Cristina Gómez: “No creim que es pugui arribar als extrems d’Eivissa, però hem d’actuar ara mateix”

MaóCristina Gómez és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, tècnic superior en Administració i Finances i màster en Direcció i Gestió Pública d’Habitatge i Sòl per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Gómez és l’actual consellera d’Ocupació, Cooperació Local i Habitatge de Menorca. L’accés a un habitatge digne i la lluita contra les desigualtats socials són els principals eixos d’actuació de la portaveu de Podem a la institució.

Fins a quin punt és greu el problema de l’habitatge a Menorca?

Amb l’esclat de la crisi econòmica fa 11 anys, Menorca no va restar aliena a la situació que es patí a tot l’estat espanyol pel que fa a l’habitatge. Mantenir la llar ha estat la dificultat més important que han tingut persones i famílies. Actualment l’accés als habitatges de lloguer és segurament un dels problemes més greus a què hem de fer front.

Quan vàreu veure la necessitat d’actuar?

Just a principi de la legislatura passada. Totes les actuacions s’han dirigit o bé a garantir el dret fonamental d’accés a un habitatge digne a preu assequible o bé a crear serveis públics que permetin solucions d’emergència o d’estada temporal als col·lectius més vulnerables, com ara les persones sense llar.

Quin paper fan els fons d’inversió i el lloguer turístic?

Els fons d’inversió s’han fixat a les Illes per invertir i cercar rendiment d’hotels, però també de finques rústiques de luxe i, especialment, de blocs de pisos destinats inicialment a lloguer residencial de llarga durada i que a poc a poc eren redirigits a lloguer turístic. És prou clar que hem de preservar els nuclis tradicionals de l’illa per a la població resident i és per això que al Consell vàrem aprovar una zonificació inicial de lloguer turístic que pretén neutralitzar la incipient gentrificació turística d’alguns pobles de l’illa, pas previ a la desestructuració de barris i comunitats.

Com es pot convèncer un propietari que li resultarà més rendible un lloguer permanent que per setmanes a l’estiu?

Creim que com a comunitat hem d’entendre el context en què vivim i per això hem engegat el programa de lloguer ètic, per tal d’acompanyar els petits propietaris que estan disposats a llogar a preus raonables els seus habitatges i facilitar a altres ciutadans una llar digna.

Quins són els sectors generacionals més afectats per aquestes dificultats?

La població en risc d’exclusió socioresidencial i emergència en l’àmbit de l’habitatge va augmentar amb la crisi econòmica de la dècada passada, però encara l’arrossegam. A més, pot rebrotar perquè, a causa de les polítiques neoliberals i de contenció de despesa, no s’han pogut aplicar polítiques públiques per enfortir l’estat de benestar.

Com ha pujat el preu mitjà d’un lloguer a Maó i Ciutadella?

Hi ha una tendència a l’alça a les dues ciutats de Menorca. Les darreres dades són del 2018 amb forts increments, i durant el 2019 s’ha mantingut aquesta tendència. L’increment el 2018 respecte del 2017 va ser d’un 13% a Maó i un 10% a Ciutadella als nuclis urbans.

Els elevats preus a les ciutats empenyen els ciutadans a traslladar-se a municipis d’interior?

Sí que hi ha un gir de tendència cap a les poblacions d’interior, però tampoc tenen capacitat per absorbir ni tan sols la seva pròpia demanda i també s’hi estan disparant els preus del lloguer. Per exemple, al Castell l’augment del preu del lloguer entre el 2017 i el 2018 va ser d’un 22%.

Quines són les ajudes que proposa el Consell?

La darrera acció que hem posat en marxa és el programa pilot de lloguer ètic, que preveu el pagament d’alguns ajuts econòmics, com ara una part de l’IBI, la prima de l’assegurança, etc. També s’ha habilitat una oficina d’habitatge a través d’una entitat no lucrativa, Provivienda.

És cert que professionals de l’àmbit sanitari o educatiu tenen seriosos problemes per venir a l’illa a treballar a causa dels elevats preus de l’habitatge?

I segurament no només en aquests sectors professionals. Una part de la població que viu a Menorca durant la temporada d’estiu també troba dificultats per llogar un habitatge i ha de compartir. No creim que es pugui arribar als extrems d’Eivissa, però hem d’actuar ara mateix per revertir el problema de l’habitatge a Menorca.

El preu de l’habitatge públic està en consonància amb els ingressos dels ciutadans?

La política d’accés a l’habitatge ha de ser redistributiva i equilibradora de la societat que es gestiona. Crec que és just reconèixer que aquesta passada legislatura l’Ibavi ha entès que els lloguers han de ser socials, és a dir, de, com a màxim, el 30% de la renda familiar, i ha revertit la política de preus que efectivament, en el passat, havia produït situacions injustes.

Heu valorat adquirir promocions inacabades per construir habitatges públics de fàcil accés?

Si és a les nostres mans, ho farem, i, si no, pressionarem i ho abordarem amb altres nivells governamentals. Aquesta legislatura veurem acabar noves promocions d’habitatge públic i iniciar-ne de noves. Esperam també un impuls de l’autopromoció a través de fórmules com la cessió de sòl públic a cooperatives de cessió d’ús d’habitatge, i, per part del Consell, la creació d’un centre de baixa exigència i pisos d’estada temporal que permetin descongestionar les cases d’acollida de Maó i Ciutadella, habitualment plenes i fins i tot amb llista d’espera.