La Guàrdia Civil eleva la malversació de l'1-O fins a 1,9 milions d'euros

Així ho recull en un últim informe lliurat al Suprem, on acusa ara JxSí d'utilitzar subvencions

La Guàrdia Civil sospita que s'haurien pogut utilitzar diners de les subvencions concedides al grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí) per sufragar despeses de promoció del referèndum de l'1 d'octubre. Així ho recull en un últim informe lliurat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena després que s'hagi aixecat el secret de sumari sobre la peça relativa a la malversació de fons públics per a l'organització de l'1-O. Els investigadors sustenten aquesta tesi per un pagament de 17.690 euros per la cessió del Teatre Nacional de Catalunya, signat per Jordi Turull —empresonat el 23 de març—, en qualitat de president del grup, per un acte celebrat el 4 de juliol.

Aquest acte, segons la Guàrdia Civil, tenia com a objectiu difondre i encoratjar la participació ciutadana i sobretot el vot del sí al referèndum. "L'organització de l'acte celebrat al TNC va ser gestionat i abonat per Junts pel Sí, per la qual cosa aquest grup parlamentari ha pogut emprar diners procedents de subvencions públiques per fer front al pagament de la presentació del referèndum", sosté el document. Segons explica la Guàrdia Civil, JxSí ha de retre comptes anualment, a la taula parlamentària, de la comptabilitat relacionada amb les subvencions que percep, per la qual cosa la taula "ha de tenir coneixement del destí de les subvencions públiques rebudes pel grup parlamentari" i saber "si s'han emprat per cobrir les despeses d'actes relacionats amb el referèndum, com el celebrat al Teatre Nacional de Catalunya".

El document també presenta noves línies d'investigació sobre la malversació, com els possibles pagaments amb fons públics d'uns informes, fets pel jurista Carles Viver Pi-Sunyer o el seu entorn, relacionats amb la preparació de referèndum i de les despeses per al condicionament d'un 'call center' on es pretenia "gestionar i centralitzar les dades del referèndum, així com del material, principalment informàtic, per a aquest esdeveniment". Pel material informàtic, la Guàrdia Civil fixa per ara una despesa de 40.227 euros, i per la compra de paperetes l'augmenta a 152.578 euros.

Aquesta filtració té lloc després de la polèmica desfermada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que va afirmar dilluns en una entrevista a 'El Mundo' no tenir constància de l'ús de diners públics per a l'1-O. Els investigadors haurien trobat noves partides de fons de la Generalitat utilitzades per a l'organització del referèndum i incrementa els diners que presumptament s'han malversat, d'1,6 milions d'euros a 1,9 milions d'euros. Llarena ja tenia acreditades amb anterioritat altres despeses com la dels 502.000 euros en campanyes de publicitat a favor del referèndum, tot i que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional i prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més, van constatar l'ús de 980.000 euros per al pagament a l'empresa Unipost per a la distribució de sobres. Aquesta quantitat hauria sortit dels departaments de Cultura, Vicepresidència, Salut, Treball i Afers Socials, i de Presidència.

En aquest nou informe, datat el 28 de març, la Guàrdia Civil sospita que la Generalitat, mitjançant la secretaria de difusió del departament de Presidència, va utilitzar Òmnium Cultural com a societat interposada "per fer tasques relacionades amb la sol·licitud a empreses d'arts gràfiques i distribució de cartells propagandístics en els quals s'induïa la població a votar a l'il·legal referèndum de l'1-O". "L'elaboració i difusió d'aquests cartells amb el logotip de la Generalitat les va gestionar Òmnium per amagar que no era la mateixa Generalitat la que sufragava les despeses d'aquests cartells. La valoració d'aquests cartells, que va encarregar Òmnium (impressió i repartiment), va ser de 61.879 euros ", recull el document. Un altre de les despeses que fixa són els de la Conselleria de Relacions Internacionals que dirigia Raül Romeva —en presó incondicional des de la notificació de la interlocutòria de processament—, des de la qual es van utilitzar de manera irregular 217.656.22 euros per diverses despeses, entre les quals les del pagament d'observadors internacionals.

Paperetes vingudes de França

La Guàrdia Civil ha acreditat en un dels seus informes una nova partida de més de 60.000 euros de paperetes i sobres intervinguts a Igualada (Barcelona) el 20 de setembre en un camió de marca Iveco que transportava el material del referèndum de l'1 d'octubre des de l'empresa Ghesquieres Zi Li Hellu, amb domicili al número 2 del carrer Paul Langevin, a Lezennes (França).

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF