Feijóo, el líder que té al·lèrgia a prendre decisions
MadridAlberto Núñez Feijóo va arribar a la presidència del PP per aclamació i amb l'aura de ser l'únic líder fort que podia reunificar el partit després de la guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. Però, amb el pas del temps, Feijóo ha anat construint la imatge contrària, la d'un líder dubitatiu, sense principis clars i amb al·lèrgia a prendre decisions que li puguin suposar problemes interns. D'exemples, abans d'entrar en el cas particular d'Alejandro Fernández, n'hi ha a cabassos. L'octubre del 2022 Feijóo es va fer enrere d'un pacte que ja tenia tancat amb el PSOE per renovar el CGPJ. El motiu? La pressió de l'ala més dretana del partit (el binomi Ayuso-Aznar) a través d'una portada al diari El Mundo. Amb aquell gest s'enterrava el pretès gir moderat que Feijóo volia imprimir al seu mandat. I, des de llavors, cada vegada que s'ha apartat, encara fos un mil·límetre, de la línia dura, s'ha vist obligat a rectificar.
Les negociacions dels seus barons amb Vox, que ell va renunciar a monitoritzar per mirar d'evitar el desgast que li podien produir de cara a les eleccions del 23 de juliol, van ser un altre exemple de falta de lideratge. Consta que, d'alguns pactes, se'n va assabentar per la premsa. Però, sens dubte, el cas més insòlit va ser el de l'off the record amb periodistes durant la campanya gallega, una conversa en què revelava que estaria disposat a concedir un indult condicionat a Carles Puigdemont, que veia difícil l'acusació per terrorisme que estava construint el jutge Manuel García Castellón i que van estar 24 hores estudiant la proposta d'amnistia que els va fer arribar Junts. Un cop publicades les informacions, després d'una matisació que no va convèncer els durs, Feijóo es va veure obligat a fer marxa enrere i a repudiar les mateixes paraules que ell mateix havia pronunciat en un entorn de confiança. La gran pregunta en aquest cas és: ¿Feijóo pensa una cosa en privat, però en diu una altra en públic perquè no és, en realitat, un líder autònom?
Espectacle llastimós
Arribats fins aquí, a Feijóo li esclata una altra bomba amb l'avançament electoral a Catalunya. Resulta que Alejandro Fernández és l'únic baró territorial que s'ha atrevit a dur la contrària al líder pels contactes amb Junts i, fins i tot, fer-ho amb un punt de sornegueria, sabent-se més fora del partit que a dins. La gent que coneix Feijóo afirma que és un líder rancuniós que no perdona les deslleialtats. Però, un cop més, davant el dilema de prendre una decisió, la de canviar de candidat a Catalunya i posar-hi algú més de la seva corda, que podia incomodar el sector dur del partit, el líder gallec torna a doblegar-se i a optar per l'opció més conservadora, encara que sigui al preu de veure com la seva autoritat interna queda, un cop més, erosionada. L'espectacle ha estat, en termes polítics, llastimós. Tenir un candidat en capella durant quinze dies, esbombant-se noms de possibles substituts, és la pitjor manera de començar una campanya electoral.
Però l'important és que ara sabem que Feijóo no és capaç ni tan sols ni de prendre la decisió més fàcil que tenia per marcar un perfil propi i reforçar la seva autoritat interna. Empassant-se la candidatura d'algú que l'ha qüestionat públicament (algú s'imagina Aznar, Puigdemont o Sánchez fent això?) es mostra com un líder feble i volàtil, algú que no infon respecte. I mirant aquests dos anys del seu mandat, es constata que Feijóo no ha pres encara cap decisió que porti el seu segell o que sigui trencadora amb l'època Casado. Amb Catalunya tenia una oportunitat d'or, i ell mateix havia alimentat la idea que tenia un projecte diferent, més autonomista, més amable amb la realitat lingüística i menys hostil al catalanisme. Però al final, Feijóo ha renunciat a fer de Feijóo.
