Ajuntaments, Consell de Mallorca i Parlament: la desfeta de Ciutadans aquesta legislatura

PalmaL'esfondrament de Ciutadans en la repetició electoral de novembre del 2019 –de 57 diputats a 10– ha tingut ressò en totes les eleccions autonòmiques des de llavors –només ha sobreviscut a Catalunya i Castella i Lleó–, però també a les Balears, tot i que els comicis siguin d'aquí a tres mesos, i les enquestes en pronostiquin la desaparició del tauler polític.

Des del 2021, amb l'expulsió del diputat Maxo Benalal del partit, Ciutadans ha sofert un degoteig de regidors d'arreu de Mallorca que s'han desvinculat de la formació, la gran majoria dels quals s'han afiliat al PP. La crisi del partit no només s'ha viscut en l'àmbit municipal i autonòmic, sinó que el passat setembre la portaveu de la formació taronja en el Consell de Mallorca, Beatriz Camiña, va anunciar la dimissió de tots els seus càrrecs.

Parlament

El maig de 2021 va estavellar la polèmica. Tres dels cinc diputats de Ciutadans en el Parlament –Maxo Benalal, Jesús Méndez i Marc Pérez-Ribas– van intentar llevar a la líder autonòmica, Patricia Guasp, el seu càrrec de portaveu parlamentària. La direcció estatal encapçalada per Inés Arrimadas va intervenir per posicionar-se a favor de Guasp i va desactivar l'operació.

A partir d'aquí, Benalal fou expulsat del partit, i, tres mesos després, del grup parlamentari i de la Mesa del Parlament. El fet que no renunciàs a l'acta de diputat va fer que passàs a considerar-se no adscrit, i la formació taronja va passar de cinc representants a quatre.

La polèmica, però, no va acabar aquí. L'abril de l'any passat es va saber que el diputat eivissenc es va afiliar a Vox. De fet, feia mesos que utilitzava la formació d'extrema dreta per registrar iniciatives, ja que el reglament del Parlament ho impedeix als diputats no adscrits. Així i tot, no es preveu que estigui a les llistes de Vox per a les eleccions del pròxim maig.

Consell de Mallorca

El patrocini al Reial Mallorca no va crear una crisi només dins el Pacte del Consell –PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca–, sinó també a Ciutadans. La portaveu del partit a la institució insular, Beatriz Camiña, es va absentar de la votació que havia de donar llum verda al patrocini inicial, amb el vot en contra de MÉS, per motius de salut.

Els taronges van acordar amb el PSIB el vot favorable i, davant l'acció de Camiña, que era contrària a la decisió del seu partit, Ciutadans va obrir-li un expedient disciplinari. Tres dies després, la que fins llavors era la portaveu va dimitir de tots els seus càrrecs i es va donar de baixa del partit. "Els meus valors ja no coincideixen amb la direcció que ha pres el partit que fins avui he representat", va afirmar en un comunicat. El conseller insular Osvaldo Cifre va agafar el relleu de portaveu, i el regidor d'Andratx, Ángel Hoyos, es va convertir en el nou conseller de Ciutadans.

Ajuntaments

Sineu, Calvià i Llucmajor són els municipis en els quals en qüestió d'un any i mig Ciutadans ha quedat sense representació. En el cas del municipi del Pla de Mallorca, el que va ser número u de les llistes municipals, Pere Joan Jaume, va anunciar a principi del passat octubre que retornava al PP –va ser batle del poble entre el 2011 i el 2015–, després d'abandonar la formació taronja el 2021.

Pel que fa a Llucmajor, després que l'exregidor de Ciutadans Ginés Saéz digués que s'afiliava al PP el passat octubre, la direcció autonòmica va exigir a la regidora taronja, Noemí Getino, que trencàs el pacte de govern, un fet al qual l'edil es va oposar, provocant la seva expulsió del partit. De la mateixa manera que Jaume i Sáez, Getino ja ha fet oficial la seva vinculació al partit de Marga Prohens.

Finalment, a Calvià, la que fou portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament, Gael Thyus, va abandonar les files del partit l'octubre de 2021, i la segona de les regidores taronges, Consuelo Fernández, va formalitzar-ho fa només dues setmanes. A més, el passat 14 de febrer se'n va oficialitzar l'afiliació al PP.