Trapero, "intencionadament tolerant" amb el referèndum i "a disposició del pla secessionista"

La Fiscalia diu que els Mossos i Interior van dissenyar un pla "fraudulent i ineficaç" 

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, l'exdirector general Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, acusats de rebel·lió i pels quals la Fiscalia demana 11 anys de presó, són còmplices necessaris del "pla secessionista", segons el ministeri públic. Tot i que inicialment l'Audiència Nacional acusava per sedició pels fets del 20 de setembre i del referèndum per una altra, a més d'un delicte d'organització criminal, finalment el ministeri públic ha englobat tots els fets en un delicte de rebel·lió. Així, l'equipara al dels membres de l'antic Govern, als líders de les entitats i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. 

Segons la fiscalia, durant els mesos de setembre i octubre, els Mossos van actuar amb connivència amb el Govern amb l'objectiu de desobeir les ordres de la Fiscalia Superior de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia de Cataunya (TSJC), que havien ordenat que "per evitar la consumació o esgotament dels delictes procediran directament a adoptar mesures necessàries per intervenir efectes o instruments destinats a preparar o celebrar el referèndum il·legal, requisant urnes, sobres electorals...". 

Malgrat aquestes instruccions, ordenades en una reunió amb la fiscalia el 12 de setembre juntament amb el tinent general de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo i el comissari de la Policia Nacional Sebastián Trapote i el 27 de setembre per part del TSJC, la fiscalia entén que els Mossos van desoir-les. "Es van sumar al pla secessionista, posant a disposició d'aquest l'actuació del cos policial dels Mossos d'Esquadra", diu el ministeri públic, i afegeix: "La relació dels alts càrrecs dels Mossos amb els responsables de l'independentisme es va manifestar de manera inequívoca". 

20-S: la "conscient inactivitat"

Sobre els fets del 20 de setembre, la fiscalia subratlla que els Mossos estiguessin en contacte "paradoxalment" amb Jordi Sànchez, protagonista, segons el seu relat, dels fets violents i el "setge" davant la conselleria d'Economia. El ministeri públic destaca que Sànchez va "posar condicions" a la comitiva judicial, que eren que no s'exigís l'entrada dels cotxes de la Guàrdia Civil al carrer per sortir o entrar a l'edifici. "Les condicions de Sànchez van ser assumides per Trapero, que amb la seva conscient inactivitat, va evitar posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia la normal activitat de la comissió judicial", diu la fiscalia al seu escrit. 

Pels fets del 20-S està processada també la intendent Teresa Laplana, per un delicte de sedició, de qui la fiscalia acusa de ser "plenament conscient de la necessitat d'intervenir" i donar suport per part dels Mossos. "No obstant, va desestimar facilitar l'ajuda que va ser requerida per la Guàrdia Civil al llarg de la jornada", anota el ministeri públic.

1-O: comunicacions paral·leles

La fiscalia posa l'accent en l'actuació dels Mossos durant el referèndum, una data en què des de la coordinació amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat es va establir que seria la policia catalana la que, prioritàriament, havia d'actuar per evitar el referèndum. Explica el pla operatiu 'Àgora', que va consistir en portar un binomi d'agents uniformats a cada local, disseny que "resultava insuficient" tenint en compte que ja es preveia una "alta mobilització" als 2.200 col·legis electorals. 

A més, el ministeri públic critica que les unitats d'ordre públic dels Mossos no es van utilitzar i que no es van dedicar prou agents a la jornada "tot i que Trapero va comunicar a la fiscalia que disposava de la plantilla suficient per fer front a la situació i donar compliment a la resolució judicial". "En 24 locals sí que es va impedir que es constituïssin els centres de votació. Però la majoria que es van tancar pels Mossos eren els que no havien arribar a obrir o on la votació ja havia acabat quan els agents van intervenir", afegeix el cos.

D'altra banda, la fiscalia assenyala que els agents de Mossos "donaven indicacions als seus superiors dels moviments dels cossos i forces de seguretat de l'Estat". Apunten que als membres de la Guàrdia Civil els identifiquen com a "banderins", mentre que als de la policia nacional com a "escuts". La fiscalia considera que pel que es desprèn de les comunicacions, aquesta tasca era "prioritària" a la d'impedir la votació. Sobre aquesta transmissió d'informació, el ministeri públic destaca que es feia de manera paral·lela "a través del mòbil i no amb les emissores policials per evitar la gravació". Per a ordenar a algú que utilitzés aquest mètode alternatiu, s'utilitzava la fórmula "passar-se a 21", relata la fiscalia. 

Pla "fraudulent i deliberadament ineficaç"

Per tot plegat, la fiscalia creu que Trapero, Puig i Soler van ser "intencionadament tolerants" amb el referèndum i que van dissenyar "de manera deliberada uns mecanismes d'actuació" que van impedir que els agents complissin amb les instruccions de la fiscalia. Una estratgègia, sosté, ideada conjuntament amb el conseller d'Interior, Joaquim Forn, elaborada entre el 29 de setembre i l'1 d'octubre. "Van dissenyar un pla d'actuació fraudulent i deliberadament ineficaç. Es va promoure la inacció i la deixadesa de funcions per part dels Mossos, contribuint de manera decisiva a la mobilització ciutadana que, amb la seva força coactiva, pretenia el compliment dels objectius secessionistes".  

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF