Les entitats contraataquen i denuncien a Brussel·les la derogació de les lleis de memòria

PalmaLa Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears, la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, l'Asociación Memorialista M. Reguilón de Cantabria, la Plataforma de Acción por la Memoria de Aragón i la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria han entregat en mà una carta als comissaris de Justícia i de Valors de la Unió Europea, Didier Reynders i Věra Jourová, on denuncien la derogació de les lleis de memòria a les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Cantàbria i Extremadura per part de governs autonòmics liderats pel PP i Vox –sigui la formació d'extrema dreta dins dels executius o com a soci extern, com a les Illes.

"Estam preocupades pel respecte als valors fonamentals de la Unió i per la preservació de la memòria democràtica", manifesten a la missiva, l'objectiu de la qual és expressar la seva inquietud per la derogació de la normativa sobre memòria. Segons denuncien, aquest fet "no només representa un desafiament als valors que promou la Unió Europea, sinó que contradiu el patrimoni europeu sobre memòria". Les entitats posen com a exemple la Resolució del Parlament Europeu, de 2 d'abril de 2009, sobre la consciència europea i el totalitarisme, la qual "subratlla la importància de mantenir viva la memòria, ja que no hi pot haver reconciliació sense veritat i sense memòria".

També mencionen la Resolució, de 25 d'octubre de 2018, sobre l'auge de la violència neofeixista a Europa, la qual remarca "la importància de combatre la glorificació de règims totalitaris i la promoció d'ideologies que puguin amenaçar la pau i l'estabilitat de la UE". "La derogació de les lleis de memòria podria contribuir a la normalització de narratives que glorifiquen esdeveniments històrics foscos, com la dictadura franquista (...)", continua la carta, on les entitats consideren que la supressió d'aquestes lleis també podria vulnerar "el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de l'ONU".

A més, les associacions recorden que les lleis de memòria es varen inspirar en els principis de "veritat, justícia, reparació i no repetició" de les Nacions Unides i que varen sorgir per "la necessitat de veritat i justícia de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura". "En un país que continua tenint milers de ciutadans enterrats en fosses comunes i cunetes, les lleis autonòmiques de memòria han permès recuperar i identificar centenars d'aquestes persones", continuen. De fet, el document explicita que a les Balears s'han localitzat 334 víctimes assassinades, 60 de les quals han estat identificades. "Es dona la paradoxa que el mateix Partit Popular, que ara està derogant aquestes disposicions, va votar a favor de la seva aprovació en alguns territoris, com les Balears i l'Aragó", diuen.

Per això, les entitats memorialistes demanen a la Comissió Europea que "insti els governs d'aquestes comunitats autònomes a no caminar en direcció contrària a aquest patrimoni comú del qual ens hem dotat" i reclamen a les institucions de la UE que "facin tot el possible per assegurar-se que els crims contra la humanitat i les greus violacions sistemàtiques de drets humans siguin recordats i duits davant dels tribunals".

Per acabar, les associacions recorden les paraules de David Sassoli –va ser president del Parlament Europeu– davant dels atacs d'un diputat d'extrema dreta a la memòria democràtica: "El govern de la república espanyola, legítim, constitucional i elegit democràticament va ser enderrocat per un cop d'estat. Qui va dirigir aquell aixecament, el general Franco, va ser un dictador. El seu règim va practicar la persecució i eliminació sistemàtiques dels seus adversaris polítics. Atribuir als partits que donaren suport a aquell govern [el de la república] de 'destruir' la democràcia i les llibertats (...) és una falsificació de la història". Sota aquesta premissa, les entitats assenyalen que les derogacions que denuncien, com també el discurs públic i les decisions institucionals del PP i Vox "insisteixen en aquest revisionisme condemnable i edulcoren, quan no glorifiquen, la dictadura franquista".

Acte a Cort

La Plataforma per la Memòria Democràtica ha organitzat un acte a Cort el pròxim 14 d'abril a les 12 h per commemorar la II República. Segons ha explicat l'entitat, la cita servirà per "recordar les conquestes i els avançaments aconseguits pel règim republicà, que varen ser eliminats per la Guerra Civil i un règim criminal". A més, la Plataforma ha anunciat que organitzarà mobilitzacions per respondre els atacs i els retrocessos en matèria de memòria, amb la derogació de la Llei de memòria democràtica a punt de votar-se en el Parlament.