ERC i el PDECat prioritzen pel 21-D el diàleg a la unilateralitat

BarcelonaCarregar-se de raons per poder justificar la via unilateral. Amb la negativa rotunda de l’Estat a negociar res que fes olor d’independència, aquesta ha sigut l’estratègia sobre la qual ha pivotat el sobiranisme els últims anys. El xoc contra el mur constitucional que va representar la declaració d’independència del 27d’octubre ha provocat, però, un canvi forçat del full de ruta. Les negociacions entre ERC, Junts per Catalunya i la CUP continuen, però els republicans i el PDECat ja han explicat públicament que, a partir del 21-D, prioritzaran el diàleg i la negociació i aparcaran, de moment, la unilateralitat.

“Nosaltres mai hem fet clams a favor de la unilateralitat. Des del primer moment entenem que el que fem a les urnes és un contracte molt multilateral”, va subratllar ahir la número 2 d’Esquerra, Marta Rovira, en la presentació de la candidatura que ERC presenta en coalició amb la plataforma Catalunya Sí. Segons Rovira, “la bilateralitat, el diàleg i la negociació” seran les claus de la pròxima legislatura, en la qual no renunciaran als seus objectius polítics: implementar la República en funció del “mandat de les urnes”. Malgrat haver apostat pel diàleg, els republicans temps enrere havien abandonat la possibilitat d’un acord efectiu amb el govern espanyol. En la presentació del Pacte Nacional pel Referèndum -una plataforma per reclamar el referèndum pactat-, Oriol Junqueras ja deixava clara la seva opinió. En ser preguntat sobre si l’Estat acceptaria pactar un referèndum d’autodeterminació, el vicepresident responia: “L’experiència ens ensenya que no”.

La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, també es va desmarcar ahir de la unilateralitat. En una entrevista a la Cadena SER, va considerar que la del diàleg és una “bona via”. “Ens toca buscar noves formes per seguir endavant”, va dir Pascal, que va afegir que tampoc renunciaran a l’objectiu de la independència. Tot i avalar la via pactada, Pascal va considerar que el futur no passa per una reforma constitucional: “Em sembla difícil que el nostre encaix s’entengui a través de la Constitució espanyola”. Tanmateix, fonts de la candidatura de JxCat -on està integrat el PDECat- no subscrivien ahir aquestes declaracions i afirmaven que encara estan treballant en els eixos del seu programa. El que sí que han reclamat, però, tant JxCat com ERC públicament al govern espanyol és que es comprometi a acceptar els resultats de les pròximes eleccions. Ahir Rovira es mostrava convençuda que, si guanya l’independentisme, l’Estat es veurà obligat a negociar, perquè ha sigut qui ha “imposat” els comicis. “I no només implica el govern espanyol. Després del que va passar l’1 i el 3 d’octubre implica més que mai la comunitat internacional”, va afegir. Però quin incentiu tindria la Moncloa per debatre ara sobre la independència de Catalunya?

Segons fonts consultades per l’ARA, els partits consideren clau els resultats del 21-D per forçar l’Estat a negociar. El primer que s’ha d’aconseguir, expliquen, és que guanyin de manera molt majoritària les forces contràries a l’article 155 i que l’independentisme aconsegueixi, per primer cop, certificar que representa més del 50% dels vots. Aquesta és la clau, segons tots els consultats, per determinar el que vindrà després del 21 de desembre. De fet, el número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, afirmava en una carta publicada avui per l’ARA que s’havia de votar “fins a assolir el reconeixement”, i asseverava que no s’ha arribat fins a aquest punt només per alliberar els presos polítics o restituir el Govern, sinó per “exercir sense renúncia ni dilacions l’autodeterminació”.

Punts en comú?

Les tres candidatures independentistes negocien els punts en comú que podrien presentar en els seus respectius programes electorals. La CUP ja es va mostrar crítica amb la falta de suport a la via unilateral per part d’ERC i el PDECat i, davant la possibilitat que no s’arribi a un acord -fonts de les diferents formacions afirmen que s’avança a bon ritme-, ja hi ha qui no descarta que cadascú defensi el seu programa en solitari. Fonts de JxCat asseguren que ara per ara no és prioritari pactar un programa conjunt mentre es comparteixin els objectius de restituir l’autogovern, alliberar els presos polítics i la independència. “No és la nostra obsessió”, assenyalen des de la llista, i posen com a condició que el pacte programàtic es tanqui entre els tres actors independentistes: ERC, la CUP i Junts per Catalunya. Si no és així, opinen, no tindria sentit.

Mentre l’independentisme es mou i redefineix la seva estratègia, el PP segueix on era. Ahir, el secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez, va dirigir-se a ERC i a JxCat per dir-los que es vagin “oblidant” de negociar res sobre la independència o un referèndum. A parer seu, els independentistes no poden aspirar a tenir “res del que han intentat aconseguir saltant-se les lleis”. De moment, doncs, cap de les formacions aclareix l’escenari posterior al 21-D.