Puigdemont veu "intel·ligent" la proposta d'Otegi d'una candidatura unitària entre catalans, bascos i gallecs

"Pot ser disruptiva en la fórmula política sobre la qual s'ha assentat l'estat espanyol", remarca

L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont ha avalat l'oferta del coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, d'acordar un "programa de mínims" entre bascos, catalans i gallecs per presentar-se a pròximes cites electorals. L'ha qualificat de "proposta intel·ligent" perquè "pot ser disruptiva en la fórmula política sobre la qual s'ha assentat l'estat espanyol".

En una entrevista al diari 'Gara', Puigdemont ha citat com a exemple la Crida Nacional per la República, moviment polític per formar un partit independentista català presentat el juliol de 2018, i ha precisat que "més que la unió de les sigles polítiques", el que els interessa és que "gent d'espais polítics diferents entengui que és el moment de buscar una actuació conjunta". Així, ha subratllat que la Crida "no apel·la a partits, apel·la a ciutadans".

En aquest sentit, ha destacat la proposta d'Arnaldo Otegi de fer candidatures unitàries entre sobiranistes, i ha afirmat que, "tenint en compte que nosaltres defensem la màxima unió política en aquest moment, aquesta és una proposta que entra de ple en aquest esperit". Segons ha afirmat, "sumar el màxim de forces possibles de llocs molt diversos que, encara que en alguns temes podem tenir idees molt distants, coincideixi en allò que és fonamental, com el dret a l'autodeterminació i les llibertats bàsiques, pot fer sentir una veu que existeix, que és potent i que té molta capacitat per intervenir en la política europea".

Per això ha considerat que la proposta d'Otegi és "intel·ligent i que pot ser realment disruptiva en la fórmula política sobre la qual s'ha assentat l'estat espanyol". Després d'afirmar que "avui Espanya no passa els estàndards de qualitat democràtica", ha assenyalat que cal ser humils, deixar partidismes de banda i entendre que és un moment d'una gran transcendència que demana també decisions transcendents"."Si no, potser no és veritat que estem disposats a fer-ho tot per implementar la República, perquè hi ha uns esforços que no costen sang, ni presó, ni exili", ha advertit.

D'altra banda, ha dit que amb el PNB preveu "aliança en qualsevol dels escenaris", tot i que considera necessari veure "com s'enfoca el debat de les eleccions europees en un context de gran transcendència històrica per a Catalunya i per a Europa". "Si la proposta que fem als ciutadans és la mateixa que quan no hi havia aquest repte, no sé exactament quin missatge estem donant. Si no som capaços d'anar junts en un desafiament com el que tenim plantejat, crec que hem de parlar molt seriosament de com pensem i com vam explicar a la gent que podem fer allò que li vam dir que faríem el 21 de desembre", ha remarcat.

Preguntat per si la postura del lehendakari, Iñigo Urkullu, plantejant un esquema de "resistència i d'aguantar l'autonomia" que es té faria difícil portar un programa comú a Europa, Puigdemont ha afirmat que ells també estan en "una lògica de resistència, però davant l'amenaça d'una involució democràtica, quedar passiu és recular". "I davant l'autoritarisme, hem de passar a l'ofensiva. Mantenint una posició, entre cometes, conservadora i indolent davant els efectes de la repressió, l'autoritarisme i la regressió democràtica difícilment desincentivarem els repressors i els antidemòcrates. A l'inrevés, la història ens diu que passa el contrari", ha avisat.

En aquest sentit, ha afirmat que "la regressió de drets fonamentals a Catalunya amenaça tot Europa, també la societat basca, naturalment", perquè "una repressió que triomfi a Catalunya és una carta blanca al govern espanyol per aturar qualsevol tipus de demanda ja no d'independència, sinó de millora d'autogovern". Per això ha reiterat que "és millor passar més a l'acció que no dedicar-se a administrar de manera conservadora una realitat que se sap, i aquí crec que compartim l'anàlisi, que és una amenaça per als demòcrates".

L'expresident català ha destacat com a llegat i lliçons de l'1 d'octubre "la determinació de la gent i la força del poble de Catalunya quan es mobilitza", i ha afirmat: "Només aconseguirem allò que ens proposem, no ens vindrà res donat des de fora, ni per part de l'estat espanyol ni per part de la comunitat internacional". A més, ha dit que Espanya "no està a l'altura ni en un context de crisi transcendental, no entén el desafiament i prefereix el trilerisme".

"No ens podem tornar a creure mai més la intenció de diàleg d'Espanya si no hi ha una verificació i la participació d'un tercer actor", ha advertit per explicar que va valorar l'opció de les eleccions. "En aquell moment, coneguda ja la literatura del 155, que era un veritable cop d'estat avalat pel rei, creia que se'ns faria molt difícil poder gestionar el desplegament de la República, sobretot si volíem evitar una confrontació".

"I creia que unes eleccions ens permetrien capitalitzar aquella suma d'actius acumulats durant el mes d'octubre i augmentar un grau més la nostra fortalesa davant l'Estat. Però per a això eren necessàries unes condicions de normalitat i que no s'apliqués el 155, que no existís la intimidació dels milers de policies. S'havia d'aixecar la intervenció financera i s'havien d'alliberar els Jordis. Cap d'aquestes garanties va ser atesa, i jo no podia signar el decret", ha explicat per posteriorment considerar que "una convocatòria d'eleccions en un context de rendició hauria invalidat el mandat de l'1-O".

Referèndum de l'1-O

Sobre el referèndum, ha precisat: "No estem parlant de xifres, perquè si estiguéssim parlant de xifres faria temps que estaríem asseguts en una taula de negociació", i ha assenyalat que "implementar la República és un mandat parlamentari, un mandat electoral de l'1 de octubre i del 21 de desembre". "Això és irrenunciable, perquè, a més, això és el que vam explicar als electors. No puc concebre que cap opció política que s'hagi presentat a les eleccions catalanes demanant el vot per implementar la República renunciï avui a fer-ho. I continuar eixamplant l'espai ciutadà que dona suport a la independència també cal", ha afirmat abans de qualificar com "una gran irresponsabilitat abonar la fragmentació de l'independentisme".

Puigdemont ha insistit que "l'1 d'octubre es va fer perquè es va treballar junts", de manera que "és inassumible continuar desplegant República des de la divisió". "Si volem República i volem continuar sumant gent, només es pot fer des de la unitat. Es fa difícil sumar gent des de la divisió". "El que hem d'entendre és que, si tenim una fortalesa com a poble, aquesta és la unió. Si la política, o una part de la política, vol anar per un camí diferent del que la societat demana, té legitimitat per fer-ho, però haurà d'explicar-ho. I haurà d'explicar les conseqüències que té això en el procés d'independència", manté.

En relació al judici per l'1-O, ha deixat clar que "només cal esperar l'absolució" perquè "no hi ha cap altra sortida justa". Segons el seu parer, "tota la construcció d'aquest cas, fal·laç i pervers, té l'objectiu d'intimidar, dissuadir, castigar i venjar-se d'una generació de polítics catalans que han gosat desafiar el rei i l'Estat". "Això ens obliga a ser molt pessimistes, però veurem com arrenca el judici, perquè l'Estat no pot quedar impune al judici que farà el món d'aquest procés. Ens encarregarem de subratllar les flagrants violacions de drets fonamentals", ha afegit abans d'afirmar que del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no cal esperar-ne res, perquè "15 anys després, ha tornat a proposar un Estatut que no demana ningú i no té els diputats suficients ni tan sols per iniciar-ne la tramitació".

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF