Felip VI torna a reclamar "unitat" per fer front a la pandèmia i demana "aprendre" del que ha passat

MadridEl Palau Reial de Madrid ha tornat a reunir per segon any consecutiu totes les institucions de l'Estat per retre homenatge a les víctimes del covid-19. Aquest 2021 la cerimònia –aconfessional, breu i sòbria– s'ha centrat sobretot en tenir un especial record per als més de cent sanitaris morts en la lluita contra la pandèmia, amb la condecoració a títol pòstum amb la Gran Creu del Mèrit Civil d'un total de 102 persones que van lluitar en la primera línia contra el virus. També s'ha volgut llançar un missatge d'esperança amb la vacuna. A més de Felip VI, ha presidit l'acte l'Araceli, la dona de 97 anys de la residència Los Olmos de Guadalajara que a finals del 2020 va convertir-se en la primera persona a l'Estat a rebre la vacuna contra el coronavius, que ha tingut un missatge sobretot per als joves, a qui els ha demanat que "respectin la pandèmia".

El rei no ha fet grans canvis al discurs pronunciat l'any passat al final de l'acte, una cerimònia en què unes 700 persones –la majoria familiars dels sanitaris morts i també les primeres que van rebre la vacuna per comunitats autònomes– han envoltat un gran peveter en memòria de les víctimes. El monarca ha tornat a reclamar "unitat", però en aquesta ocasió ha demanat sobretot no oblidar i aprendre de tot el que s'ha viscut en la lluita contra el coronavirus, especialment en un moment en què, acabat el segon estat d'alarma i amb el 60% de la població amb almenys una dosi de la vacuna, els ciutadans comencen a relaxar-se però no deixa de créixer la incidència acumulada, així com –encara que molt lentament– la pressió hospitalària i a les UCI.

"En desafiaments com aquest, la unitat és fonamental", ha insistit després de demanar "mantenir viva la memòria" del que ha suposat per a tots la pandèmia i "no permetre l'oblit" perquè aquesta memòria "també s'exerceix aprenent de tot el que s'ha viscut". Així, s'ha mostrat convençut que Espanya "mai" oblidarà a qui va fer front al virus. No tant optimista s'ha mostrat la cirurgiana pediàtrica María Díaz Piñeiro, que ha tingut unes paraules en memòria del seu pare, Joaquín Díaz Domínguez, cap del servei de cirurgia de l'hospital madrileny de La Paz mort per covid el 18 d'abril del 2020 quan només li quedaven uns mesos per jubilar-se. "Demano a la societat que doni temps al personal mèdic per refer-se", ha dit la seva filla en representació de les més de cent famílies que eren presents al Palau Reial, a qui Felip VI ha lliurat la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil a títol pòstum.

Felip VI, acompanyat en tot moment per la reina Letícia, també ha volgut enviar un missatge "d'esperança" per "l'impuls" de les vacunes. Justament la reina, tot i tenir 48 anys i tenir l'opció de rebre la primera dosi des de fa més d'un mes, encara no s'ha vacunat. La segona part de l'acte ha volgut justament transmetre un missatge d'optimisme amb un vídeo en què apareixien diferents joves anònims exposant els seus plans de futur i a qui el govern espanyol considera exemples "d'heroisme". Dos eren catalans: una noia que estudia medicina i la Fàtima, que va parir infectada per covid estant a l'UCI i van sobreviure tant ella com el bebè i ara estan sans.

Absència d'Aragonès i Urkullu

En l'homenatge hi han sigut tots els presidents autonòmics excepte el de la Generalitat, Pere Argonès, el lehendakari, Íñigo Urkullu, i el president extremeny, Emiliano García-Page. Sí que hi va assistir l'any passat el llavors president del Govern, Quim Torra, que va agrair el caràcter "sobri" de l'acte. En aquesta ocasió ha durat exactament 45 minuts, tal com estava previst, i s'han reduït els parlaments. L'any passat ja es van saludar totes les autoritats amb les llengües cooficials de l'Estat, català, euskera i gallec –s'ha obviat el valencià, que apareix com a oficial en moltes webs institucionals–, però no hi ha hagut cap parlament en aquestes llengües. També hi ha assistit el cap de l'oposició, Pablo Casado, però per segon any consecutiu s'ha absentat Vox, que en canvi s'ha manifestat a les portes del Palau Reial en contra del "virus xinès".

L'any passat la polèmica es va centrar en el fet que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no assistís al funeral d'estat –catòlic– celebrat a l'Almudena. En canvi, a l'acte del Palau Reial s'hi van convidar els líders de totes les confessions religioses d'Espanya. Aquest any el PP no ha incidit en aquest sentit i és que el Tribunal Constitucional ha brindat a la dreta espanyola una raó més per carregar contra el govern de coalició espanyol després que el tribunal, totalment dividit, hagi tombat el confinament domiciliari del primer estat d'alarma.

Casado ha tornat a reclamar al govern espanyol un "marc legal que permeti limitar la mobilitat", tal com reclamen des de fa un any, però en aquesta ocasió ha anat més enllà i ha demanat, a més, una reunió amb Pedro Sánchez per abordar el text. A la pràctica demana una llei orgànica de pandèmies que sigui una bona alternativa a l'estat d'alarma en cas de tornar a passar per una situació similar. "La sentència del TC ratifica la nostra posició: el marc legal que es va fer servir no era l'adequat", ha assenyalat en declaracions als mitjans un cop ha acabat l'homenatge d'estat.

Les "elucubracions doctrinals" del TC

La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha fugit d'estudi respecte a l'assumpte i, sense entrar en detalls sobre l'oferta de reunió, ha replicat a Casado que "en política cal estar a l'altura del país" i que "per estar a l’altura del país cal estar al costat de les víctimes". Més contundent ha estat la ministra de Defensa i jutge en excedència, Margarita Robles, que en una entrevista a la Ser de bon matí ha criticat que el TC opti per fer "elucubracions doctrinals" a la sentència i ha recordat que el ple va aprovar la resolució "absolutament dividit".