Pedro Sánchez convoca eleccions el 28 d’abril

El president espanyol agafa amb el peu canviat els seus rivals i es reivindica com l’opció “moderada”

El president disposat a qualsevol cosa per pujar un dia més al Falcon -segons ha repetit fins a l’extenuació la dreta- finalment va posar data de caducitat, si els votants ho volen, als seus viatges en jet privat. Pedro Sánchez va convocar divendres eleccions generals per al 28 d’abril, en un moviment que s’havia anticipat durant tota la setmana i que va acabar de decidir un cop constatada la derrota parlamentària dels seus pressupostos dimecres. El socialista va ser capaç d’arribar al poder fa vuit mesos amb només 84 diputats gràcies a una moció de censura que va castigar Mariano Rajoy per la corrupció del PP i la seva política de mà ferma amb Catalunya. I va acabar, irònicament, doblegat després de trencar el diàleg amb les forces catalanes. Davant d’això, ha decidit jugar-s’ho tot a la carta de l’avantatge tàctic sobre els seus rivals, posant una data electoral anterior a la que havien previst els partits de l’oposició. Ara té la iniciativa i els adversaris descol·locats. Però s’obren dos mesos i mig de campanya que s’albiren de màxima tensió i de total incertesa sobre el resultat.

Després d’un consell de ministres extraordinari, Sánchez va comparèixer a la Moncloa a les deu del matí per revelar la data electoral, un anunci que va precedir d’un llarg discurs emès en directe per totes les televisions en el qual va fer un repàs del seu pas per l’executiu i va justificar la necessitat de fer fora Rajoy per netedat democràtica. Era el seu primer gran espot de campanya, en el qual es va esforçar per presentar-se com una opció “moderada”, la qualitat que pretén explotar en els dos mesos i mig que queden per als comicis, aprofitant que les eleccions agafaran bona part dels seus rivals -sobretot els de la dreta- amb un crescendo de gesticulació per seduir el vot nacionalista espanyol.

La data del 28 d’abril, la que havia traslladat al seu equip tot i les especulacions inicials filtrades pel seu entorn que deien que serien el dia 14 del mateix mes, obliga els seus rivals a activar la maquinària electoral a contrarellotge i li deixa encara unes setmanes per seguir desplegant el seu programa de govern, que convertirà en programa electoral. Ahir mateix en va donar dos exemples amb l’aprovació del pas definitiu per a l’exhumació del cadàver de Franco del Valle de los Caídos, conscient que la memòria històrica serà un dels assumptes de campanya, i l’aprovació del projecte de llei de reforma educativa, que no té cap possibilitat de ser tramitat pel Congrés. És una operació propagandística, ja que ell mateix va assegurar que la derrota dels pressupostos va ser una “victòria social” perquè va servir, entén, perquè els espanyols visualitzessin una “agenda social” alternativa a les polítiques de la dreta. Serà una promesa electoral, com tantes altres reformes que ha iniciat en els vuit mesos de govern i ha deixat sense fer, com la reforma de la Constitució per limitar els aforaments o la derogació dels aspectes polèmics de la reforma laboral i la llei mordassa.

L’anunci de la data de les eleccions va ser ahir merament formal, perquè la dissolució de les Corts no es farà fins al 5 de març. Això li dona encara dos plens per encarar-se als líders de l’oposició i intentar aprovar alguns dels decrets en marxa, tot i que fins i tot en funcions pot dur altres decrets a la cambra, per als quals haurà de buscar la majoria trencada en la votació dels comptes. El 28 d’abril evita que les eleccions siguin a l’inici de la Setmana Santa, com passava amb el 14, però implica que la campanya caurà de ple en aquest període. Això podria tenir un efecte negatiu en la participació, que al PSOE li convé alta per no repetir l’exemple andalús, com va avisar ahir Susana Díaz.

El motiu religiós per evitar comicis el dia 14

La data també implica que la campanya -o com a mínim la precampanya (el Suprem podria posar el turbo per acabar abans del 12 d’abril, data d’enganxada de cartells)- coincidirà amb el judici del Procés. Aquest factor també s’ha valorat a la Moncloa, però consideren que els juga a favor, perquè l’aposta de Sánchez és antagonitzar amb Vox i la formació d’ultradreta tindrà un moment dolç durant la vista, sobretot en el moment d’interrogar Mariano Rajoy o Soraya Sáenz de Santamaría.

Diàleg o 155

Així, si Catalunya ha sigut un factor decisiu en l’adeu prematur de Sánchez de la presidència, tot apunta que ho continuarà sent en la cursa cap a la Moncloa. Ho va deixar clar el líder del PP, Pablo Casado, que va establir la dicotomia que en les eleccions es decidia entre “el 155 o la negociació amb Torra”. Sánchez arriba a la convocatòria electoral amb el relat de l’allunyament dels independentistes que volia, però l’oposició de dretes continuarà burxant en aquesta direcció fins al dia 28. Davant d’això, el president espanyol va remarcar la distància amb l’independentisme, però no es va tancar a pactes amb ells per reeditar la presidència. “Deixem que parlin primer els espanyols”, va dir, per treure’s de sobre la pregunta i no tancant la porta tampoc a un pacte amb Cs. El partit taronja, per la seva banda, encararà la campanya com una operació d’enderroc de Sánchez, segons han avançat els seus dirigents, sense tancar la porta a un pacte amb el PSOE si descavalquen el líder.

Sánchez arriba a la convocatòria electoral encapçalant les enquestes. Ha disparat la intenció de vot respecte als sondejos anteriors a la moció de censura, i ha iniciat un camí de canvi de polítiques a l’Estat, des de l’economia i els plans socials fins a la relació amb Catalunya, que pretén explotar. La precarietat parlamentària i la incapacitat per dur fins al final la seva promesa de diàleg, però, han fet fracassar les iniciatives més importants. Ara Sánchez busca una segona oportunitat per dur-les a terme, però l’avantatge tàctic podria no ser suficient per assegurar-l’hi si les enquestes que pronostiquen una victòria de les dretes tenen raó.