Política 18/06/2022

"Cal ser conscient que perillen els drets de les dones"

Lourdes Pastor és cantautora flamenca i una cara visible del moviment feminista a Andalusia

3 min
Lourdes Pastor, cantaora feminista i mig gitana fotografiada per entrevista a un parc de Còrdoba.

Còrdova"Estic preocupada perquè la gent no acaba de ser conscient de la importància de les eleccions. Estan dient que la violència contra les dones no existeix, que són casos aïllats. Tant de bo fossin casos aïllats. Perillen els drets de les dones". Lourdes Pastor (Puente Genil, 1981) és una "flamenca cantautora", tal com ella mateixa es defineix i, a més, una de les cares visibles del moviment feminista a Andalusia. Aquesta doble vessant li ve de família, ja que és filla d’una autèntica referent del feminisme, no només a Andalusia, sinó a Espanya. La seva mare és Rafaela Pastor Martínez, creadora dels famosos feminarios, per on passaven les veus més acreditades del moviment.

"Jo em recordo cantant sempre des de petita. A Puente Genil jugàvem al carrer, fèiem concursos i cantava i ballava, feia teatre a l’escola. I a casa érem una família molt flamenca, a totes les festes es cantava; el meu oncle, que és qui va compondre el meu primer disc, tocava la guitarra. Jo vinc d’aquí, de molt d’amor pel flamenc", explica Pastor. A casa, però, tampoc eren la típica família. "Ma mare va ser mare soltera i el meu pare és gitano, tot i que no he viscut mai amb ell. Però d’aquí també el meu interès per la cultura gitana, que em va portar a estudiar sociologia", relata.

A Pastor li agrada dir que ella va mamar des del bressol feminisme i música a parts iguals, i per tant una cosa és indestriable de l’altra. Les seves lletres parlen de tot això, de la violència contra les dones, de la immigració, de les injustícies... i d’una forma que fa que a moltes dones i homes els arribi aquest missatge per primer cop a les seves vides. El principi de la seva carrera artística, però, va ser dur. "Se m’encasellava com a activista feminista pels articles que escrivia en premsa, i llavors la gent veia abans la feminista que la cantant. Hi va haver un titular de periòdic d’aquella època que mostrava una mica la sorpresa que causava el meu perfil: «Sociòloga, mestissa i feminista cantant per buleries»".

La Regaora, un punt emblemàtic de la ciutat de Còrdova.
Els carrers de Còrdova el matí de l'entrevista amb Lourdes Pastor.

"No existeix un món igualitari enlloc –continua–. Ser dona es paga car. La indústria musical continua gestionada per homes, els programadors són homes, els que dirigeixen les discogràfiques també. És el mateix que passa al cine, la universitat, el món judicial...". Ella admet que va tenir la sort que una de les feministes amigues de sa mare, la filòsofa Cristina Molina Petit, es va convertir en la seva mecenes per iniciar la seva carrera.

Pel que fa a l’aparició de Vox i les seves posicions antifeministes i masclistes, Lourdes Pastor ho emmarca en un context molt concret: "Els darrers anys hi ha hagut una explosió de feminisme i per tant hi ha hagut una reacció, era d’esperar", diu amb un punt de resignació. Pastor enyora els temps en què la Junta d’Andalusia era pionera en polítiques d’igualtat amb conselleres referents del moviment feminista com Micaela Navarro. "Pensa que trucaven de Sud-amèrica perquè la Junta els assessorés. Érem un exemple a escala mundial. Ara, en canvi, creix l’assetjament a les entitats feministes, diuen que són xiringuitos, quan el que no volen és la feina que fan per empoderar les dones", avisa.

Pastor està preparant un disc que sortirà després de l’estiu i que portarà un títol ben explícit: La revolución a la vuelta de la esquina. A més de les cançons de missatge feminista habituals, la cantant hi ha inclòs temes de memòria històrica. De fet, una de les cançons és el tema principal del documental Las cartas perdidas (2021), dirigit per Amparo Climent i amb intervencions d’actrius de la talla de Marisa Paredes, Alba Flores o Nora Navas, i on es ficcionen les cartes de dones republicanes que van ser a la presó o a l’exili. "El que vull dir amb aquest títol és que depèn de qui ens governi estarem més a prop del passat que del futur. I no, no és el mateix l’esquerra que la dreta. Per a nosaltres, les dones, no".

stats