CONSELL DE MINISTRES

Sánchez es limita als gestos en una reunió envoltada de protestes

Milers de persones rebutgen el consell de ministres al carrer amb escenes puntuals de tensió

Consell de ministres / CÈLIA ATSET TJERK VAN DER MEULEN EFE

L’expectació per la visita de Pedro Sánchez i els seus ministres era doble: d’una banda, la incògnita de si el govern espanyol tenia un as a la màniga en forma d’inversions per a Catalunya; de l’altra, quina capacitat tenia l’independentisme per bloquejar el carrer i, fins i tot, evitar la reunió de l’executiu socialista. Al final, la realitat va desmentir les previsions exagerades i la violència generalitzada que havia predit -querella preventiva inclosa- Ciutadans: Sánchez va deixar divendres Barcelona amb gestos i voluntat de diàleg, i va trobar-se la resposta de milers de manifestants -tallant carreteres o als carrers- que, tot i algunes càrregues i escenes de tensió, va ser majoritàriament pacífica.

Sánchez volia traslladar una imatge de normalitat en una trobada criticada per l’independentisme i per la dreta. La importància del simbolisme va marcar la jornada des de l’inici: si dijous, a la fotografia amb Quim Torra, s’hi unia una ponsètia vermella perquè no semblés que les de color groc eren una concessió a l’independentisme, ahir Sánchez va arribar a peu a la Llotja de Mar. Ho feia -gràcies a un ampli desplegament de seguretat- per evidenciar que l’independentisme no havia aconseguit frenar la seva reunió.

El president espanyol va convertir els acords del consell de ministres en un compendi de gestos simbòlics: el bateig de l’aeroport del Prat -sense consultar-ho amb el Govern- com a Josep Tarradellas, una figura cada cop més reivindicada pels socialistes, una “reparació” de Lluís Companys similar a la que ja havia fet el govern del PSOE el 2009, i dues mesures econòmiques anunciades, 112 milions per a carreteres catalanes i la reforma del salari mínim interprofessional.

L’altre gran gest de Sánchez, que el temps dirà si es queda en simbòlic o és “efectiu”, és la represa formal del diàleg amb la Generalitat. Amb entrebancs, sainets pel format de la reunió i recels per una relació enrarida durant mesos, els dos executius van aconseguir tancar dijous una declaració que remarcava la necessitat de trobar una sortida que generés un consens ampli en la societat catalana dins “la seguretat jurídica”. Però les dificultats de traslladar les paraules als fets es van evidenciar ahir: en la roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu Isabel Celaá introduïa verbalment la necessitat de respectar la carta magna, omesa al comunicat conjunt -“El diàleg dins la Constitució durà a encarrilar el conflicte de Catalunya”, deia-, mentre que Meritxell Batet subratllava que el dret a l’autodeterminació “no existeix”.

Malgrat els matisos del govern espanyol -va ser durant la trobada de dijous que la Generalitat va aconseguir esborrar les referències a la Constitució, un fet que a Palau s’interpreta com un èxit-, Artadi va considerar un “pas endavant” la reunió celebrada al Palau de Pedralbes. “Durant aquests sis mesos s’ha parlat molt de diàleg, però no s’havien fet passos endavant”, va remarcar. Els bons ulls amb què la consellera de Presidència veia la voluntat de diàleg de Sánchez no eren els mateixos amb què va reaccionar als acords del consell de ministres: “Venir a Barcelona per canviar el nom de l’aeroport, per repetir una frase que ja va dir el 2009 i per prometre unes infraestructures que fa deu anys que no s’estan executant... Potser no calia venir a Barcelona amb el cost que això ha suposat”.

Tretze detinguts

El cost era, bàsicament, un dispositiu policial d’uns 9.000 agents, molt superior a qualsevol desplegament habitual, que els dos governs van valorar positivament. No en va, dies després d’haver-se enfrontat per la presumpta passivitat dels Mossos, la coordinació policial va funcionar i va aconseguir el principal objectiu: que res impedís el consell de ministres.

El gruix de la mobilització no va fer perillar l’ampli perímetre de seguretat. Les protestes van començar de matinada amb una quinzena de talls a les principals vies del país. Paradoxalment, la circulació als accessos de Barcelona oberts va ser tranquil·la, perquè el volum de trànsit, segons el Govern, va baixar un 54% davant les previsions de caos.

La marxa lenta de cotxes anunciada per l’ANC va ser imperceptible, però, en canvi, la resta de mobilitzacions van fer notar un ampli rebuig a la reunió del govern espanyol. A una banda del perímetre de seguretat, davant l’Estació de França, Òmnium Cultural organitzava sense incidents un Consell de Ministres Popular amb milers de persones. A l’altra banda, la del riu Llobregat, els CDR van acumular-se davant del dispositiu policial i un grup de manifestants va enfrontar-se als Mossos d’Esquadra amb tanques i objectes contundents. Durant les càrregues policials hi va haver deu detinguts, que van sumar-se als tres que hi va haver durant un tall de carretera a l’Ampolla.

Els manifestants més agressius -un d’ells va arribar a colpejar un treballador d’Intereconomía- no només van tenir la resposta policial: també el retret d’altres persones concentrades que els reclamaven una protesta pacífica. La remor de fons dels últims dies, en què entitats i partits havien insistit en la necessitat de manifestar-se cívicament, va fer el seu efecte i es va notar en l’actitud d’aquests ciutadans. El civisme també va presidir la manifestació que a la tarda va recórrer el passeig de Gràcia.

La visita de Sánchez a Barcelona no anticipa grans modificacions en la política espanyola, a l’espera que es concreti el nou intent de diàleg amb la Generalitat. Per ara, l’únic canvi perceptible és que el president espanyol va arribar a l’aeroport del Prat i va marxar des de l’aeroport Josep Tarradellas.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF