora”, va exposar. “Aquesta legislatura, malgrat les dificultats i la rigidesa del funcionament de la institució, s’han incrementat els efectius i les actes aixecades”, va dir.

Amb tot, l’oposició és crítica amb la gestió del PP, que governa amb Vox al Consell. “Es remeten a la Llei contra l’oferta il·legal, però no han emprat cap de les eines que tenen”, considera Juana Maria Adrover (PSIB). Després d’aixecar la moratòria de places turístiques del Pacte, Adrover considera que el Consell “continua fent créixer la borsa de places regulades”, però “no fan res contra el lloguer turístic il·legal”. Sobre la retirada d’anuncis d’Airbnb, opina que “els mateixos que es retiren, l’endemà tornen a estar penjats”. De MÉS per Mallorca, Catalina Inés Perelló considera que s’han fet “poques accions contundents” en els darrers tres anys.

“El nou conseller té una línia continuista amb l’anterior, ja no parla ni de contenció”, lamenta. El representant d’El Pi (ara Coalició per Mallorca), Antoni Salas, defensa l’“avenç” en la lluita contra el lloguer turístic il·legal, “però a mitges”. “La passa afortunada és eliminar els anuncis de les plataformes, però es podria haver fet més feina amb els ajuntaments per detectar infractors”, argumenta. I hi afegeix: “S’hauria de posar fi a l’oferta il·legal a l’origen, fent feina amb altres països”. El lloguer turístic il·legal és, per la seva natura, difícil de detectar i quantificar. Amb les eleccions a la cantonada, Galmés té un any per pitjar l’accelerador.