Rajoy es plega a la Xina i buida de contingut la justícia universal
Canvia la llei i impedeix als jutges espanyols perseguir els crims contra la humanitat
Madrid.El PP va carregar-se ahir per la via més ràpida l'instrument amb què alguns jutges i fiscals de l'Audiència Nacional fa anys que intenten defensar els drets humans allà on fossin conculcats, per molts quilòmetres que hi hagués entre el seu despatx i el lloc on s'hagués comès un crim de lesa humanitat. Una altra vegada sols, amb el rebuig de tota l'oposició, els conservadors van modificar la llei orgànica del poder judicial per limitar la justícia universal fins a buidar-la de contingut. Així ho van denunciar els magistrats que fins ara han exercit sense importar-los la mida de la potència a la qual s'enfrontaven ni la crueltat de la dictadura responsable.
Un govern de "centredreta", com defineix l'executiu de Mariano Rajoy el seu espai ideològic, s'ha acabat plegant a les amenaces d'una dictadura comunista, la de la Xina. O com definia la reforma un magistrat de l'Audiència Nacional: "Han enterrat els drets humans sota interessos econòmics". Segons fonts coneixedores del pla de l'executiu, la reforma exprés ha estat exclusivament motivada pel malestar de les autoritats de Pequín arran de la decisió de la sala penal de seguir endavant amb la investigació dels crims al Tibet, que esquitxen un seguit de dirigents del règim xinès. El gegant asiàtic és el segon tenidor exterior de deute estatal, amb 80.000 milions d'euros. Tot just 24 hores abans de la votació al Congrés, l'Audiència Nacional havia ordenat la detenció de l'expresident xinès Jiang Zemin pels crims comesos al Tibet.
Si és cert el que diu el portaveu popular al Congrés, Alfonso Alonso, la política de comunicació del govern espanyol ha fallat. Alonso defensa que la reforma "amplia" el llistat de delictes perseguibles pels jutges de l'Audiència Nacional. No obstant això, un dels magistrats d'aquest tribunal, instructor d'un dels casos més mediàtics en aplicació de la justícia universal, xifrava ahir en un 80% el rebuig a la reforma de l'executiu entre jutges i fiscals de l'Audiència Nacional.
Caldrà nacionalitat espanyola
Quan entri en vigor la reforma, d'aquí uns tres mesos, caldrà que el sospitós d'haver participat en un genocidi sigui espanyol o resideixi a l'Estat per ser investigat. Si es tracta d'un cas de tortura, víctima o autor han de ser espanyols. En el cas que el presumpte autor sigui estranger, s'ha de donar la circumstància que estigui a l'Estat. La preocupació en el món de la judicatura s'estén per altres delictes, com el narcotràfic. Els habituals abordatges de vaixells en alta mar amb tones de droga seran impossibles d'investigar si la tripulació no és espanyola.
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja va limitar la justícia universal el 2009, en aquell temps doblegant-se a les pressions d'Israel. Des de llavors, cal que un espanyol sigui víctima dels fets denunciats. I així passava en el cas del Tibet, on un dels denunciants es va nacionalitzar després de patir la repressió xinesa. A partir d'ara aquesta nacionalitat haurà de tenir-se en el moment en què s'ha patit el delicte.
El PP defensa la seva reforma per la necessitat de "delimitar amb claredat" la jurisdicció dels magistrats espanyols i perquè la majoria dels casos acaben arxivats. Davant d'això, un dels magistrats consultats per l'ARA posa com a exemple l'"efecte rebot" que casos com el d'Augusto Pinochet van tenir en les modificacions legals que aleshores van promoure països llatinoamericans. Ahir, en el debat, la portaveu socialista, Soraya Rodríguez, va etzibar als conservadors: "Aquesta serà la seva herència, la seva marca Espanya". "Què els ha promès Xina?", va recriminar Irene Lozano, d'UPyD, dirigint-se a la bancada dels populars. Joan Tardà, d'ERC, va demanar a la resta de grups presentar un recurs d'inconstitucionalitat. "La reforma ofèn la memòria de milions de persones", va dir.
Tretze causes obertes a l'Audiència Nacional
Criminals nazis, genocides de l'Àfrica negra, sicaris llatinoamericans i soldats nord-americans són avui objecte d'investigació pels sis jutjats d'instrucció de l'Audiència Nacional. En total hi ha tretze causes obertes per lluitar contra la "impunitat" que seran arxivades per falta de jurisdicció quan entri en vigor la reforma del govern espanyol. La reforma donarà per tancat, per exemple, al cas de José Couso, el càmera de Tele 5 tirotejat per militars nord-americans en un hotel de Bagdad que utilitzava la premsa duran l'ocupació il·legal de l'Iraq el 2003. Altres famílies espanyoles que veuran insatisfeta la seva recerca de veritat o justícia són la del diplomàtic Carmelo Soria o el sacerdot Ignacio Ellakuría, assassinats a Xile i El Salvador, respectivament.
