Sánchez no aclareix el seu rol en la marxa de Joan Carles I

El president s’excusa en la “confidencialitat” de les converses amb Felip VI i indigna Unides Podem

Feia setmanes que Pedro Sánchez advocava per prendre mesures a la casa reial que reflectissin “transparència” i “exemplaritat” per respondre al degoteig d’informacions sobre els negocis presumptament corruptes de Joan Carles I. Abandonar Espanya és una solució “adequada”, segons el seu criteri, per dos motius: no eludeix la justícia -el seu advocat va dir que està a disposició de la Fiscalia- i permet distanciar la institució -i en especial el rei actual, Felip VI- de les suposades irregularitats de l’anterior monarca. Així ho va manifestar el president espanyol ahir, un dia després de l’anunci de Joan Carles I, en una compareixença a la Moncloa en què hi havia una gran quantitat d’interrogants sobre la taula. ¿Va col·laborar personalment, juntament amb la vicepresidenta, Carmen Calvo, en l’operació? On s’ha traslladat? Qui sufraga la seva estada a l’estranger? ¿Derogarà el decret en virtut del qual es va crear el títol de rei emèrit? Sánchez no va aportar llum sobre cap d’aquestes preguntes.

En relació amb el que coneix i l’afecta directament, com per exemple si la fugida ha sigut una decisió consensuada entre la Zarzuela i la Moncloa, el cap de l’executiu va excusar-se en el fet que els “despatxos entre el cap de l’Estat i el president del govern són reservats i confidencials”. Però en la resposta que duia preparada Sánchez es va referir en diverses ocasions a la “decisió que ha pres la casa reial”. Sobre la resta de qüestions, va afirmar que no ho sap o que correspon a la Zarzuela informar-ne. El president no es va moure del guió: va mostrar el seu “absolut respecte” per la marxa de Joan Carles I i va deixar clar que, en la seva opinió, la possible corrupció de l’anterior monarca no taca la imatge de la Corona ni en qüestiona la continuïtat. “Es jutgen persones, no institucions”, va remarcar, i va posar d’exemple que quan s’ha investigat una organització política per corrupció no s’ha posat en quarantena tot el sistema de partits. De tota manera, va subratllar que el PSOE creu i defensa la vigència del pacte constitucional del 1978, del qual la monarquia parlamentària és un pilar principal.

“Deslleialtat” i “vergonya aliena”

L’opacitat i el tancament de files de Sánchez amb Felip VI són els dos elements que ahir van indignar Unides Podem. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va manifestar que el seu partit no havia sigut informat de la presumpta participació en l’operació de Sánchez i Calvo, i el president del grup al Congrés, Jaume Asens, ho va qualificar de “deslleialtat”. Especialment contundent es va mostrar l’alcaldessa de Barcelona i líder de Catalunya en Comú, Ada Colau, que a través de Twitter va parlar de “vergonya aliena” pel fet que Sánchez avalés la fugida de Joan Carles I. Esquerra, JxCat i EHBildu van presentar ahir dues peticions perquè Sánchez i Calvo donin explicacions davant la diputació permanent del Congrés.

Joan Carles I fuig d’Espanya assetjat per la corrupció

Sobre el model d’estat, Colau va ser dels que dilluns a la tarda ja deixaven caure la necessitat de celebrar un referèndum, ara que l’home que encarna l’arribada de la monarquia parlamentària a Espanya ha abandonat el país assetjat per la corrupció. Al final de la jornada els comuns van expressar en un comunicat que “és el moment de treballar amb la societat civil organitzada i la resta de formacions polítiques per avançar cap a un referèndum sobre la monarquia”, però caldrà veure si les intencions tenen una traducció en fets. Anticapitalistes, el corrent intern de Podem que va abandonar el partit amb l’entrada en el govern de coalició, també va fer una crida a la societat a organitzar una consulta “si des del poder polític se segueix negant la possibilitat que la gent expressi la seva opinió”. En una entrevista a Telecinco, ahir el vicepresident segon, Pablo Iglesias, va assegurar que no és “ingenu” i va admetre que la correlació de forces actual fa inviable reformar la Constitució per canviar el model d’estat.

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) no pregunta per la monarquia des de l’abril del 2015. El 20 de maig el seu president, José Félix Tezanos, es justificava dient que aquesta qüestió apareix com a “insignificant” en els problemes que els espanyols afirmen tenir quan se’ls consulta.

La coalició resisteix

La fugida del rei emèrit s’ha afegit a la llista de diferències que últimament han mantingut el PSOE i Unides Podem. Només aquest dilluns els dos socis ja van xocar per la reunió amb Cs i per l’acord amb els ajuntaments per fer ús del superàvit -el mateix Sánchez el va rubricar ahir amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies-, però el president va situar les discrepàncies en la normalitat d’un govern de coalició. “La convivència és l’acord de govern i en altres qüestions som dos partits diferents”, va afirmar. En la mateixa línia, Iglesias va demanar “naturalitzar” que pugui haver-hi divergències.

Torra exigeix a Felip VI que abdiqui i carrega contra el govern espanyol per "tolerar la fugida"

Tres interrogants que queden sense resposta

La implicació de la Moncloa

Diversos mitjans van informar dilluns al vespre que Pedro Sánchez i Carmen Calvo havien gestionat amb la Zarzuela la resposta al fangar judicial de Joan Carles I. Vicepresidència va negar-se a respondre les preguntes de l’ARA i ahir el president en roda de premsa es va escudar en la “confidencialitat” de les converses amb Felip VI per no aclarir el seu paper.

El destí de Joan Carles I

Ahir van circular diverses informacions sobre el destí de Joan Carles I. Alguns mitjans el situaven a la República Dominicana i El Confidencial assegurava que s’havia instal·lat a la localitat portuguesa d’Azeitão. Sánchez va dir que hauria de dir-ho la casa reial.

Les despeses de la fugida

Sánchez també va guardar silenci sobre qui sufraga la seguretat del rei emèrit a l’estranger i com s’afrontaran les despeses de l’estada. El president es va limitar a dir que l’assignació pressupostària a la monarquia és pública.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF