La dreta ja és majoritària a Menorca

CiutadellaL’avançament de les eleccions agafa la dreta en el seu millor moment a Menorca, on, segons els sondejos, supera ja el 50% d'intenció de vot i el Partit Popular és a una passa de recuperar la majoria absoluta al Consell, la qual va perdre als comicis del 2015.

Fa tres anys, les forces d’esquerra sobrepassaren amb escreix el 50% a les eleccions generals a Menorca i deixaren el PP i Vox només amb el 45% dels sufragis. A les autonòmiques d’aquell mateix any, l’esquerra obtingué a Menorca també 1.300 vots més que la dreta, però l'aplicació de la regla d’Hondt va fer perdre la majoria al Consell insular per només 32 vots. Fou l’estret marge que separà Podem de mantenir l’acta de conseller que finalment va permetre l’entrada de Vox a la institució.

Des de llavors, tot i governar en minoria al Consell, tant els populars com Vox han anat guanyant espai en la intenció de vot dels menorquins. Així ho acredita el sondeig de l’IBES que el Grup Serra va fer públic el passat mes de juny. El PP avança del 39 al 42% dels vots i assoliria la majoria absoluta al Consell, amb o sense Vox, que també creix per damunt del 8%, mentre que el PSOE baixa del 27 al 22% i Més per Menorca es manté al voltant del 17-18%.

Mobilització ciutadana

Tot fa pensar que ben poc haurà baratat el parany al llarg de l’estiu. Tot i la mobilització ciutadana per posar fre a la massificació i el retard del govern popular al Consell per limitar l’entrada de vehicles, els casos de corrupció entorn del PSOE estatal i polèmiques com l’ampliació de l’aeroport han repartit el desgat entre totes dues forces hegemòniques i han diluït el vot en clau menorquina que acostuma a fer bona part de l’electorat.

 “Necesitam un govern d’Espanya que entengui què significa viure en una illa”, ha remarcat aquest dilluns el president popular Tóbal Marquès, per a qui “no és acceptable tenir un govern que, des de Madrid, amplia l’aeroport sense escoltar les institucions de Menorca. Cal una nova torre de control, més efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, més connectivitat aèria i inversions estatals que fa ja massa temps que esperam”.

El PP, que a més del Consell ja governa a sis dels vuit ajuntaments de l’illa, ha intensificat la seva croada política contra el PSOE durant el darrer mig any, des que el senador Tóbal Marquès assumís a l'abril la presidència del partit, i el diputat Pepe Mercadal agafàs aquest juliol les regnes de la secretaria general dels socialistes menorquins.

Mercadal entén que “fan falta límits” per intervenir en el “descontrolat” mercat de l’habitatge i “evitar pujades desmesurades del lloguer” com la que, augura, “poden patir a partir del 2029 més de 18.000 menorquins, que —en cas de no reeditar-se una majoria d’esquerres a les Corts— es poden veure abocats a fer front a pujades inassumibles”.

El jove líder del PSOE, que ja avançà que deixarà el seu escó de diputat abans d’acabar la legislatura per centrar-se en la lluita per la presidència del Consell insular, amb la seva renúncia fa més clar el panorama de futur per destacats dirigents del PSOE, com l’avui diputat autonòmic Marc Pons, un dels aspirants a postular-se com a candidat menorquí a la llista al Congrés en els comicis ara avançats al 29 de novembre.

Per contra, tot apunta a la continuïtat en el cas de PP. Tant el diputat Joan Mesquida com el president Tóbal Marquès, el qual ostenta l’única acta de senador per Menorca, encapçalarien ara mateix les llistes del partit.

Més per Menorca s'uneix a la 'veu illenca'

Pel que fa a Més per Menorca, passa d’afegir-se al bloc de Sumar com el 2023 a fer coalició amb Ara Eivissa i MÉS per Mallorca (Ara Més) amb l’objectiu d’aconseguir la somiada “veu illenca a Madrid”, que no estigui segrestada pel corrent majoritari als dos grans partits estatals. “Massa sovint els nostres representants a la capital s’obliden de defensar els interessos del territori d'on venen”, critica el coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló, per a qui “ara més que mai convé combatre la massificació i la dificultat d’accés a l’habitatge i defensar que els residents poguem viure en prou condicions a l’illa”.

I Vox? Tot i que des de ben prest quedà sense els representants que havia obtingut a les urnes —Maite de Medrano al Consell i Xisco Cardona al Parlament, tots dos expulsats del partit— mira a l’imminent horitzó electoral amb optimisme. El president, Pedro Marquès, que fa un any va rebre l’encàrrec de reconstruir el partit a Menorca, diu que ja té les candidatures del Consell, Maó i Ciutadella “pràcticament enllestides”. “Hi ha un grup d’entre 28 i 30 persones a cada municipi disposades a anar a llistes” i un calendari per proclamar els candidats al gener, tot just després de Nadal. Així que l’avançament de les generals “no trastocarà” els plans a escala interna.

Conscient que hi ha una sola acta de senador per a Menorca i que “és complicadíssim” arrabassar-la al PP, Marquès optarà per “ser realista” i proposar noms amb una mica menys de potencial per omplir les llistes al Congrés i al Senat, “i així evitar afavorir el PSOE”. La seva “gran problemàtica”, però, és que les persones escollides “siguin fiables i votables” per l’electorat i garantir que no tornin a rebel·lar-se contra el partit, com sí que ho han fet De Medrano i Cardona en aquest mandat.

Ni la patronal ni el GOB s’han pronunciat encara explícitament sobre l’avançament electoral, però l’entitat ecologista sí que ha insistit, de manera indirecta, a demanar que es fomenti una política d’habitatge que freni l’especulació. També reclama que es baixi la pressió humana damunt l’illa, es racionalitzi l’us de l’aigua i es diversifiqui l’economia.

Un ideari que, precisament, fa pocs dies han fet seu els tres principals grups polítics representats al Consell de Menorca. El PP, el PSOE i Més han consensuat les bases d’un futur pla estratègic de desenvolupament de Menorca instat pels populars, que saben que el vot que ara es disputa no és precisament a la seva dreta. Hi ha prou descontentament a l’esquerra on pescar.