MÉS dubta entre Compromís i ERC per a les europees

PalmaEl 26 de maig del 2019 coincidiran les eleccions al Parlament Europeu amb els comicis autonòmics, insulars i municipals a les Illes Balears, i MÉS per Mallorca té un dilema: s’ha de sumar a la coalició que amb tota probabilitat formaran Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec i EH Bildu o ha d’optar per unir forces amb els valencianistes de Compromís? En aquest context, els ecosobiranistes no volen optar per no presentar-se a l’Europarlament com varen fer l’any 2014 i, de fet, ja han decidit que aquesta vegada sí que ho faran. El fet que a les eleccions europees existeixi una sola circumscripció d’àmbit estatal obliga els partits petits o d’àmbit territorial a cercar aliances per aconseguir representació a Brussel·les i Estrasburg.

Aquest dimecres, els dos coordinadors de MÉS per Mallorca, Bel Busquets i Guillem Balboa, visitaren Oriol Junqueras a la presó de Lledoners. Segons fonts ecosobiranistes, la visita no consistí només a expressar la solidaritat cap als presos polítics catalans i a tractar la coalició entre MÉS i Esquerra per a les eleccions autonòmiques, sinó que també es va parlar de la possible entesa per als comicis al Parlament Europeu.

De moment, els ecosobiranistes mantenen converses obertes amb els dos fronts i valoren què han de fer. Membres de l’executiva asseguren que la decisió no es pot torbar gaire i s’hauria de prendre abans de Nadal. La idea és que la direcció consensuï una proposta i que una assemblea pugui ratificar-la o tombar-la, però tampoc no es descarta la possibilitat d’arribar a l’assemblea sense consens i que siguin els militants qui ho decideixin.

El nivell de concreció de les propostes d’una candidatura i l’altra per sumar a MÉS per Mallorca augmenta amb les converses, i algunes fonts internes assenyalen que ja hi ha propostes concretes que estableixen les condicions de la coalició i els beneficis que obtindria MÉS si s’hi sumàs en termes econòmics o de representació.

La gran família d’Els Verds-ALE

De tota manera, l’executiva de la formació tot just ha encetat el debat. Els sectors provinents d’IniciativaVerds, un dels partits que formen part de MÉS, aposten més clarament per l’aliança amb Compromís, mentre que els membres del PSM i els independents que no provenen ni d’un partit ni de l’altre dubten sobre què cal fer i tenen un ventall d’opinions més variat. En el si de MÉS, hi ha simpaties per bàsicament dos grans partits paneuropeus, amb què la formació manté contacte. El sector d’IniciativaVerds es relaciona sobretot amb el partit ecologista d’Els Verds, i el del PSM, amb els sobiranistes de l’Aliança Lliure Europea (ALE). Aquests dos europartits són completament independents, però formen part del mateix grup parlamentari.

MÉS per Mallorca sempre ha defensat la creació “d’una gran candidatura de l’espai d’Els Verds-ALE” a l’Estat amb tots els partits sobiranistes i ecologistes, però al final hi sol haver diferents candidatures d’aquesta sensibilitat.

Esquerra Republicana és membre de l’ALE, igual que els seus aliats del BNG i Eusko Alkartasuna, un dels partits de la coalició EH Bildu. Compromís, en canvi, té una situació molt semblant a MÉS i manté contactes tant amb Els Verds (a través d’Iniciativa, el partit de Mònica Oltra, i d’Els Verds) i amb l’ALE (a través del Bloc, el partit majoritari de Compromís). Per alguns membres de MÉS, la coalició amb els valencianistes és la millor manera de “respectar la pluralitat interna” dels ecosobiranistes mallorquins, mentre que d’altres prioritzen tancar un bon acord avantatjós per a la formació amb qualsevol de les dues opcions i d’altres, donar suport a la causa que abandera Junqueras des de la presó.

Tota aquesta complexitat d’aliances i simpaties fa que, en general, l’opció d’anar amb Compromís es vegi com la menys conflictiva, però no acaba de ser coherent amb el fet d’haver format una coalició amb Esquerra per a les autonòmiques i amb la possibilitat que MÉS per Menorca opti també per sumar-se a la llista de Junqueras. En tot cas, les fonts internes apunten que les dues formacions ecosobiranistes tenen autonomia per decidir les seves aliances en l’àmbit estatal i europeu. Quant a la coalició amb Esquerra, MÉS per Mallorca destaca que es tracta, de moment, d’una entesa puntual per a les autonòmiques i que no hi ha cap obligació que s’estengui a les europees, ni tan sols quan es dona la circumstància que es convoquen el mateix dia.

