El Suprem revoca el tercer grau i el 100.2 dels presos polítics

Marchena carrega durament contra l'administració penitenciària catalana

El Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau dels presos polítics i l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari gràcies al qual havien gaudit de certs permisos per sortir de la presó. Tornaran a estar tots nou en segon grau. Després d'una setmana de deliberacions, el tribunal presidit per Manuel Marchena ha resolt la trentena de recursos que tenia sobre la taula i ha considerat que és "prematura" la concessió del règim de semillibertat. "És precís que transcorri un període de temps superior per avaluar adequadament l'evolució de l'intern i el tractament penitenciari, més encara quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys), de les quals ningú ha complert la meitat i la majoria ni tan sols una quarta part", subratllen els magistrats.

Dolors Bassa i Carme Forcadell, que ja havien deixat les presons de Puig de les Basses i Wad-Ras respectivament per passar el pont amb les seves famílies, no ho podran fer. A la tarda, el Suprem ha comunicat la decisió als dos centres penitenciaris, que s'han de posar en contacte amb les dues preses polítiques per informar-les que han perdut la semillibertat.

Consulta aquí les nou interlocutòries del Suprem sobre la revocació del tercer grau dels presos polítics

El Suprem s'alinea amb la Fiscalia, que havia recorregut totes les concessions que els jutjats de vigilància penitenciària havien atorgat als presos. Primer els permisos en virtut del 100.2, que els permetia sortir a treballar i passar alguns dies fora de la presó, i després el tercer grau, gràcies al qual passaven el cap de setmana a casa i els dies laborables només anaven al centre penitenciari a dormir. Els presos de Lledoners ja es trobaven reclusos després que el tercer grau quedés en suspens tan bon punt el ministeri públic el va recórrer, a diferència de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors Bassa, que sí que mantenien aquest règim de semillibertat. Ara hauran de tornar a la presó.

"El tribunal dicta venjança de nou. Una abraçada enorme, Carme i Dolors", ha piulat el líder d'ERC, Oriol Junqueras. "Es confirma el més previsible dels escenaris. El Suprem ha tornat a dictar sentència. De mica en mica aquest Estat va convertint-se en una gran presó, una democràcia fallida que estan creant ells mateixos", ha escrit també a Twitter l'exconseller Raül Romeva. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha carregat contra el "tribunal més polititzat i més qüestionat a Europa". "Ha fet allò a què ens té acostumats quan parlem del Procés: fer prevaldre les raons d'estat per sobre de les raons del dret. Allunyar-se de la justícia i atansar-se a la venjança. En definitiva, tornar als principis que inspiraven els tribunals de finals del segle XIX i principis del segle XX", ha dit en un vídeo. 

La decisió era "previsible" perquè el Suprem ja havia tombat al mes de juliol l'aplicació de l'article 100.2 per a Forcadell, adduint entre altres coses que no havia complert prou temps de la pena i que el programa de tractament al·legat no tenia connexió amb la reinserció dels delictes. Els jutges adverteixen que la concessió del tercer grau és "excepcional" per a aquelles persones que no han complert una quarta part de la condemna, que és el cas de sis dels nou implicats: tots, excepte Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. "Exigeix una justificació reforçada, lògicament, respecte a aquella en els supòsits en què es proposa el tercer grau a un intern que ja ha complert una quarta part de la condemna", remarquen.

El Suprem aprofita les nou interlocutòries dictades per reiterar que "cap dels acusats en aquest procediment ha sigut condemnat per perseguir la independència". "Ningú compleix condemna per les seves idees polítiques", insisteixen els jutges en els seus escrits, on tornen a argumentar genèricament per què se'ls va considerar culpables d'un delicte de sedició. "Van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari amb l'objectiu de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i els jutges radicats a Catalunya ja no eren executables", sostenen.

Crítiques a l'administració catalana

Marchena és especialment crític amb l'administració penitenciària catalana i també discrepa dels jutges de vigilància penitenciària que sí que accepten el tercer grau. "S'equivoca la jutge d'instància en deixar entreveure que l'estimació del recurs de la Fiscalia implicaria exigir a l'intern que modifiqués la seva ideologia", diu la interlocutòria referida al líder d'Esquerra, Oriol Junqueras. En els seus escrits, els magistrats es queixen que la seva sentència no ha de ser "permanentment reinterpretada" per "acomodar el compliment de les penes imposades als fins constitucionals que inspiren l'execució de les penes privatives de llibertat". 

Els magistrats també remarquen el fet que a Forcadell se li concedís un canvi de presó que pretenia esquivar la voluntat del jutge de vigilància penitenciària de Lleida de portar el seu 100.2 al Suprem. "No es permet el trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària, fixada en atenció a l'àmbit territorial on es trobi la presó", destaquen. "L'acatament de la legalitat [de l'administració penitenciària] no ha de fer-se dependre del seu grau d'identificació o desacord amb l'argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna", continuen els jutges, que recelen així dels òrgans administratiu catalans.

"Es converteixen en una extravagant tercera instància que s'atribueix la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l'exercici de la funció jurisdiccional. Els òrgans de l'administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent. La reiteració d'aquesta idea, que la sala ja ha exposat en anteriors resolucions, ja no hauria de resultar necessària", conclou el Suprem.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF