La campanya viatja a Brussel·les
L’independentisme busca una exhibició de força a la capital europea en ple debat sobre l’euroordre
BarcelonaDels tribunals, a Brussel·les. La campanya del 21-D avança, i ho fa sense abandonar la pàtina d’excepcionalitat que l’envolta des del primer dia. Després d’un inici marcat per les decisions del Tribunal Suprem, l’independentisme torna avui al terreny en què se sent més còmode: el carrer. Ho fa afrontant el que segurament és el repte més ambiciós que s’han marcat fins ara les entitats sobiranistes: traslladar al cor d’Europa les mobilitzacions massives de la Diada i fer -en paraules, ahir, del vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro-“la manifestació més gran que s’ha vist mai a Brussel·les”. Una marxa sota el lema “ Europe, wake up ” [Europa, desperta], amb què l’independentisme civil vol fer evident davant la comunitat internacional que no pot seguir mirant cap a una altra banda, i que l’article 155 no ha enterrat l’anhel de bona part de la societat catalana.
Com ja va passar el 2015 abans del 27-S, la campanya coincidirà amb una gran mobilització independentista. Aleshores, la unitat d’aquella Diada va ser el preludi de la victòria de Junts pel Sí a les eleccions. Aquesta vegada, amb ERC i el PDECat concorrent-hi per separat -i, segons l’enquesta difosa ahir per El Periódico, disputant-se frec a frec el primer lloc el 21-D-, la concentració es convertirà en un dels pocs, si no l’únic, actes conjunt de l’independentisme camí de les eleccions.
Més enllà de demostrar als ulls del món que l’independentisme segueix viu, el color groc -que ahir ja era ben present a Brussel·les- vestirà avui els carrers belgues amb l’objectiu de denunciar davant la comunitat internacional l’excepcionalitat de la situació a Espanya, on Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez continuen empresonats per la seva col·laboració en el referèndum de l’1-O. Al capdavant de la manifestació hi serà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que són amb ell a Bèlgica -Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí-, sobre els quals ha deixat de pesar des de dimarts l’amenaça de l’euroordre.
El canvi de plans del magistrat del Suprem Pablo Llarena, per por que la justícia belga limités els delictes pels quals vol investigar els consellers a l’exili, serà un dels arguments que avui els manifestants brandaran a Brussel·les per denunciar “la causa política” contra l’independentisme a l’Estat. Ahir, en una compareixença conjunta, Puigdemont i els quatre consellers ja van burxar en la marxa enrere de Llarena i van afanyar-se a interpretar el moviment com una victòria. “Hem guanyat. I el govern espanyol ha perdut”, va resumir Toni Comín.
“Perseguir delictes polítics”
En una roda de premsa molt concorreguda, Puigdemont va subratllar que “està prohibit utilitzar l’ordre europea de detenció per perseguir delictes polítics” i va argumentar que la decisió de Llarena d’anul·lar l’euroordre de detenció evidencia que es tracta d’una “persecució política administrada amb criteris polítics”. “A l’Estat li ha agafat la por de fer el ridícul, la por de perdre. I això demostra que som davant d’una causa política”, va remarcar el president de la Generalitat. En la mateixa línia, Comín creu que el magistrat del Suprem “ha preferit fer el ridícul i trencar el principi de mútua confiança i cooperació judicial entre estats abans que evidenciar la seva derrota”.
El que no va aclarir Puigdemont és la gran incògnita que pesa sobre la seva candidatura. Malgrat les preguntes dels periodistes sobre el seu futur, el president de la Generalitat no va revelar si tornarà o no a Catalunya després de les eleccions del 21-D. El cap de l’executiu es va limitar a respondre que “de moment” es queda a Brussel·les, però al mateix temps va remarcar la seva voluntat de prendre possessió de l’acta de diputat. Per això, va dir que encara ha de “pensar” abans de prendre la decisió, però va subratllar que no tornarà a Catalunya “sense garanties”. Fa temps que els advocats dels consellers que són a Bèlgica estudien mecanismes per prendre possessió de l’acta de diputat sense necessitat de ser presents al Parlament, ja que, malgrat la retirada de l’euroordre de detenció, en cas de trepitjar territori espanyol sí que podrien ser detinguts tots cinc.
L’Estat mou peça
Qui també va reaccionar ahir a la decisió del jutge Llarena va ser el govern espanyol. Segons informa Mariona Ferrer i Fornells, l’executiu de Mariano Rajoy interpreta que el moviment del Suprem és “raonable” i “intel·ligent” perquè s’ha posat de manifest en les últimes setmanes que el sistema de detenció europeu “no ha funcionat gaire bé”. Per això, l’executiu espanyol té la intenció en el pròxim Consell de Ministres de Justícia europeu que es reunirà a Brussel·les -en què participarà el ministre Rafael Catalá- de fer una proposta informal per reformar el sistema. “Nosaltres creiem en Europa i som molt col·laboradors, i ells, en canvi, no ho són tant”, assenyalen fonts governamentals, que censuren la forma de procedir de la justícia belga. La idea de Catalá, que serà present a la reunió, és plantejar el tema de manera informal durant el dinar amb altres ministres com a “cas teòric” i proposar que sigui imprescindible fer “menys tràmits” per poder extradir algú amb una euroordre i que en cap cas es puguin “canviar els delictes”. Abans que el ministre vagi a Bèlgica a demanar aquesta reforma, milers de catalans hi seran avui per denunciar l’existència de presos polítics a l’Estat. La campanya del 21-D surt dels tribunals i torna als carrers, en aquest cas de Brussel·les, on l’independentisme busca un gest de força que faci obrir els ulls a Europa.
