REGLAMENT

El Parlament planteja que no hi pugui haver trànsfugues al grup mixt

La nova norma s’aplicaria la propera legislatura

La Comissió de Reglament del Parlament de les Illes Balears té en marxa una ponència per proposar-ne una modificació. Si no hi ha novetats, la nova norma es podria aprovar abans que acabi aquesta legislatura i començar-se a aplicar la que ve. Els diferents grups polítics treballen en una modificació que impediria que els diputats que abandonen un partit o en són expulsats s’adhereixin al grup mixt. La intenció és que els trànsfugues que abandonen la seva formació no puguin continuar gaudint dels drets i els recursos que atorga formar part d’un grup parlamentari, en aquest cas del grup mixt, i que s’hagin de conformar amb la condició de diputats no adscrits.

Aquesta legislatura, fins a quatre diputats han abandonat o han estat expulsats dels seus partits. Amb les incorporacions de Montse Seijas, Chelo Huertas i Salvador Aguilera, tots provinents de Podem, i d’Álvaro Gijón, provinent del Partit Popular, el grup mixt ha passat de tenir tres diputats el 2015 a tenir-ne set ara i haver-se convertit en el segon grup de l’oposició.

Un reglament excepcional

Actualment, la cambra autonòmica funciona de manera diferent que altres parlaments o que els plens municipals, i el seu reglament és una excepció pel que fa al tractament dels diputats trànsfugues o díscols. Als ajuntaments i a la majoria de cambres legislatives de l’Estat i d’arreu, la renúncia o expulsió d’un grup fa que el representant passi a ser un regidor o diputat no adscrit. Els regidors no adscrits -i, si n’hi hagués, els diputats no adscrits- conserven només els seus drets individuals com a diputats, però no tenen els ‘privilegis’ que suposa formar part d’un grup parlamentari a l’hora d’intervenir en les comissions i en els plens o de tenir una assignació pressupostària per contractar assessors. La visibilitat que suposa poder intervenir més sovint en les sessions plenàries o en les comissions parlamentàries i l’avantatge de disposar de doblers per contractar assessors és clau en el dia a dia del Parlament i determina l’impacte polític i mediàtic de la feina que pugui fer un diputat.

A l’esborrany amb què actualment treballen els parlamentaris, s’especifica que “els diputats no adscrits tindran dret exclusivament a les percepcions econòmiques que el present reglament preveu per als diputats i diputades individualment” i que, per tant, no tindran els recursos extres que suposa estar adscrit a un grup parlamentari.

A més, els tres membres originals del grup mixt -els dos diputats de Ciutadans i la diputada de Gent per Formentera- assenyalen que el degoteig d’incorporacions els complica la tasca i fa que minvin els recursos. La diputada de Ciutadans Olga Ballester, al grup mixt des del principi de la legislatura, confia que el nou reglament de la cambra autonòmica inclogui la figura del no adscrit i que permeti que el grup mixt sigui “més estable” al llarg de tota la legislatura.

Engrandint el grup mixt amb les renúncies o expulsions d’altres grups, assegura Ballester que “es modifica allò que varen assignar les urnes”, s’augmenta la càrrega de feina dels diputats que en formen part i minva l’assignació econòmica, que en part depèn del nombre de diputats, però que també té un component fix.

Més control i més participació

El nou reglament que s’elabora i que entraria en vigor la propera legislatura, si s’aprova, tal com és pràcticament segur que passarà, incorpora altres novetats.

D’una banda, el projecte de nou reglament de la Cambra especifica que els grups hauran de dur una comptabilitat “concreta i detallada”, que, a més a més, s’haurà de fer pública anualment tant al Butlletí Oficial com a la web del Parlament. De l’altra, els diputats que formen part de la ponència afirmen que s’estudia incorporar algunes formes de participació ciutadana al ple de la cambra. Actualment, tant els consells insulars com la majoria d’ajuntaments, inclòs el de Palma, permet que algunes entitats ciutadanes es puguin expressar en les sessions plenàries.

De moment, tots els grups estan d’acord a aprovar un nou reglament aquesta legislatura, però això no vol dir que estigui tot tancat. El consens no és absolut i es plantegen dues possibles solucions: d’una banda, es podria dur al ple una versió de mínims que només inclogui els canvis sobre els quals hi ha consens. De l’altra, els grups hi podrien elevar una versió no consensuada per esmenar-la i debatre-la.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF