DEBAT

Fonaments teòrics per a l’aliança del sobiranisme i el feminisme

Miquel Rosselló i Antoni Trobat coordinen un llibre per a la reflexió

Era la tardor del 2016 quan les Fundacions Darder-Mascaró, vinculades a MÉS, i la Fundació Iratzar, de Sortu, el partit de l’esquerra abertzale basca, acudiren al CIEMEN (el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) per demanar a l’entitat internacionalista que organitzàs un fòrum de trobada que reunís els diversos espais i partits de l’esquerra sobiranista dels diferents pobles d’Espanya. El propòsit era debatre i reflexionar en comú.

Aquella petició va concretar-se en una sèrie de quatre trobades -dissabte que ve se’n durà a terme la cinquena a Barcelona- amb ponències i debats que ara han estat recollits al llibre Nou sobiranisme i feminismes. Identitat i democràcia al segle XXI (Lleonard Muntaner, editor), que ha estat coordinat per Miquel Rosselló i Antoni Trobat.

Tal com s’explica al pròleg coescrit pels dos coordinadors, en aquelles trobades hi varen participar “fundacions vinculades a formacions polítiques i centrals sindicals de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Aragó, Galícia i el País Basc”, més una delegació andalusa i diversos activistes i acadèmics. Els debats que tingueren i les reflexions que compartiren giraren sobretot al voltant de tres eixos, que il·lustren les principals tendències, interessos i preocupacions de l’actual esquerra sobiranista estatal: ‘Feminisme i construcció nacional’, ‘La renovació discursiva dels sobiranismes’ i ‘La lluita contra l’extrema dreta xenòfoba des dels sobiranismes d’esquerra’. Més enllà del valor de les idees i les reflexions que en sorgiren, Trobat posa èmfasi en la novetat que representa l’existència d’un punt de trobada que aglutini totes les formacions sobiranistes i d’esquerres de l’Estat, “des de la més independentista, rupturista i anticapitalista, com és la cultura política batasuna, fins a les autodeterministes a l’estil de les catalana, mallorquina i valenciana”.

Pluralitat i dues idees-força

El llibre, que tractant els temes que tracta no podria haver-se fet sense tenir en compte la paritat de gènere -hi ha el mateix nombre d’autors que d’autores-, presenta una vistosa pluralitat de participants i de perspectives. Entre els participants, hi ha la filòsofa basca Jule Goikoetxea, especialitzada en la vinculació de feminisme i reivindicació nacional; la gallega Alexandra Fernández, diputada d’En Marea al Congrés de Madrid; el valencià Jordi Sebastià, eurodiputat, que reflexiona sobre com cal combatre l’extrema dreta des de les esquerres dels països minoritzats d’Europa; la mallorquina Neus Tur Bujosa, una politòloga que ha treballat els temes dels drets sexuals i reproductius i de les violències masclistes, i l’eivissenca Neus Suñer Torres, una periodista especialitzada en gènere i política. També hi ha el professor i teòric porto-riqueny Ramon Grosfoguel, expert en teoria decolonial, el qual és -segons Antoni Trobat- “la nota estranya del llibre, perquè no pertany a cap de les nacions oprimides de l’estat espanyol, però que igualment hi participa perquè és un amic del fòrum i perquè com a internacionalista té una relació molt estreta amb el galleguisme, s’ha solidaritzat amb l’independentisme català i ha fet reflexions molt punyents sobre Podem i la bancarrota de l’esquerra espanyolista”.

Més enllà de la pluralitat ideològica i de mirades, Antoni Trobat destaca que hi ha dues idees potents que planen per tot el llibre. “La primera és que es planteja la necessitat d’articular un sobiranisme que es repensi a ell mateix i que repensi l’estratègia de les nacions oprimides. En aquest cas, cal repensar-ho en clau inclusiva i més democràtica, amb uns argumentaris que vinculin directament els aspectes socials i democràtics amb la qüestió nacional”. Una de les col·laboracions que més apunten en aquesta direcció és la de Floren Aoiz, que va ser portaveu de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna i va estar tancat a la presó entre el 1997 i el 1999. “Aoiz reivindica la sobirania nacional com a arma contra el neoliberalisme, especialment al sud d’Europa -resumeix Trobat-. Diu que hi ha una línia de continuïtat entre la rebel·lió antitroica grega dels anys 2010-2012 i la revolta catalana per l’autodeterminació. Molt de l’esperit del llibre queda plasmat aquí”.

L’altra idea-força que, segons Trobat, recorre d’una manera més o menys explícita tot el volum “és la intersecció entre la causa nacional i la causa feminista, una intersecció que vincula la lluita per la igualtat i per l’emancipació de la dona amb la lluita per l’emancipació nacional i que, alhora, entén i concep l’internacionalisme com una forma d’igualtat entre tots els pobles”.

Una important aportació illenca

Els dos primers textos del llibre són de collita estrictament mallorquina. El primer és un article col·lectiu -signat per Pilar Terrasa, Gabriel Mayol, Joan Colom, Joan Pau Jordà i Antoni Trobat- que s’ha de llegir com una anàlisi del mallorquinisme polític ara mateix. Els autors, molt crítics amb la història del mallorquinisme polític -li retreuen, entre altres coses, una mancança de referents intel·lectuals i teòrics-, participen plenament de l’esperit global del llibre i apunten que el nou sobiranisme, sense deixar de tenir com a eix central l’emancipació nacional, ha d’estar aliat amb el feminisme, ha d’estar vinculat a la lluita contra el neoliberalisme i ha de treballar a favor d’una societat multicultural. El segon text és la transcripció d’un diàleg entre Rosa Cursach, Lila Thomàs i Neus Tur, conduït per Neus Suñer Torres, que té com a títol Conversa intergeneracional entre tres dones sobiranistes i d’esquerra per a una Mallorca lliure i feminista. Tant un text com l’altre funcionen com un estat de la qüestió del mallorquinisme polític i del feminisme a Mallorca.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF