Crear una marca per al producte local balear, la voluntat dels experts per al 28-M

Sector primari

La llei turística aprovada el maig de l’any passat marcà una fita històrica per al producte local balear: l’obligatorietat dels establiments turístics d’incloure’n un 3% a la seva oferta alimentària, amb incentius per anar més enllà. La conjugació del sector primari i el turisme és una de les principals voluntats dels experts consultats per l’ARA Balears.

Sòl rústic

Realitzar els canvis legislatius necessaris per eliminar la construcció d’habitatges en sòl rústic, tret dels termes que estableix la llei agrària. Tot això, per possibilitar l’accés a la terra als pagesos i que s’hi exerceixi així l’activitat agrària. Miquel Coll (M.C.), president de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca.

Aturades biològiques

Permetre que, a l’hivern, quan baixa molt la demanda de peix, les embarcacions petites puguin fer aturades biològiques, acompanyades d’ajudes econòmiques públiques. Donaria peu a reduir la càrrega pesquera i garantir que hi hagi peix a un preu assequible. Toni Amorós (T.A.), pescador.

Producte local

Incrementar la promoció del producte local de les Balears entre els estrangers. Ajudaria, sobretot, a reviscolar la situació de la ramaderia, que podria desaparèixer en cinc o deu anys, i a donar sortida a l’excedent de l’ametla balear. Rafel Coll (R.C.), membre de l’executiva d’Unió de Pagesos de Mallorca.

Esculls artificials

Crear esculls artificials a la costa del sud de Mallorca, sobretot des de Cala Bona fins a Cabrera. L’entrada de les barques de bou a certes zones ha provocat la pràctica desaparició de caladors de peixos de gran part de les embarcacions petites. T.A.

Frau agroalimentari

Identificar el producte local a través d’una marca, alhora que es persegueix el frau agroalimentari existent. Així s’evitaria caure en la trampa de comprar productes que denoten un origen local, tot i que realment no són fets aquí. M.C.

Turisme i agricultura

Aconseguir un equilibri més gran entre l’activitat agrària i també ramadera, i el turisme, especialment pel que fa a les cases de lloguer vacacional, a causa de l’alt nombre de denúncies cap als pagesos pel renou de la maquinària i dels animals. R.C.

Aliments ecològics

Implementar una compra pública fixa i un percentatge mínim de presència d’aliments ecològics locals dins els menús de restauració col·lectiva pública (menjadors escolars, escoletes, hospitals i centres de dia), que vagi incrementant-se amb els anys, com ja fan altres comunitats autònomes. M.C.

Medi ambient

L’equilibri entre la protecció del territori, la mar i la biodiversitat, d’una banda, i el turisme, de l’altra, és un dels debats que ha requerit una acció legislativa més intensa. Des del Govern, recentment s’ha limitat l’entrada d’oliveres a les Pitiüses per protegir la sargantana, i s’han ampliat les àrees marines protegides fins a representar el 40% de l’Estat. Els experts, però, reclamen més mesures.

Santuaris marins

Elaborar i aprovar un pla per protegir un mínim del 10% de la superfície marina balear, a un nivell de protecció estricte abans del 2030, i amb l’establiment de deu santuaris marins (zones d’alta protecció) abans del 2028. Aniol Esteban (A.E.), director de la Fundació Marilles.

Nous espais protegits

La creació del Parc Natural de Ponent, l’ampliació del Paratge Natural de la serra de Tramuntana i l’ampliació marina del Parc Natural de la Dragonera haurien de ser prioritàries, així com l’increment de les zones de reserva integral. Cal incrementar les zones de protecció estricta per complir amb l’Estratègia Europea de Biodiversitat. Toni Muñoz (T.M.), portaveu del GOB.

Biodiversitat transversal

La conservació de la biodiversitat ha de condicionar totes les polítiques sectorials, especialment en àrees com l’agricultura, la pesca, l’energia i el turisme. És prioritària una llei de conservació del patrimoni natural illenc. T.M.

Penalització fiscal

Reduir el cabal d’energia, materials i aigua per càpita mitjançant la penalització fiscal. Per exemple, per reduir el nombre de vehicles de luxe, camps de golf, desplaçaments turístics de llarga distància i escapades de curta durada. Macià Blázquez (M.B.), geògraf.

Sòl artificialitzat

Reduir l’extensió de sòl artificialitzat –urbanitzacions, carreteres, ports i aeroports–, acompanyat d’una reserva de més via pública per als vianants, ciclistes i transport públic col·lectiu. M.B.

Conservació marina

Destinar com a mínim l’1% dels pressupostos públics a la conservació marina, sense tenir en compte les infraestructures d’aigües. Cal dotar de més personal els serveis públics directament relacionats amb la conservació, crear un fons publicoprivat per a la protecció, i comptabilitzar el capital natural marí per interrelacionar-lo amb l’economia. A.E.

Espècies invasores

Establir una estratègia balear de bioseguretat per prevenir i abordar convenientment l’impacte causat per les espècies exòtiques invasores, un problema que s’agreuja als territoris peninsulars. S’han d’incrementar els controls en l’arribada de mercaderies biològiques vives. T.M.