Iceta, després de recórrer al TC: "El sectarisme s'ha imposat sobre la legalitat i el sentit comú"

Admet el "fre" al diàleg però es referma en la intenció de "bastir ponts" entre Catalunya i Espanya

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha comparegut aquest migdia poc després que el Parlament frustrés la seva intenció de presidir el Senat tombant la seva designació com a senador autonòmic. El líder socialista ha llegit una declaració escrita per afirmar que, com va passar els dies 6 i 7 de setembre del 2017, "el sectarisme s'ha imposat sobre la legalitat i el sentit comú", i ha anunciat que ja ha enviat un recurs al Tribunal Constitucional contra el bloqueig dels partits independentistes, que considera que han vulnerat "el dret a la participació política" del PSC i han deixat sense representació els més de 600.000 votants que li van donar suport a les eleccions catalanes del 21-D.

Deixant clar que el seu partit no plantejarà cap altre candidat a senador autonòmic fins que es resolgui el recurs, ha advertit que el veto a la seva designació pot "dificultar les relacions entre els grups polítics" –en referència als tractes amb els independentistes– i enrarir l'inici de la legislatura a l'Estat. ¿Suposa un fre al diàleg entre els governs espanyol i català?, li han preguntat. "Sens dubte", ha respost, tot i que en la seva intervenció ha volgut llançar un missatge en positiu a favor de l'entesa: "A diferència de Quim Torra, jo no vull acabar amb ningú".

El Parlament rebutja la designació d'Iceta i impedeix que pugui presidir el Senat

Deixant clar que no hi entén de "ressentiments i prejudicis", ha assegurat aquest dijous que, malgrat l'actitud "bel·ligerant i hostil" de JxCat i ERC, es referma "més que mai" en l'objectiu de "fer possible la convivència a Catalunya i bastir ponts entre Catalunya i Espanya". "El socialisme català està decidit a participar activament en la nova etapa després de les eleccions generals", ha dit, i ha garantit que el PSC s'esforçarà per complir amb el mandat de "moderació" de les urnes. Iceta ha dit que al Senat pretenia "trenar consensos", intentar impulsar la reforma del Senat, que implicaria una reforma constitucional, i "contribuir a la recerca de solucions dialogades en el marc de la llei". "Però no ha sigut possible", ha dit.

El recurs dels socialistes al TC, de 14 pàgines, demana que s'acordi la "suspensió" de l'acord de la mesa pel qual s'ha decidit –en contra del criteri del PSC– que la votació al ple es fes de manera electrònica i no amb paperetes, cosa que hauria impedit que es pogués votar en contra d'Iceta. El text també sol·licita "qualsevol altra mesura cautelar" que el tribunal estimi "pertinent" i que decideixi "amb urgència excepcional". La portaveu del partit al Parlament, Eva Granados, recordava a primera hora del matí que hi ha dos precedents (1989 i 1992) en què la designació de senadors al Parlament es va fer amb paperetes; és a dir, escrivint el nom del candidat per donar-li suport o deixant l'espai en blanc –escriure qualsevol altre cosa anul·laria el vot–. "El sistema de votació és accessori, però també instrumental", expliquen fonts socialistes, que precisen que el que denuncien al TC és el fet que no s'estigui respectant la proporcionalitat en la tria de senadors autonòmics i que, 'de facto', s'estigui privant el PSC de tenir el que li correspon.

Al marge de la resposta de l'alt tribunal, Iceta ha donat per pràcticament tancat el seu salt al Senat, però ha afirmat que així com aquest dimecres "s'ha intentat tancar una porta [...], demà se n'obriran d'altres de bat a bat". "L'aire fresc i nou d'una nova manera de fer política a Catalunya arribarà ben aviat", ha dit. Quan li han preguntat si amb aquesta afirmació estava reclamant eleccions, tal com els socialistes ja van plantejar amb una moció recent, s'ha limitat a dir que ara "no tenim govern" o, almenys, un govern que "mereixi aquest nom". "Cec que Catalunya necessita un govern que sàpiga on va" i que garanteixi "estabilitat, certesa i bona gestió". Deixant clar que el seu objectiu continua sent convertir-se en president de la Generalitat, també ha allunyat la possibilitat d'acabar sent ministre del govern espanyol.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF