"A veure si pesquem Sánchez i el tirem als cocodrils"

El rebuig al president espanyol i al relator agermana l'unionisme més abrandat

El no-nacionalisme espanyol surt al carrer amb la lliçó apresa: qui no duu la bandera de casa la compra a la sortida de la boca del metro, als voltants de la plaça Colón, o porta sota el braç la portada de 'La Razón' o l''ABC'. I si hi ha algú que no ha captat prou bé les instruccions, l’home que porta la veu cantant durant l’acte contra Pedro Sánchez i el famós relator s’encarrega de recordar-ho. “No és qüestió de partits, és qüestió de bandera. Visca la nostra bandera d’Espanya!”, clama pocs minuts abans que es procedeixi a llegir el manifest. 

I, si no és la bandera, és l'himne. Un home porta penjada una cartolina amb unes suposades estrofes de l'himne espanyol "dedicat a tots aquells valents que van perdre les seves vides en defensa de la pàtria". "El reparteixen allà; la lletra de l'himne, deu ser", diu. Després que soni pels altaveus per clausurar l'acte, un altre home que duu al coll el cartell amb l'última versió no n'ha tingut prou per practicar la lletra i es torna a posar la música a través d'un megàfon. 

El protagonisme és de la societat civil i de la “immensa majoria” d’espanyols, que estan “farts” del líder del PSOE. “Amb la unitat d’Espanya no es mercadeja”, va repetint el locutor, que mira d’animar la multitud, menys cantaire que altres vegades. Algunes senyores sí que s’animen quan sona la música i ballen al ritme de “no necessitem relators, necessitem unitat i Constitució”. Però a ningú se li escapa que els impulsors són els presidents del PP, Cs i Vox, que fan veure que es mantenen en un segon pla. Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal passen per un racó de la plaça on pronuncien un breu discurs davant els mitjans i són rebuts pràcticament a parts iguals amb crits de "President, president", però tots no podran ser-ho. Una senyora a primera fila, conscient que només podrà liderar un la Moncloa però que els voldria a tots, avisa amb cara amenaçadora al dirigent taronja: “Sense cordons sanitaris!”. Bé, potser sí que es decanta més per Vox.

Tot i l’intent de la dreta i l’extrema dreta de mostrar unitat, és difícil dissimular algunes singularitats de cada partit. A Génova 13 donen 'flyers' de la candidata a la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. A Vox no li agrada que Cs reparteixi banderes europees quan el “primer acord era portar només banderes d’Espanya”. I el partit ultra també se surt per la tangent amb la proliferació de cartells poc sospitosos d’haver-los dut ells –tenen el fons del color verd del partit– on es pot llegir “colpistes a la presó”. És clar que aquest missatge no provoca queixes.

Més aviat al contrari. Uns joves en reparteixen un a una dona que queda ben contenta. “Moltes gràcies, carinyo. Endavant espanyols, sense por a res ni a ningú!”, celebra. Més difícil és saber els sentiments que els provoca a uns policies nacionals que tallen la Castellana, que en recullen un parell de terra i després de comentar la jugada se'ls guarden dins la furgoneta. No se sap mai si caldrà penjar-lo a alguna paret de casa.

Sánchez i el relator, enemics a parts iguals

No hi ha cap dubte que Sánchez és el mal, però és complicat calibrar si tant o més que el relator. “Ni relators ni traïdors, n'estic fins als collons”, ha escrit un manifestant a la seva pancarta. En canvi, un poeta apunta més cap al president: “Okupa, cagador, ves-te’n i millor amb coet”. Altres canvien per un dia el Manzanares per la plaça Colón, però s'enduen igualment el material. Col·loquen les canyes i criden: “A veure si pesquem Sánchez i el tirem als cocodrils”. Per un moment, un manifestant creu trobar un altre enemic quan llegeix "Montilla" en una pancarta i es dirigeix a l'home que l'aguanta dient-li "No, no, no". Però se la torna a mirar i veu que hi diu "Montilla per Espanya" i que és gent que ha vingut d'aquest petit municipi de la província de Còrdova. Polze amunt.   

Una parella de catalans també ha vingut expressament per a la manifestació, però admeten que no tenen “ni idea” d’això del relator. Però “què referèndum ni què diàleg”. La Tània, madrilenya i votant de Vox confessa, diu que la bilateralitat amb comunitats autònomes és només “en condicions de guerra” i aposta pel 155. El Gonzalo també votarà Abascal i creu que cal suspendre l’autonomia, tot i reconèixer que l’independentisme no desapareixerà. Amb els seus amics, joves, proposen un referèndum a nivell estatal sobre la independència. “És democràcia”, argumenten. Sort que Abascal no passava per allà.

I enmig dels neonazis d'Hogar Social i uns que es pregunten com pot ser que la persona que busquen no els vegi si tenen "el brazo levantado" -i l'aixequen-, Manuel Valls, que se sent "molt honorat" al costat d'Albert Rivera i Mario Vargas Llosa quan li pregunten sobre el fet de compartir mobilització amb Vox. "Aquí hi ha gent de dretes i esquerres", es justifica.