Així es dilueixen les acusacions d'extrema dreta al cas Ábalos

MadridEls casos Ábalos o Begoña Gómez han tornat a reactivar un debat recurrent sobre una figura controvertida en els procediments penals. La de l’acusació popular. “Afirmo categòricament que les organitzacions ultradretanes que vostès beneficien estan pervertint la figura de l’acusació popular perquè no estan perseguint delictes, sinó persones. [...] No busquen aclarir els fets. Persegueixen explicar mentides i vostès se’n beneficien”, va dir al PP el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, a la sessió de control d’aquest dimecres. I és que les investigacions judicials que acorralen el PSOE estan marcades pel rol que hi tenen associacions i partits d’extrema dreta. Manos Limpias, Hazte Oír, Vox o Iustitia Europa han esperonat aquests procediments i han adquirit espai mediàtic a través de la seva actuació als jutjats. El jutge que instrueix el cas Ábalos al Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, però, ara n’ha diluït la influència.

Fa uns dies va decidir unificar l’acusació popular sota el lideratge del PP, que és el primer partit que es va personar quan la causa es va iniciar a l’Audiència Nacional. El jutge Ismael Moreno, que encara té una part de la investigació, previsiblement haurà de fer el mateix. La conseqüència és que aquesta setmana, als interrogatoris de Víctor de Aldama i Koldo García, només hi ha assistit el lletrat del PP. D’aquesta manera, els advocats de les acusacions d’extrema dreta no poden fer preguntes ni tenen coneixement directe de les diligències, sinó que s’han de coordinar amb el PP. Per tant, queden a mercè de la col·laboració amb qui lidera l’acusació. Com que avui pot ser el PP i un altre dia en una altra causa una altra organització o partit qui tingui aquesta condició, els convé cooperar. Això sí, les entitats perjudicades han expressat aquests dies la seva disconformitat amb la decisió de Leopoldo Puente.

Les altres causes

El magistrat va prendre la decisió per agilitzar processalment el cas. El fet que hi hagi tantes acusacions provocava que totes haguessin d’opinar sobre les diligències i retardava la investigació. “Hauria de ser una decisió que estigui directament a la llei perquè ara no et posa limitacions”, apunta en conversa amb l’ARA el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva. ¿Passarà el mateix a la causa en què està investigada Begoña Gómez? També hi ha quatre organitzacions personades, de manera que la situació és molt semblant a la del cas Ábalos, i el criteri del Suprem –la màxima instància judicial de l’Estat– hauria d’inspirar Juan Carlos Peinado.

Qui, per exemple, no ha pres la mateixa decisió que Puente ha estat el magistrat Ángel Hurtado, que instrueix el cas contra el fiscal general de l’Estat al Suprem, tot i que en té motius. Estan personades Manos Limpias, la fundació Foro Libertad y Alternativa, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF). Hurtado va argumentar que l’ICAM i l’APIF tenen interessos corporatius legítims per exercir la seva pròpia acusació en aquest cas, en el qual s’investiga per revelació de secrets la filtració d’un correu de l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso a la Fiscalia de Madrid en què proposava un pacte de conformitat. Pel que fa a les altres entitats, sosté que la diferència entre una i dues no és prou rellevant per haver-les d’unificar.

Ábalos recorre el suplicatori

Paral·lelament, aquest divendres l’exministre Ábalos ha recorregut al Suprem el suplicatori enviat al Congrés per retirar-li la immunitat i així continuar la causa contra ell. En una piulada a X, considera que el jutge no ha tingut en compte proves que l’exculparien ni la seva denúncia d’haver estat investigat il·legalment per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil. Avisa que acudirà al Tribunal Constitucional.