Iago Negueruela: “Si la crisi és en V, la recuperació plena podria ser el 2022”

Entrevista al conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball

El conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela. / ISAAC BUJ / ISAAC BUJ

El conseller Iago Negueruela (Santiago de Compostel·la, 1980) té fama d’home expeditiu. Ho haurà de ser per afrontar la crisi causada pel coronavirus al capdavant de la Conselleria, amb la de Salut, que en lidera les àrees més afectades. Enmig de l’entrevista, la suor li perla el front, potser per la calor del seu despatx al carrer de Montenegro de Palma o perquè -parlant-ne- recorda com és de complicada la tasca que l’espera.

Què implica que el decret de reactivació econòmica es tramiti com un projecte de llei?

No era la intenció inicial, però pot fer que els grups facin propostes i això mai és negatiu. Ja veurem quin tipus d’esmenes hi ha.

No s’obre una finestra d’inseguretat jurídica?

Una cosa és que Esquerra Unida i Més per Menorca votin amb Vox i el PP per la tramitació com a llei, i l’altra que aquests partits tinguin els mateixos posicionaments amb les esmenes. Jo no hauria votat mai res amb Vox, ni amb el PP, però ells ho han triat així. No crec que s’aconsegueixi canviar el text, però benvingudes les aportacions que l’enriqueixin.

L’atur afecta ja gairebé 75.000 treballadors. I tot i la desescalada del confinament, les xifres han empitjorat respecte de l’abril.

Ja vàrem dir que el pitjor mes seria el de maig, i l’augment ha estat molt petit respecte de l’abril. La desescalada el que fa és que empreses recuperin treballadors en ERTO (expedients temporals de regulació d’ocupació). Si es compara l’augment de l’atur amb el de fa un any, és enorme, perquè hi entren tots els contractes temporals, que aquest any no han estat incorporats i han quedat fora dels ERTO. Aquests tres mesos, abril, maig i juny, són els més durs, amb xifres absolutament dramàtiques. Esperem que quan s’iniciï l’activitat turística els nivells d’atur comencin a estabilitzar-se. I després, una recuperació.

Hi ha 150.000 afectats per ERTO, que s’acaben el 30 de juny. Com van les negociacions per flexibilitzar i allargar els ERTO?

Som optimista. Tothom és conscient que el sector turístic necessita una protecció especial, per tant, crec que veurem un allargament dels ERTO i la possibilitat que passin a expedients productius. També necessitam més flexibilitat per a les bonificacions dels ERTO parcials, per poder rescatar una part dels treballadors i no perdre-les. No té lògica el sistema d’ERTO parcials en una comunitat com la nostra.

La Moncloa és conscient de la magnitud de la crisi econòmica que amenaça les Illes Balears?

Sí, jo crec que la presidenta ho ha transmès en totes les conferències de presidents; per tant, la Moncloa ja sap la situació de les Balears.

Pel repartiment dels 16.000 milions i les aportacions que han arribat fins ara, no ho sembla.

Hem pres decisions per protegir la població que són molt dures econòmicament. Hem tancat ports i aeroports, i això té unes conseqüències econòmiques més grans que en altres comunitats autònomes. Per tant, creim que això s’ha de valorar. Com l’esforç sanitari que s’ha fet en aquesta comunitat els darrers anys, que ens ha permès estar en aquesta situació.

Fa unes setmanes prevèieu que arribaríem als 147.000 aturats i una caiguda de prop del 30% del PIB. Manteniu aquestes previsions?

Es mantindran properes a aquestes dades, tot i que esperam millorar-les i treballam per fer-ho. L’escenari que prevèiem incloïa que al juliol no hi hauria activitat turística i, a l’agost, un 25% de la de l’any passat, que pujaria ja al 50% al setembre-octubre. Ara ja sabem que no hi haurà un zero al juliol. Però en tot cas estam parlant d’una caiguda del PIB mai vista, que requerirà uns mecanismes de protecció social enormes.

Heu calculat quantes empreses poden arribar a tancar definitivament?

No, però de moment el que hem vist és que la majoria de les empreses han optat per ERTO, la qual cosa és una diferència substancial respecte de qualsevol altra crisi. Per primera vegada, de manera massiva, les empreses han triat mantenir l’ocupació; han fet un gran esforç, com les organitzacions sindicals, per aconseguir que el primer escut de protecció funcioni. I tot això té un cost brutal, cal posar en valor el cost que assumeix l’Estat amb els ERTO: està destinant molts dels seus recursos a protegir els treballadors i les treballadores.

Es podrà garantir la seguretat dels turistes que vinguin aquest estiu? I la dels ciutadans?

El nombre de turistes que vindran serà molt petit. I la planta hotelera i les Illes estan preparades per a percentatges molt més alts, sense entrar a comentar si la xifra que hi havia fins ara era aguantable o no. Però el nostre sistema sanitari ha fet el que havia de fer, està preparat i ja estam tancant els protocols necessaris. Farem controls de temperatura i proves PCR als mateixos establiments davant el més mínim indici, l’equip de rastreig ja està actiu per detectar immediatament els casos de contacte... És un plantejament de destinació segura. Una persona d’Alemanya, on hi ha una possibilitat de contagi molt baixa, podrà anar a un lloc on hi haurà la mateixa possibilitat.

Quants anys es trigarà que tornin a venir 16 milions de turistes anuals?

L’objectiu fonamental no és tant recuperar el nombre de turistes com recuperar el nombre de llocs de feina de la gent que vivia del turisme, mentre no els reconverteixis cap a altres sectors, i això sí que comporta molt de temps. Han d’estar en condicions de treballar tan aviat com sigui possible en allò que feien abans del 13 de març. Si pot ser, amb més qualitat i millors salaris.

