Política 16/04/2023

Deu pobles estan governats pel mateix partit des de finals del segle passat

Entre aquests, Ariany, Costitx, Santanyí, Estellencs i Santa Eulària del Riu mantenen la mateixa formació a la batlia des del 1983, tenint en compte el pas d’Aliança Popular al PP i d’UM a El Pi

3 min
Deu pobles estan governats pel mateix partit des de finals del segle passat

PalmaArreu de les Balears hi ha municipis que històricament s’han identificat amb un partit –i encara més amb un polític. Això ho demostra el fet que, des de les eleccions locals del 1999 i, per tant, des de finals del segle passat, fins a deu pobles de Mallorca i Eivissa –a Formentera i Menorca no n’hi ha casos– no han canviat de color polític i s’han convertit en autèntics fortins per a la formació que governa aquests ajuntaments.

Així i tot, n’hi ha que encara van més enllà: Ariany (El Pi), Costitx (El Pi), Santanyí (PP), Estellencs (PP) i Santa Eulària del Riu (PP) només han tingut un partit a la batlia des del 1983, tenint en compte que Aliança Popular es va refundar en el Partit Popular (PP) i El Pi ha recollit l’espectre d’Unió Mallorquina (UM) i la posterior Convergència per les Illes. A més, llevat d’Ariany –que va emancipar-se de Petra el 1982 i, de llavors ençà, només ha tingut dos batles (Antoni Pascual i Joan Ribot, d’UM i El Pi)–, en els quatre municipis restants els batles d’aleshores –ara fa 40 anys– ja ho eren el 1979, ja fos amb una Unió del Centre Democràtic que va desaparèixer tres anys després, o amb un partit municipal independent: Vicent Guasch a Santa Eulària del Riu, Maria Antònia Munar a Costitx, Bernat Sastre a Estellencs i Cosme Obrador a Santanyí.

A Eivissa –societat tradicionalment conservadora–, actualment hi ha dos municipis més que estan governats pel PP. D’una banda, Sant Antoni de Portmany, on el PSOE va trencar el 2015 l’hegemonia dels populars, que varen retornar a la batlia quatre anys després. L’altre cas és el de Sant Joan de Labritja, on el PP governa des del 1994, i des del 1999 amb el mateix alcalde, Antoni Marí, que deixa el relleu enguany a la diputada autonòmica Tània Marí. La part oposada és la de Sant Josep de sa Talaia i la de Vila, ja que el PSOE hi ha tingut una presència més gran. En el primer, l’esquerra ha liderat el Consistori en tres de les darreres quatre legislatures. I en el segon, ha governat des del 1999, menys entre el 2011 i el 2015, quan a les Balears hi va haver una onada blava i José Ramón Bauzá va obtenir 35 diputats.

Mallorca, un territori més divers

Si ens traslladam a Mallorca, a banda d’Estellencs i Santanyí, el PP també s’ha mantingut molt fort a Escorca, encara que no és un municipi gaire representatiu, ja que ronda els 200 habitants –és el menys poblat de les Illes. En canvi, el Pla de Mallorca és territori d’El Pi. Avui governa en quasi la meitat dels pobles –sis de catorze–, i en tres d’ells, des del 1999: a part d’Ariany i Costitx, també hi ha el cas de Porreres. En aquesta comarca, el PSIB hi té l’únic exemple hegemònic, Algaida, des que el 1991 l’expresident del Govern Francesc Antich va accedir a la batlia.

Per la seva banda, el 1990 l’exconseller d’Agricultura Mateu Morro va guanyar una moció de censura a Santa Maria del Camí contra el batle del PP Pep Estarellas, gràcies al vot d’un trànsfuga dels populars. A partir d’aquí, el PSM i després MÉS per Mallorca han liderat aquest municipi del Raiguer, sigui amb majoria absoluta o amb coalició amb el PSOE com succeeix avui dia.

Quasi tres dècades com a batle

Maria Antònia Munar i Vicent Guasch mantenen el rècord d’anys consecutius en una batlia, atès que tots dos varen liderar un consistori des del 1979 fins al 2007, és a dir, 28 anys. A Costitx, només hi ha hagut un altre batle, Antoni Salas, candidat d’El Pi al Consell de Mallorca i també a l’Ajuntament. Mentrestant, a Santa Eulària, Vicent Marí –actual president del Consell d’Eivissa– i Carmen Ferrer han succeït Guasch. En el cas d’Antoni Pascual, d’Ariany, el fet que el municipi no fos independent abans del 1982 el va limitar a ‘només’ 24 anys, l’equivalent a sis legislatures.

Aquest 2023 dos batles es podrien haver sumat al rècord de Munar i Guasch: Mateu Puigròs (Sant Llorenç del Cardassar) i Joan Rotger (Selva), que el 1995 ja foren elegits alcaldes. El primer, d’una agrupació independent de Son Carrió, va traspassar la vara municipal el 2021 al PSOE, per complir amb el pacte de govern; i el segon, del PP, va sofrir una moció de censura el 2016, tot i que el 2019 hi va retornar.

stats