L’apropament d’EH Bildu als socialistes preocupa al PNB
Els ‘jeltzales’ tenien fins ara el monopoli dels acords a Euskadi
VitòriaEls últims acords pressupostaris entre els socialistes i EH Bildu, tant a l’Ajuntament d’Irun com al govern de Navarra, a més de significar un evident pas endavant en la normalització de la vida política basca, han encès la llum vermella a Sabin Etxea. El PNB percep que aquest desglaç de relacions entre els enemics irreconciliables en altre temps obre la porta a un eix esquerra-dreta que podria amenaçar el seu lideratge. A més, plou sobre mullat, perquè l’abstenció dels independentistes d’esquerra a la investidura de Pedro Sánchez començava, també, a qüestionar el monopoli ‘jeltzale’ de la defensa dels interessos bascos a Madrid.
La qüestió ara és interpretar què suposen aquests encara incipients moviments. ¿Un canvi de cicle polític i d’aliances o una necessitat conjuntural reduïda a àmbits concrets sense que afecti el conjunt del país? La qüestió no té una resposta senzilla. Caldrà esperar. La veritat és que la simple presa en consideració que l’actual tauler es pugui alterar posa nerviós un PNB que, mitjançant el seu pacte amb el PSE, domina totes les grans institucions del País Basc. L’aparició d’EH Bildu com a agent capaç d’arribar a acords de govern amb el PSE i amb Elkarrekin Podem, com a Irun, provoquen incomoditat en els ‘jeltzales’. I més quan 2020 és any electoral a Euskadi i ha el rumor que el lehendakari Urkullu estaria pensant en un avançament a la primavera.
El PNB de Guipúscoa considera que l’acord pressupostari de l’esquerra a Irun trenca, de facto, el pacte que mantenen amb el PSE al conjunt d’Euskadi. Una lectura que corre el risc de no ser gaire proporcional al cop rebut i més quan no la fa ni de lluny l’Euskadi Buru Batzar -la direcció nacional del PNB-, que segueix aferrat a aquest pacte bipartit de país. Per curar-se en salut, José Antonio Santano, alcalde socialista de la segona localitat de Guipúscoa, també parla del fet que l’acord d’aquesta setmana és “excepcional” i recorda les males relacions que durant anys ha mantingut amb el PNB que, fins i tot, han arribat als jutjats.
Nous actors centrals
L’estratègia del PNB, amb ETA o sense ETA, sempre ha passat per ocupar la centralitat, per ser l’eix polític, el pivot pel qual passen totes les pilotes. Per això, a més de guanyar eleccions i ser el partit més votat, ha hagut d’evitar que la resta de jugadors es posessin d’acord entre ells. Ho ha aconseguit sempre amb excepció del govern de Patxi López, lehendakari gràcies a l’acord PSE-PP i a la il·legalització de l’esquerra abertzale.
Aquest mes de gener, entre el PSOE i EH Bildu han saltat pels aires molts vetos i molts complexos tant a Madrid, com a Irun o a Pamplona. La capacitat de pactar amb tothom i en qualsevol lloc o situació (geometria variable) a la qual tanta rendibilitat ha tret el PNB, ara pot donar la volta com un bumerang i colpejar-lo, traient-lo de la seva zona de confort.
Sigui real o interessada, i sigui propera o llunyana la possibilitat d’un canvi d’aliances a Euskal Herria i del desplaçament de l’eix institucional, cal constatar que una modificació de l’ statu quo d’aquesta magnitud variaria el marc de joc -caldrà veure fins a on- i reforçaria significativament la posició dels nous actors centrals. En el cas del PSE, és evident que posaria en valor la seva posició política i també augmentaria la seva capacitat de fer-se valer en les seves relacions amb el PNB, la qual, els últims anys per la baixada electoral, ha quedat molt disminuïda, gairebé secundària.
El mateix passaria amb EH Bildu. La seva decisió estratègica d’actuar amb pragmatisme -la detenció la setmana passada de quatre dirigents de Sortu no ha fet variar la seva determinació-, l’ha portat a ser determinant, de moment, a Madrid, a Pamplona i a Irun. Ha trencat vetos, però també, en el seu trànsit, s’ha tret complexos que arrossegava com una llosa des de feia lustres. A més, ho ha fet amb mesures d’esquerra. Un exemple: ha arrencat de la presidenta del govern navarrès, María Chivite, la posada en marxa d’un complement per a les pensions més baixes similar al que ja existeix al País Basc dins de la Renda de Garantia d’Ingressos (RGI).
La possibilitat d’avançament electoral a Euskadi -els comicis haurien d’arribar com a màxim al setembre- dependrà de moltes circumstàncies i això ho haurà d’avaluar el lehendakari, Iñigo Urkullu. Però està clar que al PNB no li interessa donar temps al fet que es comenci a projectar la idea que l’eix de la política basca s’està movent i que ja no és l’únic capaç d’arribar a acords amb totes les parts.
