Els ajuntaments posen en qüestió els reconeixements a Joan Carles I

Diversos municipis retiren medalles al rei emèrit i debaten sobre el nomenclàtor dels carrers

La fugida de Joan Carles I d'Espanya ha avivat la discussió sobre la monarquia. Aquest divendres hi haurà un ple al Parlament per debatre l'operació de la casa reial, mentre que el president del grup d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, pressiona perquè el rei Felip VI comparegui a la cambra juntament amb la vicepresidenta Carmen Calvo. També en nombrosos ajuntaments s'han reactivat les iniciatives per qüestionar la Corona i retirar els homenatges que molts municipis havien fet al monarca.

A Barcelona, per exemple, els presidents dels grups municipals de JxCat i ERC, Ernest Maragall i Elsa Artadi, han registrat aquest dijous una petició conjunta per celebrar un ple extraordinari per debatre "sobre els escàndols de la monarquia espanyola i la fugida del rei Joan Carles I". Proposen la retirada de tots els honors de la ciutat al rei emèrit i la reprovació del govern de Pedro Sánchez per "col·laborar en la fugida". Altres ajuntaments catalans ja han optat per retirar la medalla al rei emèrit: el de Figueres ho va aprovar dilluns mateix, i els alcaldes de Tarragona i Tortosa han anunciat que portaran la qüestió al pròxim ple. En paral·lel, ERC ha demanant a l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marin, que faci el mateix en aquesta ciutat. 

El debat sobre la guia de carrers

En paral·lel, en els últims dies diversos consistoris arreu de l'Estat tornen a debatre retirar el nom del rei emèrit de la guia de carrers. Ja han obert camí alguns municipis com el de Gijón (Astúries). L'alcaldessa socialista Ana González ha decidit canviar el nom de l'avinguda de Joan Carles I, escoltant, segons va dir, les peticions dels veïns. Així, González va desmarcar-se de la línia que el PSOE ha mantingut a la Moncloa, de "respecte" a la decisió del rei emèrit. No ha sigut l'única: la vicealcaldessa de València, la socialista Sandra Gómez, va considerar que els esdeveniments requereixen obrir un debat sobre la institució de la monarquia. 

En canvi, a Vitòria el canvi de plaques es va avançar a la marxa de l'emèrit. El 27 de juliol es va canviar el nom de l'avinguda de Joan Carles I per "avinguda 8 de Març", el Dia Internacional de les Dones. L'alcalde del PNB, Gorka Urtaran, ja havia anunciat que ho faria durant la pandèmia, quan Felip VI va renunciar a l'herència del seu pare i li va retirar l'assignació, després que es revelessin les presumptes irregularitats del monarca. 

En les pròximes setmanes també es poden afegir altres localitats a la iniciativa. Unides Podem ha anunciat avui que proposarà en la pròxima sessió plenària de Badajoz (Extremadura) que es retorni l'avinguda Joan Carles I al seu nom original, carrer Major. S'han fet peticions similars a Saragossa (Aragó), Múrcia, Ponferrada (Castella i Lleó), Torrelavega (Cantàbria), Santiago de Compostel·la i Vigo (Galícia), Logronyo (la Rioja) i Palma (Balears). En aquesta última ciutat, ja és la segona vegada. El mes passat Més ja havia demanat canviar el nom de la plaça Joan Carles I per les sospites de corrupció. 

Les sol·licituds s'han fet des de diverses formacions polítiques, però bona part provenen dels partits sota el paraigua d'Unides Podem al Congrés, que també han demanat a tots els ajuntaments d'Astúries i els de la província de Segòvia (Castella i Lleó) que es moguin per retirar tant els reconeixements a Joan Carles I com el seu nom del llistat de carrers. 

Malgrat que a la ciutat de Madrid no es planteja cap iniciativa similar, el debat sí que està obert a Móstoles, segon municipi de la comunitat pel que fa a habitants. Una assemblea d'estudiants de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid va iniciar una recollida de signes perquè es canviés el nom del centre, que va sumar 22.000 suports, tot i que la universitat ara per ara no s'ho planteja, com va informar l'agència Efe. Més Madrid ha anunciat que insistirà en la demanda dels estudiants i també sol·licitarà que l'hospital de la ciutat deixi de dir-se així.

637 vies públiques denominades Joan Carles I

A Espanya hi ha almenys 637 carrers, places o avingudes nomenades en honor al rei emèrit, segons un llistat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que el govern espanyol va fer públic ahir en resposta a una petició del senador de Compromís Carles Mulet. Badajoz és la província on n'hi ha més (50), seguida de Toledo (47), Alacant i Múrcia (45). En aquest municipi és on es troba la localitat amb més vies públiques en homenatge al monarca: Llorca, que en té vuit.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF