Turull i Romeva defensen el mandat popular per a l’1-O

Els exconsellers, igual que Forn, minimitzen el paper de la DUI i la defineixen com una declaració política

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

Segueix el judici al Procés en streaming

Dotze líders independentistes seuen al banc dels acusats al Tribunal Suprem, però gairebé 2,3 milions de persones van sortir a votar l’1-O. En el quart dia del judici al Procés, l’exconseller de Presidència, Jordi Turull, i el d’Exteriors, Raül Romeva, han posat el focus en el “mandat popular”, “pacífic”, “cívic” i que “sempre ha apostat pel diàleg” del moviment independentista que va empènyer el govern de Carles Puigdemont a organitzar el referèndum. Un moviment que va des de “baix a dalt”: des dels més de 50.000 voluntaris, a les més de 6.000 urnes custodiades per persones anònimes que van aparèixer espontàniament als col·legis electorals, passant pels més de 2.000 locals i escoles cedits pels ajuntaments i la Generalitat i les paperetes que cada votant va imprimir a casa.

Diana Riba: “En Raül estava relaxat: ha dit el que volia i dormirà molt tranquil”

“Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent militaritzada”, ha assenyalat Turull en un tens cara a cara amb el fiscal Jaime Moreno, que s'ha mostrat molt més incisiu que el seu company Fidel Cadena durant l’interrogatori de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn. Romeva, en canvi, ha optat per no respondre a cap de les acusacions i emular així el camí que va iniciar el líder d’ERC, Oriol Junqueras, la setmana passada –es va definir com un “pres polític”–, però també ha posat el focus en “la mobilització pràcticament espontània de milers de persones” per obligar les formacions polítiques a moure peça.

Sí que ha introduït una novetat respecte a l’exvicepresident del Govern en parlar de la declaració d’independència del 27 d’octubre. Si Forn va defensar dijous passat que no va tenir efectes, tant Turull com Romeva l'han definit com una mera “declaració política”. L’exconseller de Presidència s'ha tornat a emparar en el mandat popular en considerar-la “la voluntat política que expressava la majoria del poble de Catalunya”. Romeva, al seu torn, l'ha definit com una declaració política que “donava un mandat polític per iniciar un procés multilateral”. Per això, ha defensat no haver marxat a l’exili perquè tot el que va fer era “lícit i legal”. “No tenia cap por a defensar-ho aquí”, ha dit sobre el fet d’haver de declarar davant d’un tribunal.

Els dos exconsellers, que aquest dimarts farà un any que són entre reixes –comptant les dues temporades que se’ls va enviar a presó preventiva–, han plantat cara a l’acusació pel delicte de rebel·lió, igual que van fer Junqueras i Forn la setmana passada. L’extitular d’Exteriors amb una estratègia molt política, però amb un to didàctic més propi d’un professor universitari de dret internacional –“L’autodeterminació és legal”, ha insistit amb una llarga disquisició sobre el dret a decidir dels pobles en els processos de descolonització–. D'altra banda, l’exconseller de Presidència ha optat per fer equilibris entre una resposta tècnica i política a la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, en la mesura que li deixava el president del tribunal.

Turull afirma que Presidència no va gastar "ni un euro" per la campanya de publicitat de l'1-O

L’estratègia de la Fiscalia

I és que Manuel Marchena ha tallat Turull un cop i un altre durant gairebé tres hores d’interrogatori del fiscal demanant que no entrés a fer “judicis de valor”. En sortir, les defenses dels presos s'han mostrat sorpreses per l’estratègia de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que s’han centrat fins ara en preguntar sobre els delictes de desobediència i malversació, però han evitat fins ara incidir en el delicte de rebel·lió, el nucli dur de l’acusació per violència. Ara bé, també han puntualitzat que l’interrogatori dels acusats, com a font de prova, té poc valors, i dedueixen que la Fiscalia brandarà més la violència en l’apartat de proves. “No ens confiem”, han resumit pendents de la resta de declaracions.

