Publicitat
Publicitat

L’Estat es cobra la primera peça important contra l’1-O

La Guàrdia Civil intervé les notificacions als membres de les meses electorals però el Govern assegura que això no altera els seus plans per al referèndum

En l’última setmana la Guàrdia Civil ha requisat més d’un milió de cartells, fullets i díptics de l’1-O, però fins ahir l’acció policial no havia aconseguit preocupar seriosament el Govern. A les seus d’Unipost de Terrassa i Manresa, els agents van trobar notificacions per a les persones que han de formar part de les meses electorals. En concret, 45.000 sobres (el 80% dels que s’havien d’enviar), la primera confiscació de material realment sensible per l’1-O: el sorteig aleatori de les meses és una de les qüestions clau per aportar-li “neutralitat”. El Govern afirma que aquesta confiscació no afecta els plans per a l’1-O, tot i que fonts de l’executiu admeten preocupació. Ara per ara, la primera opció continua sent la de comunicar les notificacions individualment a cadascun dels 55.000 membres seleccionats per a les meses, tot i que podrien no rebre la carta a la bústia de casa, com és habitual en qualsevol procés electoral.

La Generalitat ha previst diversos escenaris per superar l’acció de la Guàrdia Civil, tenint en compte que també s’ha compromès a enviar a cada ciutadà la targeta censal amb informació detallada dels punts de votació. El que s’ha fet evident els últims dies són els problemes de l’executiu per complir amb el calendari que s’havia autofixat. El 15 de setembre era la data límit per notificar els membres de les meses, però el sorteig ja es va haver d’ajornar per les negociacions obertes amb diversos ajuntaments per definir la llista definitiva de col·legis electorals. A més, l’acció repressiva de l’Estat obliga la Generalitat a tenir a punt el pla B i, en algunes ocasions, el C per garantir que l’1-O s’assembla al màxim possible a qualsevol altre procés electoral. “La situació canvia cada dia”, reconeixen fonts de l’executiu català.

Ordre judicial a posteriori

La Guàrdia Civil va arribar de matinada a diverses seus d’Unipost a Catalunya. A la central, situada a l’Hospitalet de Llobregat, els agents van sortir amb les mans buides, però a Terrassa va ser diferent. Aviat van comprovar que havien interceptat el que buscaven. Fonts de l’empresa van explicar que l’entrada de la Guàrdia Civil es va fer sense ordre judicial i que els agents es van dedicar a custodiar el material de la Generalitat sense obrir-lo. Algunes fonts explicaven que els policies miraven les cartes a contrallum per intentar determinar en quines s’amagava la informació censal. L’ordre que la fiscalia ha traslladat a tots els cossos policials legitima la Guàrdia Civil a accedir a les empreses si considera que hi ha indicis que s’està col·laborant amb l’1-O. Però la policia no té potestat per vulnerar, sense l’autorització d’un jutge, un dret fonamental com el de la intimitat personal, que protegeix el secret postal. Per això els agents no van poder emportar-se les cartes fins a la tarda, quan el jutjat d’instrucció número 3 de Terrassa els va autoritzar a intervenir-les totes i a obrir-ne una en dependències judicials. El jutge va considerar que la localització d’“abundant quantitat de sobres amb el logotip de la Generalitat” i la vinculació d’Unipost amb la consulta del 9-N -era l’escollida per enviar les targetes censals, tot i que finalment no va caldre que ho fes- eren indicis suficients per l’obertura de la correspondència.

El secretari judicial, però, va tenir certes complicacions per arribar a Unipost. Gairebé tres-centes persones, moltes de les quals es van manifestar des del matí contra l’acció de la Guàrdia Civil, van bloquejar pacíficament els dos accessos a l’empresa. Després de dues hores d’espera, els Mossos van encarregar-se de retirar un a un els manifestants, asseguts a terra en senyal de protesta. També van haver de custodiar entre empentes la sortida del material intervingut, que la Guàrdia Civil es va endur cap a dependències judicials després de catorze hores a Unipost. Aquest vespre els manifestants tornaran a reunir-se per fer una “encartellada massiva” a Terrassa. L’acció, en protesta per les confiscacions de material de l’1-O, s’ha desenvolupat en diversos llocs. Ahir l’ANC en pretenia fer una a Reus, però la policia nacional va acabar requisant tot el material.

Unipost se suma, doncs, a la llista de les empreses que han rebut la visita de la Guàrdia Civil des que el 8 de setembre va entrar a la impremta Indugraf Offset, de Constantí (Tarragonès), a la recerca de les paperetes electorals. En suspensió de pagaments des del juliol, Unipost és l’empresa que gestiona la correspondència del Govern i, juntament amb Correus, l’única que es dedica als enviaments postals a l’Estat.

El Govern manté en secret com pensa respondre a aquest imprevist i, ahir, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència, Jordi Turull, es van limitar a insistir que els catalans podran votar l’1-O. “A cada actuació repressiva, una solució”, van expressar un rere l’altre. Ara, Junqueras ha de batallar, a més, amb un altre problema important. Les finances de la Generalitat ja estan intervingudes, segons informa Hisenda, malgrat que el vicepresident va considerar ahir que el recurs que la Generalitat ha presentat al Tribunal Suprem comporta la suspensió automàtica de la intervenció. Junqueras va garantir que el Govern es farà càrrec de tots els pagaments pendents, incloses les nòmines, i va anunciar que requeririen als bancs “per via administrativa i notarial” que no els impedeixin accedir als seus comptes.

La resistència del sobiranisme

Les accions contra el referèndum van començar de matinada a Unipost, però ahir era el dia assenyalat perquè compareguessin davant dels fiscals els alcaldes que cediran espais municipals per a l’1-O. El primer a fer-ho va ser l’alcalde de Mollerussa i diputat de JxSí, Marc Solsona. Tant ell com els alcaldes d’Oliana, Miquel Sala, i del Pont de Suert, José Antonio Troguet, es van negar a declarar davant del fiscal. Una situació que tot apunta que es repetirà avui. Disset alcaldes més haurien de comparèixer, tot i que alguns, com el de Sabadell, Matias Serracant, ja han dit que només ho faran si la policia els hi obliga.

L’Estat ha decidit apuntar en tots els fronts per impedir l’1-O. El recurs al TC de la llei del referèndum només va ser el primer pas d’una estratègia que està apuntant als membres del Govern i de la mesa del Parlament, a alcaldes, a empreses i, fins i tot, a ciutadans particulars que volen col·laborar amb la consulta. Ahir, aquesta estratègia jurídica i policial no va aconseguir l’aval del Congrés de Diputats. La cambra baixa va votar en contra d’una proposta presentada per Cs, que només va comptar amb el vot còmplice del PP. El PSOE, Units Podem, PDECat, ERC i la resta de forces parlamentàries van votar-hi en contra. “Si volem resoldre la crisi territorial no podem buscar guanyadors i perdedors. Això ens condueix al fracàs”, va manifestar la portaveu socialista, Meritxell Batet.

El joc del gat i la rata continua. L’Estat s’ha cobrat la seva primera peça important -les notificacions als membres de les meses- i vol anul·lar l’acció financera de la Generalitat, però encara no ha localitzat les urnes, no ha impedit que els alts càrrecs de l’executiu continuïn coordinant la consulta i no ha aturat la col·laboració dels voluntaris. El Govern insisteix que l’1 d’octubre hi haurà 6.300 urnes situades als més de 2.000 col·legis electorals que el mateix Carles Puigdemont va anunciar que s’obririen.

La veu del poble

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF