Publicitat
Publicitat

Rajoy liquida l’autogovern i s’atorga el poder absolut a Catalunya

Cessarà Puigdemont i els consellers amb un 155 que li permet anul·lar i intervenir ‘sine die’ el Parlament

Poder absolut per a Mariano Rajoy i el seu govern a Catalunya, amb el cessament previ del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de tots els consellers, i l’opció de substituir després tots els càrrecs dels organismes públics de la Generalitat que es consideri oportú, com el director de TV3 i el major dels Mossos. És el resum de la intervenció de l’autonomia de Catalunya que va aprovar ahir el consell de ministres sota l’empara de l’article 155 de la Constitució, i que suposarà també l’anul·lació pràctica de l’activitat del Parlament de Catalunya. Tot plegat per un període màxim de 8 mesos que són, però, prorrogables sine die si ho decideix el Senat, on el PP té majoria absoluta.

La intervenció no va ser ni “limitada” ni “tova” ni “quirúrgica”, com havien repetit els dirigents del PSOE, còmplice de la liquidació de l’autogovern, juntament amb Ciutadans. Tampoc incloïa el compromís de fer eleccions al gener, com també havien dit tots dos partits. Mariano Rajoy va posar la primera pedra per imposar sobre totes les àrees que gestiona fins ara l’executiu català un control directe centralitzat. Amb la destitució de tots els consellers i del president, el control dels departaments es farà des dels ministeris corresponents, però amb la possibilitat de nomenar uns òrgans de control nous que entrin en qualsevol dels ens de la Generalitat. Sobre el paper, si així ho volgués, Rajoy podria incorporar un comissari polític a qualsevol de les empreses públiques catalanes sense tenir en compte, com és el cas de TV3, que els seus directius són nomenats pel Parlament.

Parlament intervingut

És a dir, la intervenció suposa una detonació de l’Estatut i de tots els mecanismes de l’autogovern. Queden substituïts, si així ho decideix el govern espanyol, per dirigents triats des de Madrid, i sense necessitat d’obtenir l’aval del Parlament o de les cambres espanyoles. Els controls democràtics a la tasca de l’executiu durant el temps que duri la intervenció quedaran limitats a una sessió de control al Senat, on el PP té majoria absoluta, cada dos mesos. La cambra catalana perd, segons l’acord, tota capacitat de control sobre el Govern, i tampoc pot proposar un candidat a la presidència ni impulsar una moció de censura. Sí que conserva la capacitat legislativa però de manera molt limitada, perquè el desplegament del 155 que pretén Rajoy li atorga el poder de vetar qualsevol iniciativa parlamentària. El sistema per fer-ho, a més, serà de censura prèvia, perquè entre que s’accepti a tràmit una iniciativa i que es voti s’obrirà un període de 30 dies durant el qual el mateix president espanyol podrà vetar-la. “Si volen aprovar una llei de boscos ho podran fer”, resumien ahir fonts de la Moncloa.

Però tot i l’abast planetari de la intervenció, el president espanyol va afirmar que es fa “per garantir que es respecti l’Estatut”. I va continuar: “No se suspèn l’autonomia, sinó que només se cessen les persones”. Unes persones elegides en les eleccions del 27 de setembre del 2015, que quedaran substituïdes en les seves funcions per altres persones que no s’hi van presentar i per militants, majoritàriament, del penúltim partit en vots de l’arc parlamentari català, el PP. Rajoy va comparèixer a la Moncloa per explicar les mesures i va responsabilitzar el Govern de la situació. Segons ell, Puigdemont i la resta de consellers han buscat la “confrontació”: “Algú podria pensar que hi ha qui tenia la intenció que s’arribés a l’aplicació del 155”. “No es poden fer les coses pitjor”, va reblar. Rajoy va justificar l’aplicació de l’article 155 per “tornar a la legalitat”, recuperar la “convivència”, continuar amb la “recuperació econòmica” -que segons ell està “en evident perill”- i finalment, com a objectiu últim, fer eleccions “en situació de normalitat”. En el seu discurs, el president espanyol va tornar a repassar els fets que van precedir el referèndum de l’1 d’octubre i va fer especial èmfasi en el ple dels dies 6 i 7 de setembre, “quan es van vulnerar els drets dels diputats de l’oposició”, va dir. Però va passar de puntetes per l’1-O mateix, quan es va produir “el que tothom sap”, sense referències a les càrregues policials o al fet que finalment hi hagués urnes, paperetes, cens i més de dos milions de persones disposades a votar tot i l’amenaça de les porres.

El calendari

L’estira-i-arronsa final del 155 entre els tres partits que l’avalen es va centrar en el calendari. El PSOE i Ciutadans havien dit que tenien un acord amb Rajoy perquè les eleccions a Catalunya fossin al gener. Però les negociacions d’última hora van fer caure aquest compromís del text final. Rajoy va afirmar que les eleccions serien quan “es recuperi la normalitat”, i tan aviat com fos possible. Però el text que aprovarà el Senat contenia un termini màxim de sis mesos per convocar els comicis que, sumats als dos mesos que hi ha després de la convocatòria, els situen a l’estiu de l’any que ve. I encara més: segons van afirmar fonts de la Moncloa, l’acord es pot modificar si ho vota el Senat, també en l’horitzó temporal, i això dona carta blanca al president espanyol per endarrerir les eleccions tant com li plagui.