Turull i Romeva s'han mostrat rotunds, igual que Forn i Junqueras, en negar qualsevol tipus de violència, fins al punt de coincidir en considerar “delirant” l’acusació de la Fiscalia. “Per molt relat que es vulgui introduir, per molt que es presenti la societat catalana com a violenta, no s’aguanta per enlloc, sinó que és delirant”, ha assenyalat l’exconseller de la Presidència sobre el 20-S, i ha titllat també d’“operació fracàs” l’estratègia del ministeri públic. “Sempre hem tingut clar que la via violenta és poc intel·ligent i no hem fet cap incitació a la violència”, ha recalcat l’extitular d’Exteriors. Turull, per desmarcar-se del delicte de desobediència, ha insistit una vegada i una altra en la necessitat de “ponderar” entre el compliment de les resolucions judicials i el mandat popular, perquè “no es podia desatendre la ciutadania”.

Tots dos també han insistit que no van trobar-se ningú a l’altra banda per dialogar després de l’1-O, fins i tot provant-ho amb mediadors. “Ens havíem trobat amb una cadira buida, amb portes tancades i telèfons penjats”, ha assenyalat Romeva, que va insistir que es persistirà amb el diàleg. L’exconseller d’Exteriors ha encarnat la seva conversió del federalisme a l’independentisme com una manera d’expressar el pas de centenars de milers de ciutadans catalans després de la sentència de l’Estatut per part d’un “tribunal polititzat”, el Constitucional.

En l’interrogatori, Romeva ha defensat l’encaix del dret d’autodeterminació dins la Constitució si es té “voluntat política” i si es respecta el “principi democràtic” i s’iguala al “principi de legalitat”. “Entenem que aquesta demanda és perfectament compatible amb el diàleg constitucionalista continuat. L’estat de dret no es pot imposar ni subvertir al concepte de la legitimitat democràtica”, ha considerat. Turull ha optat per la via dels retrets en aquest cas i va afirmar que el govern espanyol ha incomplert unes “25 vegades” sentències del TC “sense rebre cap notificació ni retret penal”. “Això de ser constitucionalista deu ser un xollo, perquè et permet desobeir la Constitució quan vulguis -ha assenyalat-. Jo, per una interlocutòria que no té cap retret penal, porto un any a la presó; i després diran que no ens persegueixen per les nostres idees”.

Baiget no va dir abans de ser cessat que l'1-O era una irresponsabilitat, com ha dit el fiscal

El tribunal prem l’accelerador

Demà serà el torn de Josep Rull, Dolors Bassa i també podria arribar a declarar Meritxell Borràs, la primera acusada a fer-ho que està en llibertat condicional. El tribunal ha trepitjat l’accelerador tot just començat el judici per allunyar al màxim de la campanya electoral del 28-A els testimonis clau de la causa. L’objectiu és acabar amb tots els interrogatoris aquesta setmana, i habilitar els divendres si és necessari. Tot i això, el tribunal vol evitar haver de convocar dies excepcionals ja la segona setmana de judici, perquè traslladaria una imatge poc garantista que Marchena s’esforça en cuidar.

Per dimarts vinent ja està citat un dels plats forts del judici: el testimoni de Mariano Rajoy. Serà a partir de la sessió de la tarda, a les quatre. Abans, al matí, torn per al president del Parlament, Roger Torrent, i l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Dimecres torn ja per a l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i els exministres Cristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido. El partit d’extrema dreta Vox, que exerceix d’acusació popular, es frega les mans pensant en la setmana que ve. Llavors podran finalment intervenir, preguntant als testimonis, que estan obligats a dir la veritat i respondre a totes les preguntes que se’ls formulin.

Després de dos dies de declaracions, els presos polítics mantenen estratègies de defensa diferents però complementàries amb un nucli dur comú: desmuntar el relat de la violència i la rebel·lió.

El Suprem cita dimarts vinent Rajoy, Torrent i Mas per declarar com a testimonis del judici al Procés

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF