El consell de ministres aprova la reducció de jornada i Díaz veu marge per evitar el veto de Junts i el PP

MadridLa reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals ha arribat en segona volta al consell de ministres d'aquest dimarts sota l'atenta mirada de Junts. El govern espanyol ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei que ara farà el salt al Congrés dels Diputats, on, de moment, l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots garantits dels seus socis d'investidura, ni tampoc de l'oposició. De fet, el partit de Carles Puigdemont ha amenaçat amb tombar la norma amb una esmena a la totalitat, tot i que manté la porta oberta a la negociació per mirar d'aconseguir en un text diferent que inclogui, en particular, excepcions per a Catalunya.

En tot cas, aquest escenari no preocupa el ministeri de Treball. En roda de premsa posterior al consell de ministres, Díaz ha assegurat que veu marge de negociació amb els de Carles Puigdemont, però també amb el PP, i ha restat importància a la pressió de les organitzacions empresarials cap a totes dues formacions, tot i la desfilada de patronals que han passat per Waterloo, amb Foment del Treball i Pimec al capdavant. De fet, aquesta última no ha tardat a reaccionar al pas d'aquest dimarts: "La reducció de la jornada suposa un increment insostenible dels costos laborals per a les pimes", ha asseverat el president de Pimec, Antonio Cañete, a través d'un comunicat de premsa. La patronal catalana avisa que defensarà davant els partits al Congrés la "inviabilitat" de la mesura.

"Les formacions polítiques decideixen per elles soles i em consta que no pels empresaris", ha apuntat Díaz. Cal recordar que el text que el govern espanyol ha aprovat només té el vistiplau dels sindicats, CCOO i UGT, perquè la patronal espanyola CEOE se'n va desmarcar, un element que fonts de Treball vinculen a les discrepàncies internes dins l'empresariat.

Excepcions per a Catalunya

"El govern [espanyol] avui ha complert i ara ha de parlar la sobirania popular, és a dir, el Congrés dels Diputats", ha insistit la ministra de Treball. D'aquesta manera tira la pilota a la teulada de la cambra baixa espanyola. Però, i un cop aquí?

Tot i l'optimisme que es respira a Treball, el camí no es presenta fàcil. Després de fer-ho aquest dilluns, la portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha tornat a carregar contra el text actual de la jornada laboral: "Diem no a una llei que només s'ha negociat amb el lobby sindicat espanyol [CCOO i UGT], i que colla a la petita i mitjana empresa i als autònoms i posa en risc molts llocs de treball", ha indicat Nogueres en declaracions als mitjans de comunicació. Nogueras ha insistit que el seu pla A és presentar una esmena a la totalitat a l'avantprojecte de llei actual. En tot cas, fonts del ministeri de Treball expliquen que la maquinària de la negociació està en marxa i a tots els nivells, cosa que inclou Waterloo.

La clau de si finalment el ministeri de Treball i Junts arriben a una entesa són les excepcions que es puguin fer sobre la petita i mitjana empresa catalana, així com als autònoms. "La productivitat catalana duplica la mitjana espanyola i, per tant, el teixit empresarial català té perfil propi", ha reconegut Díaz aquest dimarts. La ministra també ha recordat que 30% dels nous convenis col·lectius signats a Catalunya ja estan per sota de les 37 hores.

Durant la negociació amb els agents socials Díaz va guardar en un calaix mesures com les ajudes directes a les empreses perquè s'adaptin a la reducció de la jornada. A aquesta qüestió se n'hi podrien sumar altres de vinculades a l'absentisme laboral o particularitats per a sectors. La intenció de Treball seria que tot i que el partit de Carles Puigdemont presenti una esmena a la totalitat, es pugui encarrilar un acord perquè l'acabi retirant de manera que es permeti la tramitació de la norma i s'hi puguin presentar esmenes.

Aquest dimarts, la ministra de Treball també ha mirat al PP, sobre qui de fet ha centrat la seva intervenció durant la roda de premsa. "¿Maniobrarà el senyor Feijóo per tombar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals? ¿Vol fer mal al país com va fer amb la reforma laboral?", ha plantejat Díaz. La ministra ha demanat al PP aclarir quina és la seva posició, després dels girs dels populars en aquest assumpte: "M'agradaria saber amb quin Feijóo em trobaré", ha reblat. El líder del PP, precisament, n'ha parlat aquest dimarts des de les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona, on ha retret al govern espanyol que "imposi" aquesta mesura, però no ha aclarit el seu posicionament. El líder conservador ha criticat que l'executiu de Sánchez no parli "ni de productivitat ni d'absentisme" i ha assegurat que el principal problema del país no és la jornada laboral, sinó els salaris.

El paper dels sindicats

"[L'esmena a la totalitat de Junts] És un frau democràtic", asseverava el líder de CCOO, Unai Sordo, aquest dilluns. Sordo ha criticat el partit de Puigdemont de practicar "obstruccionisme". Des d'UGT Catalunya, i amb un to més conciliador, el seu secretari general, Camil Ros, ha assegurat que "el que li arriba" és que la presentació de l'esmena a la totalitat per part de Junts és "amb voluntat de negociar". "Espero que l'esmena a la totalitat es converteixi en esmenes en el procés parlamentari", ha afegit a la SER Catalunya aquest dimarts. També s'ha mostrat disposat a tornar a Waterloo per convèncer el líder de Junts, Carles Puigdemont, per tornar a negociar.

A principis de febrer el consell de ministres va aprovar el text en primera volta i per la via d'urgència. La futura norma no només recull una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, sinó que preveu que haurà d'aplicar-se sense devaluació salarial i abans del 31 de desembre del 2025, cosa que els agents socials veuen complicat tenint en compte el calendari actual. A més, reforça la desconnexió digital i el registre horari.

Segons càlculs del ministeri de Treball, la reducció de la jornada beneficiarà a 12,5 milions de treballadors. D'aquests, 2,4 milions són del sector comerç; 2 milions a la indústria i 1,4 milions a l'hostaleria. Per comunitats autònomes, més de 6 milions de treballadors de Catalunya, Madrid i Andalusia se'n beneficiaran.