Excepcionalistes contra institucionalistes

La legislatura acabarà, quan acabi, de la mateixa manera que va començar: amb una discrepància nuclear entre els dos socis de Govern sobre el paper de les institucions. Recordem que a l’inici JxCat es va resistir al màxim a proposar un “govern efectiu”, i va allargar uns mesos els efectes del 155, amb l’argument que d’aquesta manera es posava en contradicció l’Estat. En canvi ERC defensava el contrari, formar govern el més ràpid possible perquè considerava que cada dia de 155 era lesiu per als interessos del país en el seu conjunt, i que això acabaria repercutint negativament en la percepció general de l’independentisme.

Ara el debat és el mateix. JxCat considera que s’ha d’aprofitar la inhabilitació del president Torra per mostrar al món la pitjor cara de l’Estat, al marge de quines conseqüències tingui això sobre el funcionament ordinari de les institucions d’autogovern. Des del seu punt de vista, els quatre mesos d’interinatge fins a les eleccions no són un problema, sinó una oportunitat d’or que no es pot desaprofitar. ERC, en canvi, defensa no barrejar el pla institucional amb el polític més enllà de l’imprescindible, ja que una de les coses que més preocupa a Calàbria és que una part de la societat catalana no se senti seves les institucions d’autogovern.

Posicions enquistades

És evident que dos anys i mig després les posicions continuen enquistades, i són a la base de la profunda discrepància que separa ara mateix Junts i ERC. Curiosament, ni tan sols la CUP, que sobre el paper és el partit menys institucional, segueix el dictat dels puigdemontistes, i en canvi proposa una solució, la via Venturós, que representa una sortida intermèdia tot i que en la pràctica suposa l’acatament de la legalitat per no perjudicar el funcionament de l’administració (com van fer a Berga). El PDECat, tal com va deixar clar Artur Mas a TV3, està completament en contra que Catalunya tingui ara un govern en funcions.

El resultat és que Junts es troba sol defensant aquesta estratègia que podríem definir com a excepcionalista en contraposició als institucionalistes. Es pot adduir que hi ha un interès electoral en posposar al màxim la data electoral per poder així finalitzar amb èxit la constitució del nou partit. Però el que m’interessa subratllar és que, en tot cas, és una estratègia coherent amb la que ha defensat durant tot aquest temps i que ha marcat, en les formes i en el fons, l’estil de la presidència de Quim Torra. L’excepcionalisme consisteix en aprofitar les institucions com a palanca per crear una inestabilitat que ressalti el caràcter “excepcional” del moment històric. Un dels ideòlegs d’aquest corrent és Josep Costa, que defensa que l’independentisme creix quan hi ha confrontació i es desinfla en contextos de normalitat.

En canvi, els institucionalistes creuen que aquest camí aprofundeix en la divisió en blocs perquè allunya els no independentistes de la Generalitat i, a més, no permet posar la idea de “bon govern”, bàsica per eixamplar la base, en primer terme. L’excepcionalisme també permet esquivar l’eix esquerra/dreta, mentre que tant ERC com la CUP i el PDECat reivindiquen el seu perfil ideològic. A les pròximes eleccions, doncs, no només s’estarà votant una orientació del Govern sinó, sobretot, quina de les dues estratègies s’imposa.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF