Els equilibris del PP per dir-se “feminista” i governar amb Vox

PalmaA hores d’ara, és difícil determinar què hi ha de Vox i què hi ha del Partit Popular en el discurs del Govern davant la qüestió de gènere. I una prova és el darrer espot del 25-N de l’Institut Balear de la Dona (IBDona). El fet de referir-se a la violència masclista com una qüestió de “pèrdua de respecte” o no esmentar en cap moment el concepte ‘violència de gènere’ evidencien la pressió del soci del PP, que reivindica la “violència intrafamiliar”. L’actual directora de l’IBDona, Cati Salom, nega qualsevol ingerència del partit d’extrema dreta en la campanya, de la qual reivindica el missatge: “Si respectes, ja no fas res mal fet”. Tot i això, Salom mostra que els populars han de fer equilibris per poder-se dir ‘feministes’ –com ella es defineix– i alhora mantenir el pacte amb l’únic partit que els permet governar. Elaborar un estudi sobre el perfil de l’agressor és, per exemple, una de les concessions que la presidenta de l’IBDona ha hagut de fer a Vox, tot i que ella mateixa està convençuda que “no hi ha perfil”. 

“Per a nosaltres, no canvia la manera de funcionar el fet d’haver arribat a uns acords amb Vox”, assegura la directora de l’IBDona, qui matisa que “només s’afegeix l’estudi del perfil dels agressors”. Justament amb aquest objectiu, el portaveu del grup Vox a la Comissió d’Afers Socials, Igualtat i Drets Humans del Parlament, Agustí Buades, va visitar les instal·lacions de l’IBDona a principi d’octubre. Si bé en va sortir satisfet, com va declarar a l’ARA Balears, Salom insisteix que, “per ara, no es pot recollir aquesta informació”, fet que també van traslladar al diputat de Vox. Sigui com sigui, Salom diu que “qualsevol pot ser agressor”. “No tenen perfil”, diu. “Ho sabem i ho defensam. No es tracta de classificar-los, sinó de recollir dades per tenir més coneixement”, puntualitza.

A banda d’això, Salom assenyala un altre punt de discordança entre els socis: la terminologia. “De la violència masclista en diuen ‘intrafamiliar’. Però nosaltres hem estat molt sincers i transparents, amb Vox i amb tothom: nosaltres sí que feim servir el terme de ‘violència masclista’ i ‘de gènere’. El partit en cap moment ho ha posat en dubte. Quan parles de violència intrafamiliar dilueixes el terme”, sentencia la cap de l’IBDona. Però cal recordar que tant el PP com Vox van signar uns acords de govern que, en el punt número 84, recullen la frase “es donarà suport i s’assistirà les víctimes de ‘violència intrafamiliar’, de manera especial la que pateixen les dones”.

El discurs dels populars també s’ha vist compromès en l’ús de la paraula ‘feminisme’, a la qual només es refereixen quan se’ls demana expressament. De la mateixa manera que ho va fer la consellera de Famílies i Afers Socials –en què ara s’inclou Igualtat–, Catalina Cirer, en resposta a la pregunta d’una diputada del PSOE el darrer ple del Parlament, la directora de l’IBDona afirma que forma part d’un “Govern feminista”. “Nosaltres som feministes. Tenc clar que n’hi ha molts, de feminismes. Quan se’ns fa aquesta pregunta, a les dones i homes del PP, és perquè potser el feminisme més extrem, de cridar i de dir-ho molt, ha estat el de les esquerres”, argumenta Salom. No obstant això, d’aquest terme ja no en queda cap vestigi a l’Ajuntament de Palma, on el PP també governa gràcies a Vox. El feminisme apareixia explícitament tant en l’estructura administrativa de Cort com a partides específiques dels pressupostos. Al respecte, la directora de l’IBDona justifica que ella és “més d’accions i d’anar avançant”. “Més que les paraules que es lleven, cal saber si la feina es continua fent o no”, afegeix.

Ara bé, el PP no ha necessitat l’ajuda de Vox per rebre acusacions de masclisme durant aquestes setmanes, amb el vicepresident, Antoni Costa, al centre de la diana. Sobre això, Salom subscriu les paraules de Prohens. “Crec que s’ha actuat amb contundència”, apunta la dirigent de l’IBDona, tot i que reconeix –en referència al fet que Costa esperava que el càrrec públic que va nomenar acusat d’agressió sexual sortís innocent– que “no es pot qüestionar de cap manera les víctimes”. En aquest sentit, Salom conclou que “la perspectiva de gènere hauria de ser transversal”. 

El preu de negar la violència de gènere

La politòloga de Passes Perdudes Aina Roca analitza els equilibris dels populars i raona:“Negar la violència de gènere és quedar davant la major part de l’electorat com un terraplanista. Si Vox no aconsegueix canviar massa el discurs, és un tema que continuarà beneficiant a tots els partits quant a vots i a imatge. Passa igual que amb el canvi climàtic”. Per això, Roca creu que “els actes i el discurs” del PP “no estan en consonància, no són coherents”. D’una banda, explica la politòloga en referència a la polèmica de Costa, “han estat còmplices” d’una agressió masclista, la qual cosa “no és d’estranyar, després de pactar amb l’extrema dreta”. I, d’una altra, fan una campanya contra la violència de gènere “parlant de respecte, perquè com que el feminisme de l’esquerra no els agrada, l’han de diluir una mica; fins i tot tranquil·litzant els homes enfadats, que se sentien criminalitzats”. 

Per un altre costat, la professora de la UIB i membre del Grup d’Estudis de Gènere Victòria Ferrer qualifica, directament, d’“hipòcrita” l’actitud del PP. “Si he signat un pacte amb segons qui, no puc fer veure el contrari al mateix temps”, adverteix l’experta, en referència a la terminologia que imposa Vox i la que vol fer servir el PP. Ferrer recorda que el Govern s’ha d’ajustar a la Llei balear 11/2016 d’igualtat de dones i homes, que usa el concepte de “violències masclistes”, i no el de “violència intrafamiliar”. Quant a aquestes contradiccions, deixa anar que “probablement el Pacte d’Estat contra la violència de gènere es reeditarà, i això són ingressos”. “És a dir, no pots no fer-ne cap política i després demanar els doblers”, diu. Quant a l’eslògan final de la campanya del 25-N –‘La violència contra les dones es condemna’– la professora lamenta que, abans de tot, manca “prevenció”, la qual cosa implica “anar a l’arrel de les coses, i això molesta cert sector social”.

Finalment, i en la línia del discurs del càstig, la comunicadora experta en gènere Merixell Esquirol avisa que el del PP és un “fake feminism”, perquè simplement “no es pot permetre no tenir un criteri positivista sobre les violències masclistes”, però no va més enllà. I com a exemple, també posa el cas de Costa. “Va reconèixer que s’havia equivocat, però la decisió que va prendre respon a un fet estructural”, indica Esquirol, qui resumeix: “Només van al símptoma del problema –que és destituir només la persona acusada del delicte–, ignorant que la cadena de fets respon a una estructura, patriarcal i masclista”.