El castellà com a llengua vehicular i els referèndums, delicte: el programa electoral del PP

Els populars expliciten la lluita contra la violència de gènere després d'obviar-la en els pactes amb Vox

5 min

Alberto Núñez Feijoo presentant avui el seu programa electoral Fernando Sánchez/ EUROPA PRESS

MadridEl PP ha posat per escrit la seva croada contra l'independentisme i contra un dels consensos de Catalunya, la immersió lingüística. Aquest dimarts ha presentat el programa electoral amb el qual es presenta el 23-J, on també desgrana el model econòmic, contraposat al de l'actual govern de coalició, amb el qual Alberto Núñez Feijóo pretén governar l'Estat si el 23-J arriba a la Moncloa. Aquestes són les principals mesures del pla del líder popular.

La sedició i els referèndums, delictes

Els populars han posat al seu programa electoral el que han anat repetint com un mantra des de fa mesos: que restabliran el delicte de sedició, tornaran a reformar el de malversació i tipificaran com a delicte els referèndums il·legals o "maquinacions dirigides a soscavar el crèdit d'Espanya a la comunitat internacional". De fet, el PP es compromet a "actualitzar" la tipificació de la sedició per "castigar les formes més greus de deslleialtat constitucional", és a dir, obre la porta a augmentar les penes que fins ara incloïa aquest delicte. Els populars també prometen reformar la llei que regula els indults per "reforçar la motivació" per part del govern espanyol.

Llengua i escola catalana

Feijóo garanteix que el castellà també serà llengua vehicular a les escoles catalanes, sense especificar, però, un percentatge concret com el del 25% que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A la pràctica, però, els efectes són els mateixos. "Garantirem que, en les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial, totes dues tindran la consideració de vehiculars d'acord amb el patró d'equilibri lingüístic", exposen en el programa electoral. "Equilibri lingüístic" són les paraules que fa servir Feijóo per referir-se al model gallec de 50%-50%.

L'educació és una altra de les qüestions en què el PP vol introduir canvis. Es comprometen a "assegurar un contingut comú per a tots els alumnes amb independència d'on estudiïn", però també a "assegurar la neutralitat ideològica a les aules, el foment del pensament crític i el respecte a la Constitució i a les lleis". És a dir, que l'Estat tindrà mà en matèria d'educació, una competència de les comunitats autònomes.

En l'àmbit universitari prometen una selectivitat única per a tot l'Estat i també reformar la nova llei d'universitats que va impulsar l'actual ministeri d'Universitats.

Violència de gènere

Després de firmar pactes autonòmics amb Vox on deixen fora la violència masclista i la substitueixen per la violència intrafamiliar per exigència de l'extrema dreta, el PP defensa en el seu programa impulsar polítiques per lluitar contra la "violència de gènere". Es comprometen, per exemple, a actualitzar el pacte contra la violència de gènere i també tipificar la violència digital com un delicte. Els conservadors també posen per escrit el que han anat prometent en els últims mesos: que tornaran a reformar la llei del només sí és sí després de les "defectuoses reformes parcials" de l'última legislatura. Els populars també es proposen derogar l'actual llei trans i elaborar-ne una de nova.

Sobre la llei de l'avortament, els populars només prometen que tornaran a establir el consentiment patern per a les noies que vulguin avortar que siguin "menors d'edat". En el cas de la llei de l'eutanàsia, no diuen que la derogaran, sinó que la "revisaran" després de consultar amb l'opinió del Comitè de Bioètica.

Memòria històrica

El PP es compromet a derogar l'actual llei de memòria democràtica i a redactar-ne una de nova que "reforci els principis democràtics i la reconciliació nacional". D'aquesta manera Feijóo no aposta per quedar-se amb el text de l'anterior llei aprovada pel govern Zapatero, com havia dit en algunes entrevistes, sinó per fer una norma nova en la qual el PP haurà de posicionar-se sobre el règim de Franco i què es fa, per exemple, amb les fosses.

Els populars també asseguren que tiraran endavant una llei de secrets oficials. L'actual ha quedat guardada en un calaix després que el consell de ministres només n'aprovés l'avantprojecte fa un any. El PP en va ser crític.

Model econòmic

En l’àmbit econòmic, el programa del PP és molt genèric i conté poques promeses concretes. La més important és la rebaixa de l’IRPF per a les rendes inferiors a 40.000 euros i de l’IVA de la carn, el peix i les conserves. Aquesta última, però, s’especifica que seria una mesura "temporal". D’altres mesures són menys concretes però tenen una innegable empremta ayusista. Així, la primera mesura del programa és "rellançar mesures per garantir la competència amb la unitat de mercat", i aquí parlen de "reduir barreres" i de "racionalitzar la normativa autonòmica", en línia amb el que defensa la presidenta madrilenya.

També es comprometen, en l’àmbit de l’empresa, a substituir el règim de llicència pel de "declaració responsable" per agilitzar l’obertura de nous negocis i s’ampliarà el concepte de "silenci positiu" de l’administració, és a dir, que la no contestació equivalgui a un sí. En línia amb el que s’ha aprovat en diferents comunitats autònomes, es prometen mesures a favor del medi rural, amb un pla pilot de fiscalitat pròpia, i el turisme, amb un PERTE propi.

Respecte a les grans qüestions com l’aigua, l’habitatge o el finançament autonòmic, el PP encara es mulla menys i el que fa és afirmar que buscarà "pactes d’estat". En el cas del finançament autonòmic es compromet a "acordar" la reforma, però esclar, això no depèn només d’ells.

Justícia i política institucional

El PP porta al programa electoral dues reformes que ja havia anunciat: la de la llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) i la del Poder Judicial (LOPJ). En el primer cas, asseguren que l'objectiu és la "desvinculació política" dels membres dels dos òrgans i es comprometen a què els magistrats elegits "no hagin estat vinculats políticament durant els últims cinc anys". En el cas de la LOPJ, els populars defensen un cop més una reforma perquè els jutges siguin els que elegeixin els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Les crítiques al director del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, han estat una constant per part del PP per carregar contra la politització de l'ens. Per això, el partit porta al seu programa una promesa que han verbalitzat ja moltes vegades: "Garantirem que els presidents, directors i responsables d'organismes independents de l'Estat (Airef, INE, CIS, Tribunal de Comptes, etc) no hagin ocupat llocs polítics com a càrrec electe, membre del govern de l'Estat o de les comunitats autònomes o càrrec orgànic en un partit polític o organització sindical o empresarial en els últims cinc anys". També es comprometen a adoptar les "actuacions necessàries" per garantir la "independència i objectivitat" als mitjans de comunicació públics.