El president Aragonès va ser espiat pel CNI amb autorització judicial

MadridEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser espiat amb autorització judicial pel CNI. Ho va confirmar l’ARA de fonts coneixedores del contingut de la reunió de la comissió de secrets oficials d’ahir, on va comparèixer la directora de l’organisme, Paz Esteban. Davant el terratrèmol polític que va provocar aquesta revelació, fonts de la Moncloa van assegurar ahir que el govern espanyol no en sabia res: “Ni ho sabíem ni ho havíem de saber”, van dir. Però la crisi porta al límit la relació entre ERC i el PSOE i amenaça l’estabilitat del govern espanyol.

L’executiu s’escuda en el fet que la directora del CNI no té l’obligació d’informar de tots els telèfons que estan vigilats, però persones coneixedores del funcionament dels serveis secrets ho posen en dubte. Sigui com sigui, Aragonès és un dels divuit independentistes catalans, entre els quals també hi ha persones de l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, que van patir una intrusió del CNI als mòbils amb l’aval del jutge del Tribunal Suprem adscrit al centre, Pablo Lucas.

A la comissió, la directora del CNI va dir que revelava la identitat d’aquests divuit espiats perquè també apareixen a la llista de Citizen Lab, però va ensenyar als diputats més autoritzacions judicials amb el nom ratllat, cosa que vol dir que hi ha més independentistes espiats amb aval del jutge. De fet, va explicar que el CNI continua considerant l’independentisme una amenaça i, per tant, hi ha seguiments en curs. Entre els espiats amb aval judicial també hi ha persones de l’entorn de Puigdemont com Josep Lluís Alay i Jami Matamala, l’exvicepresident d’Òmnium Marcel Mauri i el diputat de la CUP Carles Riera.

Esteban també va confirmar que el CNI té el programa Pegasus, però no va aclarir si aquest espionatge en concret es va fer amb aquesta eina ni va oferir cap explicació sobre la resta d’independentistes catalans i bascos -67 en total- espiats amb aquest programari israelià segons CitizenLab.

Investidura de Sánchez

Aquest laboratori lligat a la Universitat de Toronto va detectar que Aragonès havia estat espiat amb Pegasus entre desembre del 2019 i gener del 2020, just quan es negociava la investidura de Pedro Sánchez. Tot i això, les dates de l’espionatge amb aval judicial a Aragonès serien anteriors. En tot cas, quan es va produir la intromissió al seu mòbil, Aragonès era vicepresident i principal interlocutor d’ERC amb el govern espanyol.

Aragonès va reaccionar ahir exigint saber “qui va donar l’autorització política i qui en tenia constància” i demanant que es desclassifiqui la motivació judicial del seu espionatge per poder-se defensar.

En un comunicat, el president de la Generalitat va exigir “explicacions al més alt nivell” [una reunió amb el president espanyol Pedro Sánchez] i va considerar que “és inajornable l’assumpció de responsabilitats”. Aragonès ja va reclamar la setmana passada el cap de la ministra de Defensa, Margarita Robles, però ahir la Moncloa va tornar a fer pinya per defensar-la.

La indignació ahir no era solament cosa d’ERC. De fet, després de la comissió els partits independentistes i Unides Podem van demanar també que es desclassifiqués i es fes pública tota aquesta informació, i van insistir que algú, apuntant a la ministra de Defensa, havia d’assumir responsabilitats polítiques per l’escàndol.

El PSOE i el PP fan pinya

En canvi, el PSOE va fer pinya amb el CNI i la ministra de Defensa. “S’ha actuat dins el marc de la legalitat”, va assegurar el seu portaveu, Héctor Gómez, que va fer una valoració “molt positiva” de la compareixença de la directora dels serveis secrets i va concloure que havia servit per “aclarir la desinformació” que, segons la seva opinió, s’havia creat en relació amb el Catalangate. En la mateixa línia, el PP va quedar satisfet de les explicacions perquè les escoltes a independentistes l’autoria de les quals el CNI reconeix s’havien produït sota empara judicial. A més, la portaveu conservadora, Cuca Gamarra, va afirmar que les directives d’intel·ligència que elabora el govern espanyol també donaven cobertura a investigar persones vinculades amb l’independentisme. Cs i Vox també van tancar files amb el CNI i van defensar la figura de Paz Esteban, qüestionada per part del PSOE.

La segona pota de l’espionatge és la que afecta membres del govern espanyol, dels quals estan confirmats els mòbils del president, Pedro Sánchez, i de la ministra Robles. Sobre aquesta qüestió, la directora del CNI no en va donar informació.

La bretxa de seguretat que ha quedat al descobert ha obert una crisi a l’executiu sobre qui n’és el responsable i Bolaños va voler reconduir-la aquest dijous traslladant el seu “afecte, solidaritat i suport” a Robles. En les últimes hores hi ha hagut intercanvi de retrets a través dels mitjans sobre si era ell, com a secretari general de la Presidència durant el 2021, o bé el CNI -que depèn jeràrquicament de Defensa- l’últim responsable de mantenir la seguretat de les comunicacions del president del govern de l’Estat. “La responsabilitat és del govern en conjunt”, va assegurar Bolaños.

En paral·lel, el magistrat que investiga el cas, José Luis Calama, ha ofert a Sánchez i Robles personar-se com a perjudicats en la causa, l’endemà que decretés el secret de les actuacions. L’objectiu és “prevenir una situació que pugui comprometre de manera greu el resultat de la investigació”, afirma.

Els dos presidents coincideixen avui al Cercle d’Economia

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’espanyol, Pedro Sánchez, coincidiran avui en les jornades del Cercle d’Economia. Sánchez serà l’encarregat de cloure unes jornades que cada any serveixen per prendre la temperatura política i que aquesta vegada coincideixen amb la crisi més greu entre ERC i el PSOE des de la investidura a causa de l’espionatge confirmat pel CNI a l’actual president. Des de la Moncloa insisteixen que Sánchez continua apostant pel diàleg i que confia en reconduir la situació, però des de Palau avisen que avui no es podrà fer veure que no ha passat res i que, per tant, Aragonès evidenciarà el malestar amb Sánchez. El president està pendent de la resposta de Sánchez a la seva petició per tenir una reunió cara a cara i avui és possible que puguin parlar a soles en algun moment. En tot cas, a Palau insisteixen que una reunió formal ara és imprescindible.