RADICALITZACIÓ

L’extrema dreta que tensiona Europa: els amics de Vox

La irrupció del grup espanyolista al Parlament andalús amplia el club de xenòfobs i antieuropeistes

La irrupció de Vox anuncia la fi de l’excepció espanyola en la presència de formacions d’ultradreta a les institucions, que s’ha convertit en la norma a Europa. Helena Castellà, politòloga experta en extrema dreta, explica que “si bé és cert que una gran part de l’auge de Vox es deu a la posició pel tema català, ideològicament s’assembla bastant a la resta de partits d’extrema dreta europeus”. L’auge de la ultradreta és una reacció contra l’establishment polític amb el rerefons de l’empobriment dels sectors populars després de deu anys de crisi i en el marc d’un món convuls en què els moviments forçats de població estan a l’ordre del dia. Alhora, l’onada de descontentament s’alimenta de dinàmiques de la por de la globalització i de la dissolució de les velles identitats. Tot i que cada país té els seus ritmes i característiques diferenciades del fenomen, hi ha aspectes comuns, com la retòrica antiimmigració, islamòfoba i anti-UE. Steve Bannon, estrateg de Donald Trump, s’ha traslladat a Brussel·les per reunir l’extrema dreta de cara a les eleccions europees, tot i que el seu projecte d’unitat sembla que no dona el resultat esperat. Com apunta el politòleg Xavier Casals, “unificar l’extrema dreta suposa crear una internacional d’ultranacionalistes, els interessos dels quals, per definició, poden entrar en conflicte”. És la radiografia del moment a Europa.

Itàlia. La Lliga

La ultradretana Lliga i l’euroescèptic Moviment 5 Estrelles van formar govern en un dels països més afectats per la crisi, i que ha rebut 600.000 migrants i refugiats. El ministre de l’Interior, Matteo Salvini, és qui, de fet, lidera el govern amb un programa que inclou l’expulsió dels sensepapers i que ha aprofundit la política d’abandonament de les pasteres perseguint les ONG de rescat. Roma s’enfronta ara a Brussel·les pels pressupostos generals.

França. El remodelat FN

Tot i que Marine Le Pen va perdre davant d’Emmanuel Macron a la segona volta de les presidencials franceses del maig del 2017, el Front Nacional va obtenir el millor resultat de la seva història: 11 milions de vots. Després de trencar amb el seu pare, Le Pen ha rebatejat la seva formació com a Reagrupament Nacional, islamòfob convençut.

Holanda. El PVV

El partit de Geert Wilders, el PVV, no va complir les expectatives en tenir 20 diputats el 2017, però el seu discurs a favor de l’expulsió dels musulmans i la promesa d’un referèndum per la sortida dels Països Baixos de la Unió Europea continua marcant l’agenda.

Hongria. Fidesz

A l’abril, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, del Fidesz, va ser reelegit per a un tercer mandat després d’una campanya dominada per la immigració. Orbán es considera el baluard contra l’islam i presenta la immigració com una amenaça a la identitat europea.

Alemanya. L’AfD

Amb cinc anys de trajectòria, Alternativa per a Alemanya (AfD) es convertí el 2017 en el primer partit d’ultradreta a obtenir representació al Bundestag, amb 92 diputats, i té presència a tots els lands. El seu discurs s’ha basat en el racisme i la islamofòbia -denunciant la política d’acollida de refugiats d’Angela Merkel-, i fins i tot han minimitzat les atrocitats nazis. La coalició de govern dels conservadors amb els socialdemòcrates converteix l’AfD en cap de l’oposició.

Àustria. FPÖ

El 2017, el Partit de la Llibertat (FPÖ) es va convertir en soci de govern del canceller conservador Sebastian Kurz. Ocupen carteres clau com Interior, Defensa i Exteriors. Kurz ha promès mà dura amb la immigració i ha plantejat la prohibició del vel a les nenes menors de 10 anys a l’escola o confiscar els mòbils dels demandants d’asil, als quals vol fer pagar 840 euros per al tràmit.

Dinamarca. El Poble Danès

Les lleis d’immigració a Dinamarca són unes de les més dures d’Europa per la pressió del Partit del Poble Danès, la segona força al Parlament des del 2015. La policia pot confiscar els béns dels migrants per pagar l’estada i finança programes de control de la natalitat en països del sud per “limitar la pressió migratòria”.

Eslovènia. Partit Democràtic

Tot i que van quedar lluny de la majoria absoluta, els xenòfobs del Partit Eslovè Democràtic van ser la formació més votada al juny. En la campanya va comptar amb el suport de Viktor Orbán sota el lema trumpià “El benestar i la seguretat dels eslovens primer”. Eslovènia només va acollir l’any passat 150 refugiats.

Suècia. Els Demòcrates

Els Demòcrates de Suècia van obtenir un 18% dels vots. Van néixer com una formació neonazi però es van blanquejar en entrar al Parlament el 2010. Els politòlegs expliquen l’auge de la ultradreta en els països nòrdics com el “xovinisme del benestar”:la defensa de polítiques socials però limitades als nacionals.

Txèquia. Dues formacions

El partit xenòfob Llibertat i Democràcia Directa, amb el lema “Prou islam. Prou terrorisme”, quedà com a quarta força política el 2017. Les elecciones les guanyà el milionari Andrej Babis, amb una nova formació anomenada Aliança de Ciutadans Descontents, que té un programa euroescèptic i antiimmigració. Babis governa en minoria, aïllat per la resta de partits, i està investigat per frau amb fons comunitaris.

Polònia. Llei i Justícia

Des que el partit Llei i Justícia va guanyar el 2015, Polònia pateix una involució democràtica que ha tingut el seu últim capítol amb la reforma del sistema judicial per forçar la renovació del Tribunal Suprem. El partit de Jaroslaw Kaczynski ha il·legalitzat la crítica a l’Holocaust.

Grècia. Alba Daurada

Els ultranacionalistes Grecs Independents (4,5% dels vots el 2015, escindits dels conservadors de Nova Democràcia) governen en coalició amb Syriza. La formació neonazi Alba Daurada s’ha mantingut amb el 7% dels vots, tot i les acusacions de violència i crim organitzat. Últimament guanyen pes a les illes gregues amb els seu discurs antiimmigració.

Bulgària. Patriotes Units

Agrupada amb la marca Patriotes Units, l’extrema dreta té 27 dels 240 escons, però és el suport del govern conservador de Boiko Boríssov. La coalició la formen tres partits d’indissimulada tendència extremista: Attaka, el Moviment Nacional i el Front Nacional per a la Salvació de Bulgària.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF