Política 22/08/2020

L'ANC i Òmnium impulsen una mobilització de suport als síndics de l'1-O que seran jutjats

Els membres de l'òrgan electoral denuncien un "atac a la llibertat acadèmica"

Cesc Maideu
2 min
ANC i Òmnium impulsen una mobilització per condemnar el jucidi contra la sindicatura electoral de l'1-O

Prada de ConflentEl judici contra la Sindicatura Electoral de l'1-O se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre, unes dates que l'ANC i Òmnium ja han marcat en el seu calendari de mobilitzacions. El seu objectiu és acompanyar els cinc membres de l'òrgan electoral del referèndum –que no va arribar a exercir mai les seves funcions– fins a les portes dels jutjats i denunciar la repressió de l'estat espanyol contra l'independentisme. Ho han anunciat aquesta tarda els seus respectius líders, Marcel Mauri i Elisenda Paluzie, en un col·loqui sobre el judici als síndics en el marc de la 52a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). En l'acte també han participat dos membres de la Sindicatura Electoral, Josep Pagès i Tània Verge, que han denunciat que la causa oberta contra ells és injusta i "escandalosa".

Jordi Matas, Marc Marsal, Marta Alsina i els mateixos Josep Pagès i Tània Verge eren els cinc membres de l'òrgan que controlava les garanties democràtiques del referèndum. Tots cinc són acadèmics que es dediquen a la docència i la investigació en els seus respectius àmbits. Tot i no tenir un càrrec polític, lamenten que han entrat dins de la causa general contra l'independentisme i que estan acusats dels delictes d'usurpació de funcions, desobediència i malversació, motiu pel qual s'enfronten a penes de presó de fins a 2 anys i 9 mesos.

La seva causa es va obrir arran d'una querella de la Fiscalia de Barcelona, tot i que dies abans del referèndum els membres de l'òrgan havien presentat la seva renúncia davant el Tribunal Constitucional, després que el TC els multés amb 12.000 euros diaris si no cessaven en les seves funcions. Que deixessin el càrrec ho va demanar el mateix govern de la Generalitat, veient la pressió judicial que arribava, i els síndics van acceptar. "Va ser molt trist deixar-ho", ha explicat Pagès.

Atac a la llibertat acadèmica

La defensa dels cinc membres es basarà en denunciar que el seu judici representa un atac a la llibertat acadèmica, i així ho han verbalitzat Verge i Pagès en l'acte d'aquesta tarda. "Entenem que la repressió en el nostre cas és per atemorir la comunitat acadèmica perquè no s'involucri en la causa independentista", ha apuntat Verge. En aquest sentit, ha explicat que alguns d'ells s'han trobat amb "vetos a articles acadèmics" des que van formar part de l'òrgan electoral. De fet, creuen que aquest és un dels motius que provoquen que hi hagi hagut un atemptat contra la llibertat. Una denúncia que no només han fet ells, ja que diverses associacions universitàries i acadèmiques en l'àmbit nacional i internacional també han condemnat el seu cas.

Però no tots els sectors de l'àmbit acadèmic els han donat suport, ja que Verge també ha apuntat que els rectorats de les universitats catalanes no s'han posicionat a favor seu. Sí que ho han fet els claustres i les associacions universitàries catalanes, els quals els líders d'Òmnium i l'ANC ja han esperonat que s'uneixin a la mobilització dels dies 4 i 5 de novembre.

stats