Política 20/10/2020

Armengol anuncia la limitació de les reunions socials i familiars a un màxim de sis persones

La presidenta del Govern xifra el sostre de despesa per al 2021 en 4.726 milions d'euros durant el Debat de Política General al Parlament

Maria Llull
4 min
La presidenta del Govern, Francina Armengol, durant la seva intervenció en el debat de política general del Govern

PalmaLa pandèmia de coronavirus i el seu impacte sobre l'economia i les condicions de vida de les Balears ha estat un dels eixos del discurs de la presidenta del Govern, Francina Armengol, durant el Debat de Política General d'aquest dimarts al parlament. La presidenta ha assegurat que "si la corba no baixa", l'Executiu avaluarà "l'aplicació de mesures més restrictives". De fet, Armengol ja ha anunciat "la reducció de les reunions socials i familiars, que passaran d'estar limitades a deu persones a ser, com a màxim, de sis persones". Aquestes limitacions s'aplicaran a Mallorca i Eivissa, ja que la situació de la pandèmia a Menorca i Formentera no les fa necessàries.

La presidenta també ha indicat que el Govern està "ultimant un sistema de nivells d'afectació perquè tothom tingui clar en quina situació ens trobam en cada moment i quines mesures s'han de seguir en cada escenari". Abaixar la corba de casos de covid-19 és clau per "restablir una certa normalitat" i "recuperar la nostra economia". "No ens podem permetre una altra cosa que la màxima fermesa", ha afirmat.

A més, també ha explicat que els centres educatius "tindran un aparell de control de la qualitat de l'aire i, si cal, un dispositiu de filtratge". "Sabem que la ventilació dels espais tancats és essencial en la lluita contra el virus i volem que les escoles continuïn sent llocs segurs per a alumnes i professors", ha afegit.

L'objectiu que ha assenyalat Armengol és passar dels 140 casos per 100.000 habitants a 14 dies a "menys de 50" i aconseguir una taxa de positivitat de les proves PCR "inferior al 5%".

Un sostre de despesa de 4.726 milions d'euros

Un altre dels anuncis que Armengol ha fet durant el seu discurs és que el Consell de Govern aprovarà dijous "un sostre de despesa no financer que suposarà que aquestes illes afrontaran la crisi més dura amb la xifra històrica de 4.726 milions". Segons ha assenyalat la presidenta, "aquesta dotació és un 7,8% superior a l'actual", amb l'objectiu de pal·liar els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia.

La presidenta ha reclamat a l'Estat que el REB "s'apliqui i s'ampliï" i que el seu desplegament incorpori "un règim fiscal que ajudi les empreses i els treballadors de l'Arxipèlag a superar els desavantatges que genera la insularitat". També ha exigit la modificació del sistema de finançament actual, "que va caducar el 2014 i fa sis anys que està pendent de revisió". "Fa massa temps que som la comunitat que més aporta a un sistema que, malgrat apropar-nos a la mitjana a l'hora de rebre, ens obliga a ser els que més esforç hem de fer per poder mantenir els nostres serveis públics essencials", ha continuat.

Pel que fa a les conseqüències laborals del coronavirus, amb un augment de l'atur del 90% el setembre respecte de l'any passat, Armengol ha anunciat que l'Executiu aprovarà a final d'octubre "un pla de xoc extraordinari de 72 milions d'euros que beneficiarà més de 30.000 treballadors".

Projecte de tramvia a Son Espases amb fons europeus

D'altra banda, la cap de l'Executiu també ha centrat bona part del seu discurs en els fons que la Unió Europea ha posat en marxa per pal·liar els efectes de la pandèmia. Un dels projectes que ha destacat és el tramvia que connectarà la badia de Palma fins a l'aeroport i l'Arenal i que inclourà "la connexió des de la plaça d'Espanya fins a Son Espases amb tramvia, aprofitant bona part del recorregut del tren de Sóller". Aquesta inversió suposarà "actuacions de més de 485 milions d'euros", ha assenyalat. A més, la presidenta ha comentat que també es presentaran projectes de recuperació a zones turístiques com Magaluf, la Platja de Palma, Cala Millor, Sant Antoni i Sant Josep.

Pel que fa a la investigació, la ciència i la innovació, Armengol ha explicat que "el Govern fa feina des de fa mesos per crear una aliança entre institucions de recerca, la UIB, el Parc Bit, empreses del sector tecnològic i biomèdic, els clústers sectorials i inversors locals i internacionals per convertir les Illes en un pol d'innovació digital, biomèdica i sanitària". Segons ha especificat, això "permetrà concórrer a fons europeus per un import de més de 169 milions d'euros".

Una incubadora d'empreses biotecnològiques; centres d'intel·ligència artificial, tractament de dades, computació i fisica gravitacional; espais per a empreses i institucions d'investigació en el Parc Bit; la creació del Centre Bit d'Eivissa; incentius a la investigació a Menorca i Formentera; polítiques per captar talent científic i un fons de capital de risc específic per estimular el sector són alguns dels projectes que ha anunciat Armengol en l'àmbit de la innovació.

Un altre dels eixos per aspirar als fons de la UE serà un "gran pacte de l'aigua", el qual, segons la presidenta, mobilitzarà "fins a 600 milions d'euros" i l'estratègia del qual es presentarà les properes setmanes.

Armengol ha tornat a manifestar la necessitat de diversificar l'economia de les Illes per minvar-ne la dependència del turisme. "No podem dependre d'un sol sector, per més fort i competitiu que sigui", ha afirmat la presidenta durant la seva intervenció. A més de mantenir "l'aposta per un turisme segur, de qualitat i diversificat", la cap de l'Executiu també ha reconegut que cal "obrir nous camps", com la tecnologia i les energies renovables, a més de donar un major impuls al sector primari.

Referències a Madrid

La presidenta també ha fet referència a la situació política en la comunitat de Madrid, presidida per la popular Isabel Díaz Ayuso, i ha demanat menys crispació i més acord entre els partits polítics. "Allò que passa a Madrid, si ens referim a la crispació política o a la incapacitat d'arribar a acords, no és representatiu del que es viu a la resta de l'Estat ni del que demana la societat en el seu conjunt", ha dit, i ha destacat que a les Balears no s'ha caigut "en una disputa partidista estèril".

"La ciutadania no està en disposició d'aguantar episodis com el que es viu a Madrid. En la lluita contra la pandèmia no es poden permetre la divisió i l'enfrontament polític perquè només aplanen el camí perquè el virus avanci", ha afegit Armengol, a més de lamentar que "l'afectació de la crisi sanitària sobre Madrid i la gestió que s'ha fet de la crisi han acabat situant el focus en la capital i sovint s'ha confós massa Madrid amb tot l'Estat".

stats