I quant de temps podem tardar a recuperar aquest nivell d’ocupació?

Si la crisi és en V, el 2021 hauríem d’haver-ne recuperat una part, i la recuperació plena podria ser el 2022. I després caldrà veure com ajustam el model turístic, perquè hi ha un decret llei que intenta canviar la zona de la Platja de Palma i Magaluf. Hi ha zones de les Balears que poden reduir turistes i mantenir el mateix nivell de feina o incrementar-lo. Si es reconverteix la Platja de Palma, si hi ha un canvi substancial a Magaluf i en altres indrets com Sant Antoni, no necessites tants milers de turistes que vinguin a fer un consum massiu d’alcohol. Pots tenir menys turistes i que es mantingui el nivell d’ocupació, o millori, com la qualitat de la destinació.

Per augmentar la qualitat cal inversió, i ara no sembla el millor moment per invertir, enmig d’una crisi.

Bé, hem aprovat un decret llei que permet millorar la inversió. Hem passat d’un 10% a un 15% (en el límit d’ampliació d’hotels) per afavorir la inversió. Aquesta Conselleria, en el Govern anterior, va mantenir un 10%, i era una etapa de creixement. Ara, en un moment de crisi, hem apostat per un 5%.

Què pensau de les crítiques al decret per permetre ampliacions del 15%?

Aquest sector és el que té més capacitat d’invertir i cal intentar mantenir determinats nivells d’ocupació. A més, amb el covid-19 caldran més espais, per mantenir la separació social. No hem permès ni més altura, ni més places, ni més consum elèctric, ni més consum d’aigua. El decret estimula el sector de la construcció eficient i el de les energies renovables.

No ajuda a frenar la dependència que tenim del turisme.

El debat del canvi de model està bé, però tenim 200.000 treballadors del sector turístic i 60.000 del sector de la construcció. Jo no seré el que digui des d’un despatx: ‘Bé, m’agradaria canviar el model, però què faig amb 260.000 persones que viuen d’això?’. La gent ha de poder viure bé i ha de poder treballar com més aviat millor. Que en paral·lel està clar que hem de diversificar més la nostra economia? Per descomptat, tampoc cal ser gaire astut per adonar-se’n, però això requereix molt més temps. Ara tothom parla de la indústria nàutica, per exemple, però també viu del turisme. Aquí es reparen iots, no petroliers. Fins i tot les empreses del Parc Bit estan gairebé totes associades al sector turístic.

El turisme continuarà sent el principal motor de les Balears.

Fa gairebé 70 anys que és un dels principals motors de l’economia, és el motor que ens va permetre ser la primera comunitat autònoma a baixar de 10% d’atur, i cal posar-lo en valor. També és el sector que més creix en l’àmbit internacional perquè el nivell de vida de la ciutadania mundial ha anat millorant. Veurem què passa després del covid-19, però la lògica és que continuï creixent, i tenim la possibilitat de ser un dels principals líders d’aquest sector. No crec que el debat sigui tant aquest, sinó què fer perquè el turisme generi més riquesa i es reparteixi millor. Si no, quin serà el sector que lideri l’economia de les Balears?

Això, en tot cas, ho pregunto jo.

Crec que continuarà sent el sector turístic. El que cal és que ho faci d’una manera més repartida i equilibrada.Els altres sectors el que cerquen és associar-se al turisme. Com les TIC. També hi ha una part de la nostra fusteria més avançada que treballa fonamentalment per al lloguer vacacional. El debat hauria de ser com millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores de les Balears i veure què hi pot fer el sector.

Què pensau quan sentiu a parlar de decreixement?

És un debat acceptable. Potser no necessites el mateix nombre de turistes per continuar mantenint un sector turístic fort i una bona qualitat de vida dels ciutadans. Si la feina estigués més distribuïda i no s’hagués de fer tot en quatre o sis mesos, necessitant guanyar molts doblers en poc temps, probablement la gent viuria millor. I probablement això es pot aconseguir amb menys turistes. I, per tant, clar que accept el debat de quants turistes han de ser els òptims. Estic d’acord amb una part del que diuen els que parlen de decreixement, però cal veure com fer-ho. I el nivell d’ocupació és una línia vermella. La gent ha de tenir la capacitat de poder tenir una feina.

L’escalfament global no sembla que jugui a favor del turisme, tal com és ara.

El canvi climàtic fa que tots els sectors s’hagin d’adaptar, que tot hagi de caminar cap a una economia verda. Ara, com pot afectar aquestes illes? Ho veurem amb els estudis de com seran les nostres platges. Ja estam veient canvis reals amb les tempestes i temporals que abans no hi havia amb la mateixa cadència. I després, a veure com queda el nivell de la mar Mediterrània. Serà un factor clau. Però de turisme, a escala mundial, n’hi haurà més. On vagi... és una altra cosa.

Amb el decret de reactivació econòmica, no us fa por haver atret els fons d’inversió?

Ens preocupen, però crec que aquí hem de veure els dos decrets junts. El decret de protecció del territori evita l’especulació. En sòl urbà, només hem agilitat terminis, perquè ja era urbà. Pot ser que els fons d’inversió cerquin augmentar la capacitat, ja ho feien abans. Són realitats amb què hem de conviure. Calen instruments en l’àmbit europeu no tant per al sector hoteler, sinó fonamentalment per a l’habitatge. Però la protecció de l’habitatge s’ha de garantir també amb més capacitat de les comunitats autònomes per fixar regles més dures a l’hora d’acaparar-ne. I aquest govern acaba d’aprovar un decret llei de protecció d’habitatge que genera mecanismes per donar més garanties de control.

De moment el preu de l’habitatge no ha baixat.

Ja veurem què passa els propers mesos. Esperem que el sector s’ajusti a la baixa, perquè les rendes també ho faran.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF