S’aprova el projecte de llei de canvi climàtic amb petits retocs
El text adapta els objectius de París a les Illes Balears i preveu que el model energètic sigui 100% renovable el 2050
PalmaEl Consell de Govern d’ahir va aprovar el projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, que inclou algunes modificacions menors respecte de l’avantprojecte que va ser sotmès a exposició pública. El text iniciarà ara el tràmit parlamentari i hauria de ser aprovat durant el curs que s’encetarà el setembre.
Com a novetats principals, el projecte de llei allarga el termini per substituir el parc de cotxes de lloguer per vehicles elèctrics. D’acord amb el text nou, el 2020 hi haurà d’haver un 2% de cotxes d’emissions zero en lloc del 10% previst, tot i que aquesta xifra s’haurà d’anar incrementant progressivament fins a arribar al 100% el 2035.
També s’han modificat els criteris d’instal·lació de plaques fotovoltaiques als sostres dels aparcaments. Les hauran d’incorporar totes les noves infraestructures de més de 1.000 m2 i també totes les existents a partir de 1.500 m2.
Balears, en el camí de París
Segons va destacar el conseller de Territori, Marc Pons, es tracta d’un projecte de llei amb un contingut capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic i fixa el camí per fer efectiva la transició cap a les energies netes. “És una llei pionera en l’àmbit estatal i també europeu, que situa les Illes Balears a l’avantguarda, amb mesures valentes per fer possible un canvi de model amb l’horitzó d’unes illes 100% netes el 2050”, ha assegurat.
La llei, segons el conseller, recull “l’esperit” de l’Acord de París, un pacte signat el 2015 per 195 estats en el marc de les Nacions Unides per establir mesures que contribueixin a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de l’any 2020. “D’aquí a pocs anys veurem com els diferents estats i moltes comunitats autònomes faran normatives similars”, va assegurar Pons.
El projecte de llei de canvi climàtic fixa en el calendari, aplica i concreta en xifres els objectius pactats pels estats a París. El text estableix que un 35% de les energies que consumim el 2030 haurà de provenir de fonts renovables i que, a més, s’haurà d’haver produït un 23% d’estalvi energètic. D’acord amb els càlculs del Govern, aquestes dues mesures suposarien lareducció d’un 40% deles emissions d’aquí a poc més de deu anys. Molt més a llarg termini, el text estableix que el 100% de l’energia consumida el 2050 a les Illes haurà de ser renovable.
Manca de competències
La llei conté el full de ruta proposat pel Govern de les Illes Balears per a la transició de les centrals tèrmiques i una proposta per actuar sobre les emissions que es produeixen en els ports de l’Autoritat Portuària, de competència estatal. En aquests dos àmbits, el Govern només pot fer propostes, però no disposa de competències per fer-les efectives.
En qualsevol cas, l’Executiu balear proposa el tancament dels grups 1 i 2 de la central de carbó del Murterar (Alcúdia) l’any 2020 i el tancament dels dos grups restants, el 3 i el 4, el 2025. Mentrestant, es preveu incrementar l’ús de les centrals de Son Reus i Cas Tresorer, de cicle combinat de gas natural. La potència instal·lada garanteix el subministrament i l’ús del gas natural les fa menys contaminants.
Les centrals de Menorca i d’Eivissa es volen reconvertir perquè també funcionin amb gas, que tot i que també emet gasos d’efecte hivernacle, és menys contaminant que el carbó i el fuel. Així mateix, es vol tancar definitivament la turbinade Formentera i garantir l’abastiment d’electricitat a través de la connexió amb Eivissa.
Pel que fa als ports, el Govern vol impulsar juntament amb l’Estat la declaració de Zones de Control d’Emissions (zones ECA) per establir límits a les emissions de vaixells de gran tonatge a la mar balear, igual que passa a altres zones, com ara el mar Bàltic. A més, els ports petits, que són de competència autonòmica, hauran de fer un pla de sostenibilitat i en els més grans, de competència estatal, el Govern hi desenvoluparà aquests plans amb la col·laboració de l’Estat.
Un procés llarg
D’ençà que es presentà per primera vegada l’avantprojecte, s’ha fet un un ampli procés de participació, amb més de 2.000 veus implicades (empreses, entitats socials, associacions i particulars) per arribar a l’actual projecte de llei que, en aquesta darrera fase d’exposició pública, ha recollit al·legacions de 46 entitats i associacions, més de 340 propostes. El 68% s’hi ha incorporat totalment o parcial, i una altra part s’hi podrà sumar quan es faci el desplegament reglamentari.
