Crisi de l'habitatge: en què es diferencien les propostes de Pedro Sánchez i Marga Prohens

PalmaEls preus de l'habitatge no aturen de créixer i les dificultats per accedir a un lloc on viure són una de les principals preocupacions de la ciutadania. Tot i això, la picabaralla política no cessa entre el PP d'Alberto Núñez Feijóo i el president espanyol, Pedro Sánchez. Com que sabia que el socialista presentaria un paquet de mesures aquest dilluns, el popular va anunciar el passat cap de setmana la seva recepta per fer front al repte.

Mentre que la proposta de la Moncloa (que s'ha d'aprovar encara al Congrés) amplia la llei d'habitatge que els governs autonòmics governats pel PP mai no han volgut aplicar, la de Feijóo s'inspira directament en les mesures que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ja ha avançat els darrers mesos. Ni l'Executiu ni el PP balear han volgut respondre les preguntes de l'ARA Balears sobre les mesures de Sánchez, que s'hauran de complir obligatòriament a tot l'Estat si passen el filtre del Congrés. Les propostes de socialistes i populars plantegen diferències substancials.

Penalització a no residents

El govern espanyol vol limitar la compra d'habitatges per part de persones extracomunitàries no residents incrementant fins al 100% el gravamen fiscal que han de pagar quan compren una casa a Espanya. També proposa condicionar els avantatges fiscals de les societats d'inversió immobiliària a la promoció d'habitatge de lloguer assequible.

A més, Sánchez vol proposar al Congrés que els habitatges turístics es considerin un negoci i passin a tributar com una activitat econòmica, i aplicar l'IVA en aquelles zones on hi hagi dificultats per accedir a l'habitatge o saturació turística. El Govern balear va anunciar la seva intenció d'introduir el lloguer turístic en la Llei d'Activitats per poder-lo perseguir d'una manera més efectiva, però encara no ho ha posat en marxa.

Beneficis fiscals

El govern espanyol també proposa una exempció fiscal del 100% de l'IRPF per als propietaris que lloguin el seu habitatge segons l'Índex de Preus de Referència, independentment de si són o no en zones declarades tensades. Fins ara, això no era aplicable a les Illes perquè el Govern balear es negava a declarar les Balears àrea de mercat tensat, però amb la modificació de la llei això ja no serà necessari.

Per la seva banda, el PP proposa davallar impostos relacionats amb l'habitatge en totes les seves fases, des de la construcció a la compravenda. Les comunitats del PP han anunciat una rebaixa del 10% al 4% en l'impost de Transmissions Patrimonials per als joves que comprin un habitatge de segona mà. A les Illes, Prohens va eliminar aquest impost per a menors de 30 anys i el va reduir al 50% per a menors de 35.

El PP també planteja incentius fiscals dirigits a inquilins que formen part de col·lectius determinats, com els joves, les persones amb discapacitat, les famílies nombroses o monoparentals o les víctimes de violència masclista. En aquest sentit, Sánchez també ha anunciat la posada en marxa d'un Pla Estatal d'Habitatge que entrarà en vigor el 2026, augmentarà els programes d'ajuda vigents i farà especial atenció als grans, els joves, les persones amb discapacitats i els residents en zones degradades.

Ajudes al lloguer i a la compra

Mentre la proposta de Sánchez posa el focus en el lloguer, Prohens se centra a facilitar la compra d'habitatges. L'Estat ha transferit 3.300 habitatges i dos milions de metres quadrats de sòl residencial per construir habitatge social a preu assequible. També s'incorporaran 13.000 habitatges de la Sareb, i 17.000 de manera progressiva. La nova Empresa Pública d'Habitatge tindrà prioritat en la compra d'habitatges i sòls, juntament amb les comunitats autònomes. També es blindarà l'habitatge protegit de l'Estat, i es garantirà per llei que tot habitatge construït per l'Estat mantingui indefinidament la seva titularitat pública. Es llançarà un PERTE per a la innovació i la modernització de la construcció industrialitzada i modular a Espanya, per poder fabricar cases més ràpid. La seu d'aquesta infraestructura serà a València.

Per la seva banda, el PP vol fomentar l'habitatge de protecció o de preu taxat en propietat, com ja s'ha fet a les Illes mitjançant la Llei d'habitatge que es va aprovar el 2024. També aposta per flexibilitzar la construcció d'habitatges de preu limitat, tant al mercat públic com al privat, destinada a la classe mitjana o alta. En aquest sentit, la Llei de simplificació és clau per reduir la burocràcia i la concessió de llicències urbanístiques. El PSOE també proposa reduir la burocràcia mitjançant una modificació de la Llei estatal del sòl. Malgrat que el PP també aposta per canviar la norma, no està d'acord amb les modificacions que plantegen els socialistes.

En el mateix sentit, el PP planteja facilitar l'accés a la hipoteca a menors de 40 anys per comprar el seu primer habitatge, mitjançant avals o altres fórmules que facilitin l'accés al crèdit del banc. Pel que fa al mercat de lloguer, el PP ha posat com a exemple el Programa de Lloguer Segur impulsat a les Illes. Encara que els pressupostos han estat prorrogats, el Govern ha garantit que el programa tirarà endavant mitjançant modificacions de crèdit.

El PP vol fer una llei contra l'ocupació

El PP, que continua defensant que s'ha de derogar la Llei estatal d'habitatge perquè considera que redueix l'oferta, proposa l'impuls d'una llei contra l'ocupació il·legal que acceleri a només 24 hores les expulsions d'habitatges on no visqui el propietari. També aposta per oferir un servei d'atenció a les víctimes de l'ocupació.