El fet que MÉS pugui compartir candidatura amb l’esquerra abertzale basca hereva de la dissolta Batasuna en una candidatura liderada per un exvicepresident independentista empresonat genera certa preocupació interna. Alguns dirigents creuen que això pot espantar part dels votants i veuen el moviment com a “arriscat” perquè podria alimentar el relat de l’oposició que els demonitza com a independentistes radicals. Alhora, això constrasta amb l’entusiasme que genera en els sectors més durs de la militància de la formació la possibilitat de formar una llista amb presos catalans i la majoria dels partits sobiranistes més importants de l’Estat.

Una lectura ambigua

Opti per qui opti formalment MÉS per Mallorca, els electors podran votar qualsevol candidatura que es presenti arreu de l’Estat. És possible que els votants de MÉS (que es podran comptar, perquè els hauran votat a les eleccions autonòmiques) optin majoritàriament per una opció diferent de la que triï el partit. Fonts del sector d’Iniciativa asseguren que no estan preocupats per la lectura que es podria fer dels vots a la llista de Junqueras a Mallorca en cas que MÉS acabi optant per Compromís, perquè el focus d’atenció se centrarà en les autonòmiques i perquè “les mirades es dirigiran cap als resultats de les autonòmiques, no de les europees”.

Els valencians es poden jugar un eurodiputat amb l’acord

Esquerra Republicana de Catalunya va obtenir dos eurodiputats a les darreres eleccions, als quals caldria sumar-ne un altre que va aconseguir la coalició entre el BNG i Bildu. Compromís, amb un pacte amb Equo que no reeditarà, en va obtenir un. Així doncs, tot i que els vots de les Balears són percentualment pocs al conjunt de l’Estat, qui té més interès a aconseguir-los per assegurar-se la difícil representació a Brussel·les en termes estrictament electorals i aritmètics és Compromís, sobretot tenint en compte que el repartiment dels escons britànics beneficia l’estat espanyol i que serà més fàcil obtenir representació.

Amb dades de les eleccions del 2014, la llista de Compromís va obtenir menys d’1% del total de suports a Mallorca, uns 2.300 vots. La base electoral de MÉS que es mobilitzà en aquells comicis optà per donar suport a ERC, més de 22.000 vots. Amb aquestes dades i de manera molt aproximada, tenim que si els mallorquins fossin capaços de mobilitzar la major part del seu electorat cap a l’opció valencianista, Compromís guanyaria més d’un 7% de nous suports i l’obtenció d’un eurodiputat podria dependre d’aquest pacte clau.

Aquesta situació col·loca MÉS en una posició d’avantatge a l’hora d’exigir contrapartides a Compromís. Tot i que no ha transcendit el sentit de les converses, les línies mestres de les negociacions tracten dues qüestions: representació i doblers.

Els eurodiputats són elegits per un període de 5 anys i és habitual que, si les coalicions tenen pocs representants, reparteixin aquest temps entre els diferents membres. A més, els europarlamentaris tenen dret a una sèrie d’assessors, que serien una manera de donar a MÉS representants de rang inferior al d’eurodiputat amb veu directa a l’oficina de la possible coalició a Brussel·les.

Una altra alternativa seria que Compromís oferís una compensació econòmica a MÉS, que hauria de ser una part dels enormes ingressos que obtenen els partits quan aconsegueixen representació a la Unió Europea. Dietes a part, els eurodiputats cobren 6.200 euros nets al mes. A aquesta quantitat, una part de la qual es pot donar a la formació o a la coalició, cal sumar-hi la dotació de 21.209 euros que els membres del Parlament tenen dret a destinar a contractar assessors i estudis a empreses o entitats externes. Tot i que només s’oferís una part d’aquest total, la quantitat de recursos que podria obtenir MÉS per Mallorca en cas que la hipotètica coalició amb Compromís tingués èxit seria més que significativa.

Moltes boques per alimentar

En el cas de la coalició comandada per Junqueras, la situació seria més complicada. Aquesta entesa aspira a aconseguir uns tres diputats, però està sustentada per partits més grans. Això fa que, tot i disposar de més recursos i de més capacitat de representació i influència, s’hagin de repartir entre més membres, tots molt més grans en militants, pressupost i nombre de vots que MÉS.

També cal tenir en compte que la major part de la base electoral de MÉS per Mallorca ja va votar la candidatura encapçalada per ERC a les darreres eleccions europees, més de 22.000 paperetes. A més, si MÉS signa finalment una entesa amb Compromís, és probable que alguns votants de la formació continuïn optant per ERC.