Sánchez cedeix el control de la fase 3 a les comunitats excepte en mobilitat

Els presidents autonòmics podran decidir quan es fa el pas a la “nova normalitat”

Quim Torra i la resta de presidents autonòmics tindran el dilluns 8 de juny la potestat de decidir quan s’aixeca parcialment l’estat d’alarma als territoris que es trobin en fase 3 del desconfinament. Això és el que va transmetre ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, als líders de les comunitats en la dotzena videoconferència des que va començar la crisi del coronavirus. Sota aquesta premissa, el president de la Generalitat podria decidir posar fi a la desescalada tan bon punt arribi aquest moment a les regions del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran, que probablement el 8 de juny ja estaran en condicions d’entrar a la fase 3.

El retorn de competències a les autonomies per a l’última etapa de la desescalada ja figurava al text que dissabte va pactar el govern espanyol amb Esquerra , així com també amb el PNB. Un acord que Torra va rebutjar -va assegurar que no “vinculava” el Govern- perquè, segons el seu criteri, l’estat d’alarma s’hauria d’aixecar “d’immediat”, i així ho va traslladar ahir a Sánchez.

Tanmateix, el cap de l’executiu espanyol aconseguirà aquesta setmana l’aval del Congrés a la sisena pròrroga, fins al 21 de juny. Serà un estat d’alarma “molt diferent”, va afirmar ahir en roda de premsa, perquè podrà quasi desaparèixer dels territoris que vagin superant la fase 3 i perquè les autonomies podran regular les mesures sense necessitar l’aval del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Per exemple, si ho volen, podran modificar les limitacions d’aforament que ara estan previstes. L’únic que seguirà a mans de l’Estat és la restricció de la mobilitat, que està lligada a l’instrument legal de l’estat d’alarma.

Una setmana abans del 8 de juny i, per tant, sense poder saber com evolucionarà l’epidèmia els pròxims dies, el president espanyol va augurar que més de la meitat del territori espanyol entrarà a la fase 3 dilluns vinent. A Catalunya, amb la premissa d’estar dues setmanes en cada etapa, encara no hi entrarien Girona, la Catalunya Central, l’Alt Penedès i el Garraf, ni tampoc Lleida i Barcelona. De fet, teòricament a aquestes dues últimes regions els tocaria accedir a la fase 2. ¿Sobre quins territoris, doncs, tindria tots els poders el president Torra? Només sobre els que passin a fase 3, va deixar clar Sánchez. Per a la resta es mantindria el sistema actual: les comunitats proposen canvis i el ministeri de Sanitat els autoritza o no.

Més incògnites

Queden més incògnites per resoldre: si Barcelona prefereix no accelerar els ritmes li pertocaria accedir a la fase 3 precisament quan acaba la pròrroga de l’estat d’alarma. ¿Entraria, doncs, a la “nova normalitat” sense haver passat per la fase 3? Ahir Sánchez va deixar caure la possibilitat que s’escurcin les etapes, no va descartar que Madrid i Barcelona també puguin haver completat el desconfinament el 21 de juny, i es va mostrar esperançat que no calgui una nova pròrroga específica per a aquests territoris. El cap de l’executiu espanyol va insistir ahir que no hi ha cap altre instrument que permeti restringir la mobilitat, i va apuntar que de cara a un nou rebrot no necessàriament cal fer reformes legislatives -a l’acord amb ERC indica que es començaran a abordar-, sinó reforçar la “cooperació” entre comunitats i Sanitat.

Un altre dubte que deixa la fase final de la desescalada és si es permetrà la mobilitat entre regions que es trobin en fase 3. L’ordre ministerial publicada dissabte per a les illes que hi accedeixen -Formentera, El Hierro, La Gomera i La Graciosa- no ho preveu, però caldrà veure si hi ha canvis quan territoris peninsulars ho facin. La presidenta de Balears, Francina Armengol, ja ho sol·licitava per a aquest dilluns -volia que Mallorca, Menorca i Eivissa entressin en fase 3-, i ahir va deixar clar que ho tornarà a demanar la setmana vinent.

En una reunió que no va tenir la tensió de les anteriors, la majoria d’autonomies van coincidir a demanar a l’executiu espanyol que se’ls traslladi la gestió de l’ingrés mínim vital aprovat divendres pel consell de ministres. Una concessió que ja s’ha fet a Euskadi i Navarra i que ahir motivava la indignació del líder del PP, Pablo Casado, perquè vulnerava la “igualtat” dels espanyols.

Converses amb Cs

La recta final del desconfinament torna a posar en escena els socis d’investidura de Sánchez, especialment ERC, que ha aconseguit resituar-se en detriment, de moment, de Cs. La formació taronja mantenia línies obertes amb la Moncloa durant la setmana per negociar la pròrroga, tal com va pactar amb Inés Arrimadas per salvar-li l’anterior, però el moviment dels republicans pot haver deixat Cs en fora de joc. De tota manera, ahir Sánchez va advertir que les converses continuen, així com també amb EH Bildu. Aquesta vegada, però, el president espanyol s’ha curat en salut.

La taula de diàleg, prevista per al juliol

La taula de diàleg entre la Generalitat i l’Estat que va quedar suspesa sine die pel coronavirus segueix sense una data concreta per reprendre la feina, però des d’ahir té un horitzó una mica més definit. Tant ERC com el PSOE van coincidir que el més probable és que es reprengui al juliol. El compromís no consta per escrit en el pacte que han subscrit per a la sisena pròrroga de l’estat d’alarma, però els dos partits ho han declarat en veu alta. Els republicans van ser una mica més precisos. El seu coordinador nacional, Pere Aragonès, va situar la represa a “principis de juliol”. “La situació del coronavirus no ens ha de fer oblidar els altres problemes que tenim, i és que Catalunya vol exercir el dret a l’autodeterminació”, va exposar. Sánchez no va filar tan prim, però va dir que seria passat l’estat d’alarma i, si podia ser al juliol, “millor”. La primera i única reunió de la taula, per ara, va ser el 26 de febrer. Després, el covid-19 ho va canviar tot.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF