JxCat passa a l’atac i acusa ERC de no voler investir Puigdemont

Els republicans defugen la confrontació amb els seus socis de Govern pel vot independentista

Entre un milió i mig (baròmetre del CEO) i dos milions de catalans (macroenquesta del CIS) no tenien decidit el seu vot abans del tret de sortida de la campanya electoral. Els indecisos seran, un cop més, decisius per decantar les majories que sortiran de les urnes el 28 d’abril. I avui, a Catalunya, el principal dubte està entre ERC i JxCat. El CEO diu que hi ha 150.000 vots en disputa i el CIS apuja la xifra fins a gairebé els 320.000. Per intentar retallar les distàncies que indiquen les enquestes, aquest dimarts JxCat va passar a l’atac acusant els republicans d’aliar-se amb Pedro Sánchez i, en canvi, no voler investir l’expresident Carles Puigdemont al Parlament. Una estratègia que ara per ara defugen els republicans: han optat per ignorar JxCat en la confrontació pel vot independentista.

El primer a obrir foc des de les Terres de l’Ebre va ser Ferran Bel, número dos de Josep Rull a la circumscripció de Tarragona. “Tenen tanta pressa per fer president Pedro Sánchez gratuïtament, i els ha costat tant fer president Carles Puigdemont que hi han renunciat. Molta confiança no es mereixen”, va dir el fins ara diputat del PDECat al Congrés sobre ERC. I va seguir el conseller Damià Calvet, afirmant que els republicans han donat un “xec en blanc abans d’hora” al PSOE. No va ser l’únic. També l’expresident Artur Mas, el primer que en campanya electoral va disparar contra ERC per haver rebutjat la llista unitària, va afirmar que els d’Oriol Junqueras “pensaven més en el partit que en el país”, i la número dos de la candidatura, Laura Borràs, va dir que l’“horroritza haver de fer triar als votants de l’1-O entre sigles i presos”. Qui es va estalviar les crítiques a ERC va ser l’excap de l’executiu, exiliat a Waterloo. En una connexió en directe des de Bèlgica, Puigdemont va centrar la intervenció en els socialistes, que es podrien situar com a primera força. “El vot al PSC anirà contra Catalunya”, va dir.

Si bé JxCat ha optat per burxar ERC, els republicans han optat pel contrari: obviar els socis de Govern per erigir-se com a “vot útil” de l’independentisme. “Li desitgem tota la sort del món i respectem l’espai convergent”, respon Gabriel Rufián sempre que se li demana que valori alguna qüestió plantejada pels candidats de JxCat. Identificar ERC com l’opció necessària per a l’independentisme passa –opinen els republicans– per confrontar directament amb l’altre partit que puja a les enquestes, el PSC, sabent a més que el PSOE és qui més opcions té de seguir a la Moncloa. El número 2 d’ERC, a més d’obviar qualsevol tipus de comentari que pugui arribar de JxCat, sempre aprofita per incloure la referència a Convergència, per posar de manifest el lligam entre les dues formacions. Fins ara ningú ha sortit del guió, malgrat que no han faltat les temptacions a ERC. I no només en forma de dards dialèctics als mítings. El que més els va obligar a contenir-se va ser el fitxatge de Toni Comín per la llista a les europees de Carles Puigdemont, anunciat només uns dies abans de l’inici de campanya. “És una decisió personal, li desitgem sort perquè la seva sort és la que tindrem com a país”, va expressar la portaveu, Marta Vilalta, en una versió encara no definitiva del “Li desitgem tota la sort del món i respectem l’espai convergent” pel qual han acabat apostant, tot i el malestar intern.

La diferència amb el 21-D


Per retallar distàncies amb ERC, JxCat s’ha erigit aquesta campanya com la llista “que més ha treballat per la unitat independentista”, un esforç que demanen als electors que “premiïn” el 28 d’abril. La crítica a ERC l’havia capitanejat fins ara Jordi Sànchez, que ja va pressionar els republicans l’any 2015 perquè formessin Junts pel Sí, aleshores com a president de l’ANC. En una entrevista a l’ARA, va qüestionar la política d’aliances d’Esquerra: “És difícil entendre que algú vulgui una aliança amb Bildu i no amb el seu soci de govern”. JxCat no només recorre a la crida a la unitat en el missatge, sinó també en la iconografia de la campanya. En el tret de sortida que van fer a Barcelona van exhibir imatges d’Oriol Junqueras i Raül Romeva juntament amb la resta de presos de JxCat i exiliats. ERC també fa servir imatges dels polítics processats al Suprem en els vídeos, però no dels exiliats, la cara més visible dels quals és Puigdemont.

L’estratègia d’ERC és, si fa no fa, la mateixa que va seguir en les campanyes de les generals del 2015 i el 2016, però diferent de la de les catalanes del 21-D. Aleshores també van evitar el xoc directe amb Puigdemont, però a mesura que avançava la campanya no es van mossegar la llengua per qüestionar la versió que l’expresident tornaria a Catalunya després de les eleccions. El primer que ho va verbalitzar va ser l’exconseller Carles Mundó i, tot i que mirant-ho amb perspectiva consideren que tenien raó, fonts del partit també opinen que no va ser una estratègia del tot encertada.

Aleshores JxCat no va parar de créixer en les enquestes fins a fer el 'sorpasso' a ERC el 21-D. Ara, la demoscòpia també situa l’espai postconvergent en una situació compromesa i, segons els sondejos, un de cada quatre votants que va tenir el 2016 optaria aquest cop per ERC. JxCat, però, recorda la remuntada del 21-D. Ho van fer amb una estratègia inversa a la d’ara: en aquella cita electoral van ser ells els que van ignorar els republicans, apostant pel retorn del president com a únic missatge de campanya. ¿Ignorar el rival o entrar-hi en pugna directa? L’estratègia més encertada tindrà premi el 28 d’abril.

Aquest dilluns al vespre, la candidata del PP a Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, disseccionava amb deteniment els efectes negatius del Procés en un col·loqui amb l’ex secretari general de CCOO José María Fidalgo a l’Hospitalet de Llobregat. Entre les poques dades que la candidata popular va utilitzar hi ha la controvertida xifra de les empreses que van marxar de Catalunya durant la tardor del 2017. Álvarez de Toledo va parlar d’unes “5.000 que se’n van anar en un mes”. La dada és doblement errònia. D’entrada, no hi ha una xifra exacta que quantifiqui les empreses que van marxar de Catalunya durant l’últim trimestre del 2017. Ara bé, el Col·legi de Registradors de la Propietat no ha donat mai de manera oficial la xifra de 5.000 empreses que va fer servir Álvarez de Toledo, però que també ha utilitzat la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, en altres ocasions. Fonts d’aquest organisme afirmen que van comptabilitzar 4.422 empreses que van abandonar el territori català de l’octubre del 2017 fins al juny del 2018. Per tant, tampoc és certa la referència temporal que va fer servir la candidata popular –va parlar d’un mes, mentre que el Col·legi dona dades referents a nou mesos–. Però aquesta no és l’única xifra que s’ha fet pública, ja que la Generalitat també n’ha donat una altra de ben diferent. Segons el departament d’Empresa i Coneixement, de l’octubre del 2017 a l’octubre del 2018 van marxar de Catalunya 3.700 empreses.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF